dilluns, 20 de novembre de 2017

La nostra Franja, la nostra llengua



     
VEURE TOTES LES IMATGES A FLICKR DEL MF

     RIBAGORÇA
Pont romànic de Sopeira (GFrancin)
El Pont de Montanyana (Carles Barrull)

El Pont de Montanyana (Carles Barrull)

El Pont de Montanyana (Carles Barrull)
Ginast (Eduard Trepat)

Ginast (Eduard Trepat)

Ginast (Eduard Trepat)
Ginast (Eduard Trepat)

Ginast (Eduard Trepat)

Benavarri, cr. El Justícia de Ribagorça (Enric)

Benavarri, castell del Comte (Enric)


Panoràmica de la Terreta (Toni Coll Cugat)




BAIX CINCA

Vista des de Mequinensa (J.R. Noguero)

Mequinensa (J.R.Noguero)
Panoràmica de Fraga

MATARRANYA


Freixeneda (J.R. Noguero)


Freixneda (J.R. Noguero)

Pena-roja de Tastavins (J.R. Noguero)
Beseit (J.R. Noguero)


Beseit (J.R. Noguero)




Peralta de la Sal (Toni Coll Cugat)
Les salines de Peralta (Toni Coll Cugat)
Gabassa (Toni Coll Cugar)
Cascada de Santa Anna, Peralta de Calassanç (Toni Coll Cugat) 

Ermita del Vilet (Toni Coll Cugat)













LLITERA


dissabte, 4 de novembre de 2017

Joaquim Gibert: "Existir en la nostra llengua val la pena" [Un país de cilidònies]



Quim Gibert amb la seva filla escenificant un conte a un col·legi de Fraga

Un país de cilidònies


«M’obligues a fer-ho en català.» Semblava que m’esbroncava. Ho va repetir insistentment i alçant la veu quan em va veure, a la biblioteca infantil Gianni Rodari de Fraga. Jo estava assegut, al costat de ma filla, mentre enllestia els deures de l’escola, junt amb unes amigues. La biblioteca era curulla de xiquets i familiars. Es tractava d’una mare amb qui solia contar contes, a dues veus, tant en aquesta biblioteca com a l’escola de primària, on tots dos hi portàvem la canalla. Dues hores abans havíem estat assajant, com de costum, a casa seva. L’amplitud del menjador ens ho permetia. A diferència d’altres ocasions, aquella tarda, des del sofà estant, va fer de públic una seva tieta arribada d’Andalusia. Que la llengua de les rondalles fos el català va incomodar a l’andalusa: va fer morros però no va gosar, en aquell moment, dir ni ase ni bèstia.

Una de les característiques dels contes és el conflicte entre el pobre i el ric, que solen representar la humilitat i l’arrogància respectivament. L’enginy personal és l’única eina del pobre per sacsejar l’adversitat. Si els relats desprenen màgia és perquè desvetllen com s’ho manega, contra pronòstic, el protagonista per girar la truita. Vet aquí la raó per la qual les rondalles em treuen el son. Tot cercant l’empatia i la tendresa, ho havia tractat de compartir amb aquesta mare.

En les sessions de contes per a escolars, el català a Fraga ocupa el seient del parent pobre. La majoria de pares, molts d’ells catalanoparlants, els conten en castellà. No senten desesperació pel tracte marginal que rep la llengua. Hi ha un espai en l’univers per a nosaltres, però és precís desitjar ocupar-lo. Existir en la nostra llengua val la pena. És un gest contracultural: trenca aquesta dinàmica alienadora. Contant contes auscultem el talent d’altres èpoques per a entendre millor el present i per possibilitar la transformació del món actual.



Contes en català a Fraga. Foto: Quim Gibert
A ran de la reacció irracional de la meva parella d’escenari, em ve al cap el discurs que fa el protagonista del film El ciudadano ilustre, abans d’acomiadar-se d’una breu estada en el seu poble natal, quan confessa que no està tan malament tenir detractors: «sento una íntima satisfacció.» I afegeix: «vostès segueixin així, segueixin igual, que aquí mai canviï res, segueixin sent una societat d’hipòcrites i estúpidament orgullosa de la seva ignorància i de la seva brutalitat. Em sap greu haver causat tants trastorns. Segueixin amb la seva plàcida vida.» En aquesta mateixa línia, Roger Mas, en una de les seves cançons, també diu estar fart «dels set-ciències de bar i de l’orgull pagès.»

Mesos abans del trist episodi de la biblioteca, ingènuament havia proposat a aquesta mare de dir-nos cilidònia en tant que duet. Cilidònies és tal com són anomenades les magdalenes a Torrent de Cinca. De fet, observar com un forn a 180 graus, en 20 minuts, transfigura una massa fina de farina, iogurt, rovell d’ou, sucre, ratlladura de llimona, mantega..., més les clares i el llevat, en una magdalena, és visualment impactant, sobretot entre la quitxalla. A més, la citada mare va néixer i créixer a Torrent de Cinca. Torrent és a pocs kilòmetres de Fraga, en plena Franja de Ponent. I és que Cilidònia sona a nom de país imaginari, allà on tot pot sobrevenir i ser respectat. 




Quim Gibert, psicòleg i coautor Removent consciències.

dissabte, 28 d’octubre de 2017

Editorial - El futur dels franjolins, pendent de Catalunya.

EL FUTUR DELS FRANJOLINS, PENDENT DE CATALUNYA


Aquests dies d’incertesa política, observant el procés català,  qualsevol persona pot pensar com serà el futur, de si les coses van molt ràpides o hem esperat molt, sobre legitimitats i legalitats o si espanyols o catalans.

Molts catalans i castellans contestarien molt ràpidament la resposta; ja la saben i la defensen a “mort”, però  què passaria si preguntes a algú de la Franja de Ponent? El 70% aproximadament et dirà que no vol implicar-se i que ja estem bé com estem i, acte seguit, potser soltarà la gran brometa “Quan siguin independents els catalans, naltres mos dedicarem al contraban en la frontera”, però la incertesa és molt gran al territori: podrem seguir anant a Lleida a comprar? I a l’hospital Arnau de Vilanova? Què passarà amb Mercolleida? Ens demanaran el passaport per anar al poble del costat? Les institucions aragoneses començaran a fer un genocidi lingüístic? Això últim porten fent-ho des-de fa 30 anys. Sobre la resta ningú té la resposta, ni tampoc sabem si la Republica Catalana proclamada aquest mes d’octubre es consolidarà, el temps ho dirà.

Però jo, com altres franjolins i franjolines, intentem cercar alguna d’aquestes respostes mitjançant hipòtesi, per exemple observant com els nostres alcaldes  han trobat un nou hobby; anar a la premsa escrita o televisiva i dir la seva sobre el desafiament català al règim del 78. Principalment a la premsa espanyola i aragonesa per, en molts casos, fotre por o per crear crispació cap a Catalunya per part d’un poble que no vol lluites i vol seguir fent la seva vida, un poble neutral entre dues nacions que s’enfronten que, majoritàriament, vol seguir sent aragonès però  també vol seguir anant a Lleida a fer la seva vida amb normalitat (o a Pont de Suert o a Tortosa), identificats amb la seua gent. No hi ha sensació de frontera, com alguns voldrien.

Anant al moll de l’os, el procés d’autodeterminació del Principat no ens ha de preocupar massa si no canviem allò que ens ha caracteritzat com a ciutadans de la Franja; seguirem anant a comprar on sempre hem anat, igualment que anirem als hospitals catalans i continuarem estudiant a les universitats catalanes. No interessa fer una frontera on n’hi ha cap. Sí que seran dos models diferents de gestionar-se però, que no ho es ja ara? Hi ha moltes diferencies entre la Comunitat Autònoma d’Aragó i la de Catalunya, però ningú no pot negar que el territori de la Franja se sent més pròxim (emocionalment i social) a model català. Si Aragó deixés la seva línia centralista i es preocupés per tots els ciutadans de la regió hi hauria coses que podrien canviar però, per sort o desgràcia, això no passarà. Sembla que no els interessa treballar més amunt de Montsó i d’Alcanyís, ni a la Diputació General d’Aragó ni, en molts casos, als propis aragonesos.

Per altra banda la Generalitat hauria d’apropar-se afectivament a la gent de la Franja, una República catalana podria ser un gran pas per a la salvació definitiva de la llengua catalana i això es notarà a la nostra terra. Però no només això, seria necessari que els catalans ens reconeguin i es permetés una sèrie de drets per a que l’impacte de la frontera no es noti a la Franja de Ponent, ja que seria molt negatiu pel nostre territori en cas contrari. Hi podria haver una persecució contra la llengua i costums catalanes, que posarien en risc  la nostra singularitat i no ho podem permetre, com tampoc que després de 1000 anys de veïnatge (quasi germanor), tot es destrueixi per la inacció d’uns i la persecució d’altres.

Fem costat a que el poble català decideixi lliurement el què vol ser, però naltres haurem de lluitar més encara per a que la nostra llengua i cultura sobrevisqui, i la principal arma que tenim és la de seguir parlant català i fer la mateixa vida que hem fet sempre. Algun dia els pobles de l’antiga Corona d’Aragó deixarem d’enfrontar-nos i, quan això passi i ens respectem  cadascú com allò que som, llavors ho podrem tot, tant a Catalunya com a l’Aragó i, sobretot, a la Franja de Ponent.

José Ramón Noguero de Llano

Fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

divendres, 13 d’octubre de 2017

"La imatge especular d’Artur Mas", per Quim Gibert

Font imatge


La imatge especular d’Artur Mas

Per què els contes connecten tan bé amb la canalla? A través de les rondalles s’entreveuen altres móns, que susciten curiositat. I és que en aquests universos, l’impossible esdevé possible. És a dir, poden emergir els nostres diferents alter egos, sobretot les parts més creatives, sorprenents i inaudites del jo. Arribats a aquest punt, és imprescindible deixar-se anar i travessar el mirall d’una quotidianitat previsible. En aquest sentit, el sociòleg Mariano Dolci apunta que mirall en llatí és speculum, mot del qual ens ha arribat especular i que de reflectere, n’ha sortit reflexionar: «així, doncs, les més nobles capacitats humanes han estat associades al mirall d’alguna manera».

Probablement per aquesta i altres raons de pes, em vaig engrescar a contar contes de l’estil d’Els quatre dracsDèdal i ÌcarEl gatEn PatufetDe com el creador i en Banyeta van fer el mónLa llebreta... Érem un grup de pares de San José de Calasanz de Fraga, escola pública d’infantil i primària, que ens hi oferíem voluntàriament, quan venien dates assenyalades.

«Tienes un catalán muy cerrado», em va etzibar, amb cara de fàstic, just abans de Nadal, la tutora de la meva filla, que aleshores cursava primer de primària. I, per sant Jordi, no es va estar d’engaltar-me un «eres más catalán que Artur Mas». La primera vegada vaig fer veure que sentia ploure. La segona, que sentia tronar. El deix català que pogués fer servir era irrellevant per la canalla atès que s’ho passava bé tot escoltant les rondalles. A voltes reien, s’emocionaven, quedaven embadalits, feien algun comentari... La qüestió és que qui suposadament tenia dificultats per seguir-me era la mestra, fet que la deixava en evidència. I és que San José de Calasanz és un col·legi amb «currículum integrat espanyol, anglès, català». Tot i que en català només s’imparteix en un 20%, malgrat ser la llengua autòctona, mentre l’anglès i el castellà, tenen una quota del 40% respectivament. Per cert, tant el poblet de Peralta de la Sal, allà on va néixer Josep de Calassanç Gascó, com el de Calassanç, ambdós a La Llitera, són catalanoparlants.

La tutora sorruda, navarresa d’origen, però va fer un canvi d’estratègia en verificar que les sessions de contes funcionaven. I em va proposar de cercar una tarda perquè acudís, en concret, a la seva aula a contar contes. Jo li vaig fer una contraproposta, que va acceptar de seguida, consistent, en què algun dels alumnes participés activament també en la sessió. Tres xiquetes, disfressades per a l’ocasió, i un servidor ens vam atrevir amb La consciència, visitadora social de Pere Calders, un dels contes inclosos en el recullAntaviana. La vetllada va provar. Des de llavors som suposadament amics de converses trivials de carrer. Ella no parla ni un borrall de català, per més que està casada amb un fragatí i establerta a Fraga fa anys i panys. I jo l’he acostumat a parlar-li en català, cosa que ara veu d’allò més normal.

Ser titllat de «más catalán que Artur Mas», em confirma que vaig penetrar a l’altra cara del mirall. I, per tant, el comentari de la tutora no va ser més que un elogi. Altrament, no m’hagués convidat a passar una tarda amb el seu grup-classe. I és que darrera l’espill, hi ha el somni.

Font

                              





Quim Gibert, psicòleg i coautor de Removent consciències

dijous, 28 de setembre de 2017

Des de la Franja, amb Catalunya [Manifest]

Desenes de persones i entitats de la Franja de Ponent signen un manifest de suport al dret d'autodeterminació dels catalans i les catalanes i de la celebració del referèndum del proper 1 d'octubre. El manifest, impulsat pel Casal Jaume I de Fraga, també rebutja la vulneració dels drets civils de la societat catalana per part de l'Estat espanyol.
El Moviment Franjolí per la Llengua s'ha adherit a aquest manifest. 


Posteriorment a la publicació del manifest, l'Associació Cultural l'Encenall s'ha adherit al manifest.

dimarts, 5 de setembre de 2017

Acte públic a Lleida sobre el futur polític de la Franja


El pròxim divendres 8 de setembre, a les 19:30, a la Sala Jaume Magre de Lleida  l'organització política Poble Lliure-Ponent ha organitzat un debat sobre un hipotètic encaix de les comarques de la Franja de Ponent en un projecte d'articulació dels Països Catalans de tall confederal, on hi participen per part franjolina els companys Marcel Pena i Francesc Ricart.

LA FRANJA DE PONENT EN UNS PAÏSOS CATALANS CONFEDERALS. COM HO FEM?

Taula de Debat amb:

TONI INFANTE. Coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià

ANTONI LLUÍS TROBAT. Periodista mallorquí i membre del CIEMEN.

MARCEL PENA. Corresponsal de Ràdio Terra a la Franja

FRANCESC RICART. Casal Jaume I de Fraga

dijous, 3 d’agost de 2017

Cap de Setmana amb activitats a nord i sud de la Franja

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes: