dilluns, 11 de juny de 2018

Suma de forces a la Franja per la llengua i el territori



-El Moviment Franjolí per la Llengua va organitzar una reunió de treball el passat 9 de juny al punt de confluència entre els rius Cinca i Segre (Aiguabarreig, la Granja d'Escarp), on els assistents van valorar la feina feta per l'entitat en el passat exercici i acordaren noves propostes per la defensa i promoció de la llengua, la cultura i el territori de la Franja de Ponent.

En el marc de la trobada, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga van signar un acord de col·laboració on es reconeixen mútuament com a interlocutors principals a la Franja, i on s'acordà de treballar conjuntament en àmbits com la defensa de l'escola, la normalització lingüística, la cohesió territorial i la unitat de la llengua, aprofundint en les sinergies amb altres entitats dels Països Catalans. 
Ambdues entitats pretenen sumar forces i nous actius en un projecte comú per a la Franja de Ponent.



La jornada de treball va acabar amb una caminada per l'entorn natural de l'Aiguabarreig de la Granja d'Escarp, punt de trobada de les aigües del Cinca i el Segre, que simbolitza l'agermanament entre els territoris de ponent que comparteixen la llengua i cultura catalanes.

diumenge, 13 de maig de 2018

[Caminar per la Franja] Antoni Coll: Calbera (Ribagorça)



Aquesta excursió serà molt curta i un bon complement per qui visiti la ribera d'Isàvena; Roda d'Isàvena, Beranui i/o el monestir d'Ovarra.
Per això en arribar a les Ferreries travessarem el riu i seguirem la carretera local direcció Calbera. Un cop allà, el primer que tenim és l'església de Sant Andreu de Calbera, del s. XI. I si ens fixem, en el punt més elevat del poble veiem lo castell.


Un cop visitat Calbera ens dirigim carretera avall fins a la primera corba d'on surt una pista direcció Castrocit. A uns 500m agafeu la pista de l'esquerra (pot ser que hi hagi una balla) i seguiu fins als prats d'on veureu el que sembla uns quadra.



Es coneix per dos noms, la quadra de Carrera o l'ermita de Santa Maria de Calbera. I és que si mirem per darrere descobrim un absis.


Per entrar-hi busqueu aquesta porta.







És una excursió molt fàcil i apte pels més petits. És un lloc molt maco i envoltat d’un gran paisatge.


dijous, 26 d’abril de 2018

[Opinió] Antoni Coll: Sant Ramon de Roda



Aquest personatge del segle XI i XII per mi representa molt bé el conflicte del litigi de la Franja, perquè aquest conflicte bé donat per la creació del bisbat de Barbastre, pel domini aragonès sobre el domini català, el del bisbat de Lleida.


I aquest conflicte no és d'ara o del segle passat, és quelcom que s'ha intentat crear des dels seus principis, tinguin una disputa també amb l'Urgell, juntament amb Osca i que Sant Ramon es negà sempre, esperant la conquesta de Lleida i tornar a la seu del bisbat de Lleida. Recuperada la ciutat i la seu del bisbat, Roda conservà una comunitat canonical i lligat el bisbat de Lleida fins en temps contemporanis.



El problema de tot plegat és quan és recuperada la ciutat de Barbastre dels sarraïns i creada una nova seu, la de Barbastre-Roda. Els bisbes no perderen el seu dret, que es van establir a Barbastre. Els conflictes eren habituals fins al punt que Sant Ramon en fou expulsat i tornar a Roda.



Actualment Sant Ramon de Roda és patró de la ciutat de Barbastre, un Sant molt estimat per la població i contrades. És curiós com un personatge que és expulsat acabi sent el patró de la població, doncs em pregunto que en coneixen d'ell i part de la seva vida i miracles i del seu ideari i defensor del bisbat de Lleida? Sembla que l'últim res de res, o que en pensen de les contínues disputes de quan Sant Ramon estava a Barbastre? Suposo i per experiència pròpia després d'intentar formular les mateixes preguntes a la guia de quan vaig visitar la catedral de Roda, que n'idea del que li parlava i inclús de si jo em confondria de Sant. Increïble però cert, un sant patró de la ciutat i desconeixença total o parcial de la vida del personatge.



És un bon moment per demanar de fer de Sant Ramon una figura d'unitat de la Franja i el bisbat de Lleida. D'explicar la seva vida com algú que volia el millor benestar i futur, i sempre mirant a Lleida. Es va oposar tant a Osca com Urgell. Sobretot explicar la veritat, tota, que el pròxim cop que torni a visitar la catedral pugui trobar un bon debat del tema i no la desconeixença que hi vaig trobar. Potser la desconeixença era expressa per evitar polèmica, llavors això té un nom...hipòcrites!!

dilluns, 16 d’abril de 2018

[Caminar per la Franja] Pujada el mirador del tossal gros a la serra de Sis, Ribagorça, per Antoni Coll

Pujada el mirador del Tossal Gros a la serra de Sis, Ribagorça.


Aquest és un mirador natural que es troba a la serra de Sis, Ribagorça. Per anar-hi ens dirigirem a la capital de l'Alta Ribagorça, El Pont de Suert i agafarem la carretera local que puja al poblat de Buira, aquest ja dins la Ribagorça, la carretera la trobareu just el costat de l'institut de la capital.




Un cop a Buira aparcarem a prop de l'església de Sant Hilari, la pista que passa per darrere és la que haurem de seguir a peu. És un bon moment per estirar les cames i fer unes bones fotos.









Deixarem l’església enrere seguint la pista a peu i encara li fem una altre foto amb la faiada del Malpas de fons.



O si ens fixem bé tamé veurem el petit poblat de Cirés.



Seguirem pujant per la pista i a pocs metres després del dipòsit d'aigua seguirem pel corriol que surt del marge esquerre de la pista, després d'uns 200m tornarem a seguir per la pista.





Ara ja seguirem per la pista fins a arribar a un gran prat, haurem de trencar a la dreta per pujar a un petit tossal on trobarem l'ermita de la mare de Déu de la Mola.




Aquesta altura ja trobem que és un bon mirador de tot el Pirineu Ribagorçà. És un bon lloc per recuperar forces i contemplar-lo.
Seguirem la pista que travessa el prat i puja bosc amunt, de pujada encara podrem treure'n unes bones fotos, dels quals em sento molt orgullós.
L'ermita de la Mola i el poblat de Gotarta, semblen que quasi es toquen però entremig passa el riu Noguera Ribagorçana.



O l’ermita de la Mola i l’antic poblat medieval abandonat d’Erill Castell, amb els seus dos pics de referència,  el Corronco i la pica Cerví de Durro (Alta Ribagorça).







Fa pujada i seguirem caminant. Trobarem un petit refugi per quan bufa el vent de port, de pedres, pel pastor sobretot.



Bé, quan arribem a dalt de la cadena seguim a la dreta, ens espera una rampa molt forta d'uns 100m i un cop a dalt ja haurem arribat el tossal gros. Calculeu unes 2h de caminada, depenen del pas i les parades.

Ara la faiada del Malpas es veu més petita, oi?



Llàstima de la poca visibilitat del dia mirant el sud, però coneixeu aquesta forma? Mont-rebei, molt bé, si us fixeu bé aquest primer tros hi ha Betesa just a sota, Sant Orenç i Pallerols. També el port d'espina que ens portaria a la ribera de Cornudella i Areny de Noguera. !



També podem contemplar una punteta del Turbó.



La serra de Gia nevada a la dreta i  la vall de Benasc.


La tuca d’Aneto mig tapada pel núvol.



La vall de Barravés.



La vall de Boí. Amb el tossal de Miravet en primer pla.



El Corronco i pica Cerví.




La serra de Sant Gervas vist per la cara nord.




I això mirant el congost de Terradets.



I això és tot companys, ara ens toca desfer el camí, anirem més ràpids que fa baixada.


Antoni Coll.
PD: Us deixem un video sobre aquest article:


dimarts, 10 d’abril de 2018

Sant Pere de Cornudella, Areny de Noguera (Ribagorça). [Caminar per la Franja] - Per Antoni Coll


Sortirem amb cotxe d’Areny de Noguera (Ribagorça), direcció a El Pont de Suert per la N230 fins a 1km on ens desviarem a Cornudella i Sobrecastell per una carretera local i en bon estat. Seguirem direcció el poblat de Rivera d’Avall, sempre seguint la direcció del barranc principal. No trobarem senyalització.















Arribats a Rivera d'Avall aparqueu a prop de l'església, aneu caminant seguint la carretera fins a trobar una pista que baixa el prat i d'allà aneu per creuar el barranc, tal com està marcat en el mapa (mercat amb P com pàrquing, el color blau la carretera i el groc per on hem de seguir a peu). Trobareu senyals de color groc a pedres i arbres.

Un cop en el barranc seguim les marques que ens guiaran per un corriol i ens enfilarem per un altre barranc més petit, fa un xic de pujada però seran pocs metres.







El corriol no té pèrdua i ens enfilarem per damunt del barranc fins aquest punt, està ben senyalitzat.






Seguirem pel corriol que està ben marcat fins que es va obrint una petita vall, començarem a veure prats i ja no trobarem cap marca, aquí és quan hem de pujar i buscar un corriol que vagi amunt. Hi ha un punt que veurem la torre de l'església.






I un cop trobat el camí, llavors  que trobarem un indicador.











A partir d'aquí no hi ha pèrdua i gaudirem de les vistes del paisatge, notarem que en temps antic la zona estava cuidada i ben aprofitada, veurem molts murs de pedra per aprofitar el terreny i no tardarem a trobar quelcom de cases en ruïnes.










Quan arribem dalt de la serra ens meravellem amb les vistes de la serra de Sant Gervas a la dreta i davant el coll d'espina per arribar a Pallerols, o una obra d'art esculpida sobre la pedra durant milers d'anys, el barranc de la plana.



















Després d’agafar aire contemplant aquesta bellesa de vistes seguim per l’esquerra, el camí ens portarà de seguida a un pilaret i a l’església de Sant Pera, llàstima del seu estat de deteriorament.


















I això és tot, si aneu, podreu descobrir més coses interessants del lloc que no he explicat per no fer spoiler.



Antoni Coll.