divendres, 2 de novembre de 2018

[Caminar per la Franja] De l'ermita de Torm al tossal gros de la serra de Sis, per Antoni Coll


Toni Coll (Pont de Suert) es un col·laborador actiu del Moviment Franjolí, que ens apropa el Pirineu franjolí a les xarxes. La bellesa de llocs desconeguts perduts per la Ribagorça i la seva estima pel Pirineu ens fan transportar-nos a una nova manera d'entendre el Pirineu i la Franja de Ponent.



Per pujar al tossal gros de la serra de Sis desde l'ermita de Torm ens dirigim a la capital de l'Alta Ribagorça, lo Pont de Suert, d'allà busquem la carretera local que parteix del costat de l'institut, direcció Buira i un cop arribats, seguir a Torre de Buira. 

Ens fixem a la corva abans d'arribar a la Torre de Buira que surt una pista mig tapada de males herbes, aparcar el cotxe i hem de seguir caminant per dita pista que acabarà a un prat i per sota segueix un camí marcat amb ratlles grogues.

El camí va planejant amb petits pendents fins que, quan canviem de vessant després de passar per un corral, trobem una senyal que ens indica la direcció per arribar a l'ermita de Torm. Pujarem entre cingles veient un paisatge únic.








I en el punt que indica la foto de sota hi ha una cruïlla de camins, de la punta de la pedra, deixant el pantà d'escales a esquenes, a la dreta és per on segueixen les marques grogues a Torm, uns 5 minuts i cap a l'esquerra ja no està senyalitzat i seguirem per un camí de pastors.





Perquè us feu una idea, mos passarem per aquí sota, no té pèrdua, el ramat d'ovelles ha deixat bona marca.








Anem caminant planejant seguint el camí i creuem per aquest barranc semi-sec.












Sempre és bo mirar enrere per veure el camí deixat.








A partir d'aquest punt anem en compte de no perdre-mos i cal tenir sentit d'orientació, comencem a pujar en diagonal i sempre pendents de veure i trobar la borda del Xic.








Un cop a la borda del Xic la meua opció va ser tirar recte travessant els prats fins la carena de la serra de Sis i seguir-la fins el tossal gros.




La borda del Xic per darrere.








Molt a prop de la borda del Xic, es veu una pista que si seguim i després d'agafar un trencall a la dreta arribarem a la carena, igual que pujant a lo bruto pels prats.









Llàstima que la guingueta estava tancada.



























Després per baixar ho farem per l'altre vessant de la serra direcció a l'ermita de la Mola, mos busquem una pista per 4×4 que ens hi durà.








Ermita de la Mola. 












Seguint la pista ens portarà fins la vila de Buira i d'allà seguir la carretera fins la Torre de Buira.








Un bon moment per visitar l'ermita de Sant Hilari de Buira.








Amb la faiada de Malpas o Montiberri darrere.








dilluns, 30 de juliol de 2018

[EDITORIAL] El negacionisme lingüístic modern o com no voler dir català - Per José Ramón Noguero

El negacionisme lingüístic modern o com no voler dir català


José Ramón Noguero (Tamarit de Llitera) - És el Fundador del Moviment Franjolí juntament amb l'Òscar Adamuz i actualment s'encarrega de l'Àrea Interna i Tècnic de les Xarxes Socials del Moviment. Actualment estudia Enginyeria Informàtica a l'Universitat de Lleida.

El no voler dir que a la Franja de Ponent es parla el català no és nou, ni utilitzar expressions com xapurriau, utilitzar localismes (com tamarità o fragatí) o el terme aragonès oriental i fins i tot aragonès, com si el que parlen a la Vall d'Ansó és el mateix que al Matarranya. Ja fa quaranta anys que ens barallem per dir-li el nom a la cosa que parlem, quan des de fa quasi un mil·lenni que mos entenem amb els de Lleida o València.

Darrerament, amb procés d'autodeterminació català, hi ha hagut un augment d'aquest espectre per reivindicar l'aragonesitat de les nostres terres, amb la creació de l'associació dels amics del chapurriau, la darrera transformació de la "FACAO" o el "NO HABLAMOS CATALÁN" al Matarranya o l'ambigüitat que últimament s'instal·la a les institucions lliteranes i ribagorçanes amb retolació gramatical més pròpies de l'aragonès que del català occidental o ribagorçà. Aquestes bajanades que busquen l'extinció dels nostres parlars i posteriorment la desaparició de la nostra llengua, utilitzant l'aragonès com a tapadera.

Tamé és interessant veure com defensa últimament el govern aragonès l'idioma aragonès com a únic i genuí del territori, com podem observar en la llei d'actualització dels drets històrics d'Aragó o els cartells oficials on només es retola en castellà i aragonès, es deixa en stand-by el català i ni es nomena durant el mandat de Lambán.

Tots aquests fets fan que el català a la Franja estigui igual que protegit que fa 40 anys, i mentre el govern aragonès, el regionalisme secessionista del PAR i la nova dreta espanyola fan i desfan com volen, la Generalitat de Catalunya fa cas omís a aquesta situació, i en aquesta situació ens trobem ara, mantenen la política del govern PP-PAR i les comarques i municipis franjolins segueixen fent la seua.

El fet de parlar català pareix que molesta i mentre uns neguen que es parla, altres li diuen una altra cosa i tamé que li diuen aragonès per a no sentir-se exclòs a la realitat aragonesa. La gran majoria que refusen el dir que la seua llengua és el català és pel últim motiu, com què són aragonesos es pensen que si diuen que la seua llengua és el català se sentiran menys aragonesos i així faran cas des de Saragossa, quan allà només existeixen ells i la seua mentalitat centralista pròpia del sistema jacobí.

Per això el que cal és tornar a reafirmar-nos com a catalanoparlants i defensar els nostres costums, no hem de caure en la trampa que com ara està de moda ser diferents a Catalunya, oblidar la nostra llengua. No podem renunciar a la llengua que parlem amb la nostra família, els nostres amics i coneguts, no el reculem a què parlem "com a podem" o el diguem "chapurriau" o fins i tot aragonés que ja es el màxim en les bajanades que diuen aquesta gent.

Hem de defensar el nostre dret a què la nostra llengua tingui la seua oficialitat i tot el que comporta, hem de fer-nos dignes de la nostra llengua, que és la mateixa a Catalunya, País Valencià, Andorra, Illes Balears, Catalunya del Nord i L'Alguer.

Naltres, com a Moviment Franjolí seguirem fent Franja i defensant el nom que es mereix la nostra llengua, el Català.

El Moviment Franjolí reivindica el patrimoni natural i lingüístic de la Franja





El Moviment Franjolí va organitzar el passat 7 de juliol una trobada per a realitzar una excursió a Sant Pere de Cornudella, indret de la Ribagorça on encara hi ha restes d'una església i de l'antic castell.
El col·lectiu reivindica que caminar per la Franja i conèixer el seu paisatge natural i el seu patrimoni és una manera de fer créixer l'autoestima i la cohesió del territori de la Franja de Ponent, sempre amb la llengua catalana com a vehicle de comunicació.

L'excursió va sortir del poble d'Areny de Noguera, i pretenia de posar en valor aquest patrimoni cultural que hi és seriosament amenaçat de desaparèixer si les administracions no hi posen remei. El lloc, a més, va ser un punt estratègic per a la defensa militar en temps comtals.





El recorregut de l'excursió, tot i la forta pujada i la calor present, passava per unes zones que mostrava l'extraordinària bellesa del paisatge ribagorçà, i les vistes des de dalt de Sant Pere de Cornudella son espectaculars.


dilluns, 11 de juny de 2018

Suma de forces a la Franja per la llengua i el territori



-El Moviment Franjolí per la Llengua va organitzar una reunió de treball el passat 9 de juny al punt de confluència entre els rius Cinca i Segre (Aiguabarreig, la Granja d'Escarp), on els assistents van valorar la feina feta per l'entitat en el passat exercici i acordaren noves propostes per la defensa i promoció de la llengua, la cultura i el territori de la Franja de Ponent.

En el marc de la trobada, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga van signar un acord de col·laboració on es reconeixen mútuament com a interlocutors principals a la Franja, i on s'acordà de treballar conjuntament en àmbits com la defensa de l'escola, la normalització lingüística, la cohesió territorial i la unitat de la llengua, aprofundint en les sinergies amb altres entitats dels Països Catalans. 
Ambdues entitats pretenen sumar forces i nous actius en un projecte comú per a la Franja de Ponent.



La jornada de treball va acabar amb una caminada per l'entorn natural de l'Aiguabarreig de la Granja d'Escarp, punt de trobada de les aigües del Cinca i el Segre, que simbolitza l'agermanament entre els territoris de ponent que comparteixen la llengua i cultura catalanes.

diumenge, 13 de maig de 2018

[Caminar per la Franja] Antoni Coll: Calbera (Ribagorça)



Aquesta excursió serà molt curta i un bon complement per qui visiti la ribera d'Isàvena; Roda d'Isàvena, Beranui i/o el monestir d'Ovarra.
Per això en arribar a les Ferreries travessarem el riu i seguirem la carretera local direcció Calbera. Un cop allà, el primer que tenim és l'església de Sant Andreu de Calbera, del s. XI. I si ens fixem, en el punt més elevat del poble veiem lo castell.


Un cop visitat Calbera ens dirigim carretera avall fins a la primera corba d'on surt una pista direcció Castrocit. A uns 500m agafeu la pista de l'esquerra (pot ser que hi hagi una balla) i seguiu fins als prats d'on veureu el que sembla uns quadra.



Es coneix per dos noms, la quadra de Carrera o l'ermita de Santa Maria de Calbera. I és que si mirem per darrere descobrim un absis.


Per entrar-hi busqueu aquesta porta.







És una excursió molt fàcil i apte pels més petits. És un lloc molt maco i envoltat d’un gran paisatge.


dijous, 26 d’abril de 2018

[Opinió] Antoni Coll: Sant Ramon de Roda



Aquest personatge del segle XI i XII per mi representa molt bé el conflicte del litigi de la Franja, perquè aquest conflicte bé donat per la creació del bisbat de Barbastre, pel domini aragonès sobre el domini català, el del bisbat de Lleida.


I aquest conflicte no és d'ara o del segle passat, és quelcom que s'ha intentat crear des dels seus principis, tinguin una disputa també amb l'Urgell, juntament amb Osca i que Sant Ramon es negà sempre, esperant la conquesta de Lleida i tornar a la seu del bisbat de Lleida. Recuperada la ciutat i la seu del bisbat, Roda conservà una comunitat canonical i lligat el bisbat de Lleida fins en temps contemporanis.



El problema de tot plegat és quan és recuperada la ciutat de Barbastre dels sarraïns i creada una nova seu, la de Barbastre-Roda. Els bisbes no perderen el seu dret, que es van establir a Barbastre. Els conflictes eren habituals fins al punt que Sant Ramon en fou expulsat i tornar a Roda.



Actualment Sant Ramon de Roda és patró de la ciutat de Barbastre, un Sant molt estimat per la població i contrades. És curiós com un personatge que és expulsat acabi sent el patró de la població, doncs em pregunto que en coneixen d'ell i part de la seva vida i miracles i del seu ideari i defensor del bisbat de Lleida? Sembla que l'últim res de res, o que en pensen de les contínues disputes de quan Sant Ramon estava a Barbastre? Suposo i per experiència pròpia després d'intentar formular les mateixes preguntes a la guia de quan vaig visitar la catedral de Roda, que n'idea del que li parlava i inclús de si jo em confondria de Sant. Increïble però cert, un sant patró de la ciutat i desconeixença total o parcial de la vida del personatge.



És un bon moment per demanar de fer de Sant Ramon una figura d'unitat de la Franja i el bisbat de Lleida. D'explicar la seva vida com algú que volia el millor benestar i futur, i sempre mirant a Lleida. Es va oposar tant a Osca com Urgell. Sobretot explicar la veritat, tota, que el pròxim cop que torni a visitar la catedral pugui trobar un bon debat del tema i no la desconeixença que hi vaig trobar. Potser la desconeixença era expressa per evitar polèmica, llavors això té un nom...hipòcrites!!