dijous, 12 d’abril de 2012

Fraga, català amb accent del Cinca


(Imatge de la Plaça de l'Ajuntament fragatí, amb l'estàtua de la Dona de les Faldetes al davant)


La llengua s’hi manté molt viva tot i l’escàs suport de les administracions.
Els fragatins se senten avui majoritàriament aragonesos, però mantenen una estreta relació amb Lleida


Fraga ha estat al llarg de la història a un costat o l’altre de la frontera entre Catalunya i Aragó, segons es considerés la frontera el Cinca o el riu Segre. Va ser conquerida el 1149 als musulmans juntament amb Lleida, de qui era un districte, i el rei Berenguer IV la va cedir al comptat del Pallars. L’any 1244 les Corts de Barcelona van definir Catalunya «de Salses al Cinca», però la noblesa aragonesa no ho acceptava i volia la frontera al riu Segre. Al segle XV Fraga es va incorporar de forma clara al regne d’Aragó. En canvi es va mantenir fins al 1995 dins el Bisbat de Lleida amb la resta de parròquies de la Franja de Ponent.
Pràcticament tots els habitants de Fraga coneixen i parlen el català, un català nordoccidental molt similar al de la ciutat de Lleida. Però no tots l’anomenen així. Fragatí és el nom local de la llengua, usat de vegades per amagar l’àmbit lingüístic al qual pertany, però que almenys no té el caràcter pejoratiu del  xapurriau, malnom que amb el temps molts parlants han assumit com a propi. Des de 1984 el català s’ensenya com a assignatura
optativa a les escoles.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca és la principal associació cultural de la ciutat i té un paper actiu en la defensa del català. En canvi l’Ajuntament, del PP, no el f a servi r ni al web ni a la documentació oficial, L’any
passat va canviar el nom de cinc carrers amb noms d’oficis en català pels noms dels cinc continents en castellà.
La frontera política no ha tallat les estretes relacions de Fraga amb Lleida. La capital del Segrià, situada a 34 quilòmetres de Fraga, és la ciutat on la majoria de fragatins van a estudiar una carrera universitària, a treballar, a fer les compres de temporada o a rebre assistència hospitalària, cosa que sovint crea discussions entre administracions sobre qui es fa càrrec de la factura. L’agricultura i la ramaderia tenen un gran pes en l’economia de Fraga, i en els darrers anys ha pesat sobre la ciutat la incògnita de Gran Scala, la fantasmal macrociutat de casinos i hotels que un grup d’homes de negocis diuen que volen impulsar a Ontinyena, a només 20 quilò metres de Fraga, i que canviaria radicalment el paisatge econòmic i social de la comarca. El
projecte no avança tot i que els promotors han gastat uns quants milers d’euros en l’opció de compra dels terrenys.


DADES
-Població. 13.341 habitants
segons el cens municipal
(2011)
-Comarca. Baix Cinca
-Situació de la llengua. La
llengua es parla molt però no
té prestigi. Segons el darrer
estudi lingüístic (2003), al
conjunt de la Franja la
llengua l’entén el 98,5% de la
població i la parla el 88,8%.
Ara bé, només el 18,2%
l’anomenen català. 43,9%
l’anomenen xapurriau i el
35,9% utilitzen el nom
fragatí o les altres
denominacions locals.
-Grups polítics. PP (8), PSOE
(7), PAR (2)
-Distàncies per carretera.
Lleida (34 km), Tarragona
(116), Barcelona (189),
Girona (272), València (302),
Perpinyà (361), Salses (376),
Guardamar (533)
-Orígens. Restes més antigues,
s. IV a.C. Musulmana a partir
del 715, conquerida per
Ramon Berenguer IV i cedida
al comtat de Pallars el 1149.


Article estret del dossier sobre els Països Catalans del setmanari Presència, dit article ha estat signat per David Marín.


Publicat per Os



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada