dijous, 26 de desembre de 2013

Enllaçats per la Llengua es reuneix a Castelló i acorda accions en defensa de la llengua




Participaran en la manifestació en commemoració del 81 aniversari de les normes de Castelló
Aquest matí s'ha reunit a Castelló diferents entitats que formen Enllaçats per la Llengua a la seu de STEPV-Intersindical Valenciana. En concret, aquestes entitats són: Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, STEPV Intersindical Valenciana, STEI Intersindical Illes Balears, Assemblea de Mestres i professors en català Illes Balears, La Bressola, Amics de la Bressola, Federació d’organitzacions per la llengua catalana, Plataforma pel dret de decidir, Moviment Franjolí per la Llengua, Acció Cultural de Països Catalans, USTEC-STES, Associació Cívica El Tempir i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Hem fet una valoració positiva de les darreres campanyes fetes pels Enllaçats. La del 9 de març per la llengua a tot el territori, lectures de manifests, cadenes humanes enllaçant els centres, la de Sant Joan, l’anada al Congrés de diputats a Madrid per demanar la retirada de la LOMCE, campanya en suport als Ajuntaments de la Franja contra la llei de llengües d'Aragó, campanya de suport a la vaga indefinida dels docents de les Illes Balears i de suport als treballadors de RTVV i per un espai comunicatiu català, etc.

Durant la reunió s’han pres els acords següents:

1.- Ampliar la xarxa d’entitats que formen part d’Enllaçats de la Llengua i reforçar la seva estructura interna i comunicativa.

2.- Promoure activitats conjuntes a tot el territori en defensa de la llengua a l’escola, als mitjans de comunicació i fer accions que afavoreixin l´ús social.

3.- Fer costat a la iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià que treballa per retornar el senyal de TV3 en aquesta part del territori. Animem el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer tot el possible perquè, com més aviat millor, arribi el senyal de TV3 al País Valencià. També exigim l'obertura immediata de RTVV.

4.- Fer una crida a la insubmissió al TIL i a la LOMCE que afecta directament l’ensenyament de la llengua pròpia.

5.- Continuar amb la campanya dels llaços com a símbol de la defensa de la unitat de la llengua.

Castelló, 21 de desembre de 2013
Adjuntem foto de la reunió.

Més informació:
País Valencià. Vicent Maurí 639.60.69.91
Principat de Catalunya. Elisenda Romeu 659.71.72.84
Catalunya Nord. Montserrat Higueras 626.33.18.94
Illes Balears. M. Antònia Font 619783884
La Franja de Ponent. Òscar Adamuz 628.08.18.69 



divendres, 20 de desembre de 2013

Plenari d'Enllaçats per la Llengua 21D a Castelló



REUNIÓ PLATAFORMA ENLLAÇATS PER LA LLENGUA
21 DE DESEMBRE A CASTELLÓ DE LA PLANA



>> Enllaçats per la Llengua anuncia la celebració d'una reunió-plenari de les entitats i persones que en formen part el proper 21 de desembre a Castelló de la Plana, dins el context del record del 81è aniversari de les “Normes de Castelló”.

>> Així mateix, animem a participar dels diversos actes relacionats amb la llengua que s'estan celebrant aquests dies per part de la plataforma “Castelló per la Llengua”.

>> Participació a la manifestació de la vesprada convocada a les 18h a la pl. de la independència de Castelló, “per una escola valenciana, pública i de qualitat”.



Anunciem que el proper dia 21 de desembre les entitats que constitueixen la plataforma Enllaçats per la Llengua, -Escola Valenciana, Amics de la Bressola, STEPV Intersindical Valenciana, Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears, Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) Federació d’Associacions per la Llengua Catalana (FOLC), Acció Cultural El Tempir, STEI Illes Balears, Moviment Franjolí per la Llengua, Acció Cultural dels Països Catalans (ACPC), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), USTEC-STES Principat de Catalunya, i les entitats que encara falten per confirmar l’assistència-, celebrarem la nostra reunió-plenària a la seu de l'STEPV- IV de Castelló de la Plana. En aquesta trobada abordarem diversos temes d'organització interna, valorarem les campanyes encetades, accions de futur i davant els atacs que rep la llengua catalana a tots els territoris, reforçarem els lligams entre els col·lectius que defensem la llengua comuna per tal de fer una tasca més eficaç.

La reunió es desenvoluparà en el marc de la commemoració del 81è aniversari de les “Normes de Castelló” i els cent anys de les normes ortogràfiques de l'IEC, fets històrics d'especial rellevància per a la unitat de la llengua catalana.
Recordem la crida a la mobilització per a la manifestació convocada a la vesprada del mateix 21D a les 18 hores a la plaça de la Independència de Castelló, amb el lema: “Per un país de tots, escola valenciana, pública i de qualitat”, a la qual adjuntem nosaltres “per la unitat de la llengua catalana”.

Finalment animem també a la participació en els diversos actes que s'estan produint aquests dies relacionats amb la situació de la llengua catalana, a càrrec de la plataforma “Castelló per la Llengua”, com les taules rodones amb representants de tots els territoris.
#Crida21D #81anysNormes
Agrairem que feu el màxim de difusió d'aquestes informacions.
Salutacions cordials, Enllaçats per la Llengua http://exllengua.blogspot.com



Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua allà on governa. 

divendres, 4 d’octubre de 2013

"LAPAOTROPIA", l'altra cara del LAPAO, per Carles Terès




Diuen que LAPAO és l’acrònim de «Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental». Però jo, com a bon aragonès de llengua catalana i, per tant, coneixedor dels meus conciutadans i la seua circumstància, vaig intentar esbrinar què punyeta volia dir, aquesta «paraula».
La primera cosa que em va venir al cap, en veure els sectors que l’aplaudien, va ser aquesta*:

L: de «locura», és a dir, follia, trastorn.

A: d’«Aragonesa». Ací sí que hi coincideix, la meua interpretació amb els redactors de la llei.

P: de «perder». Està clar que la intenció de la nova llei de llengües és ajudar a la pèrdua d’aquesta cosa tan molesta que és el patrimoni lingüístic de l’Aragó oriental, és a dir, la llengua catalana.

A: d'«aprisa», que vol dir ben de pressa. I és que, només arribar al govern, el que primer van emprendre va ser la redacció d’aquesta llei.

O: d’«orígenes». Hi ha uns quants aragonesos que pareix que s’avergonyeixen dels seus orígens. Aquells que no han estat assimilats per la Gran Castella (o Països Castellans) en què es va convertir Espanya després de la Guerra de Successió, són vistos com una anomalia dins l’antic Regne. Com els nadius americans que sobreviuen en reserves.

En definitiva, que, quan vaig sentir la paraula LAPAO, de seguida vaig llegir:
Locura Aragonesa por Perder Aprisa los Orígenes
Ara que m’hi fixo, tampoc veig que m’hagi errat de gaire...


*En castellà, és clar, que és la llengua que usen els defensors de denominacions estrambòtiques per a la nostra llengua.


MFLL: Carles Terès és escriptor, la seva primera obra "Licantropia" ha estat premiada i força aplaudida per la crítica. També coordina la revista editada per la ICF "Temps de Franja", també víctima de la manca de suport del govern aragonès. Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair-li la col·laboració feta, el seu activisme en pro de la llengua catalana a la Franja i el desitgem molts d'èxits amb les seves futures obres.

dilluns, 23 de setembre de 2013

Enllaçats per les Illes a la Mercè!


Dissabte 21, diumenge 22 i dimarts 23 de setembre la plataforma Enllaçats per la Llengua participa en la XVIII Mostra d'Associacions de Barcelona per les festes de la Mercè. A l'estand nostre es pot col·laborar amb la caixa de resistència en favor dels mestres que fan vaga a les Illes Balears i Pitiüses, diverses entitats han cedit productes propis de merxandatge que es poden obtenir segons el donatiu aportat (5, 10, 15 euros), tals com contes i cd's de la Bressola o diversos llibres de temàtica catalanista, senyeres. També poden agafar llaços i enganxines de suport als vaguistes.
També hi ha una exposició sobre els diferents territoris de parla catalana (País Valencià, Principat, Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, Franja de Ponent i Illes Balears), que ha cedit la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), sobre la situació i vitalitat de la llengua a cadascú dels territoris dels Països Catalans. Entitats com els Amics de la Bressola, la FOLC, la PDD, Enllaçats No Acatem, Espai País Valencià o el Moviment Franjolí per la Llengua hi col·laboren en l'elaboració de l'event.






Dissabte a les 19h hi va haver un dels grans actes d'ExLL per la Mercè; una taula rodona que reuní representants de tots els territoris dels Països Catalans (exceptuant la Franja, on s'estava fent les segones jornades sobre llengua i societat a les terres de parla catalana). 
Hi van assisitir en Marcel Pich, representant el Comitè de vaga en solidaritat amb els mestres de les Illes, que féu un eptit esbòs sobre l'origen de la situació esdevinguda a les Illes des que el govern Bauzá prengué posessió del poder autonòmic i explicà la cultura de resistència que s'està generant des d'aleshores a bona part de la societat civil illenca (entitats culturals, escoles, sindicats, etc.). Des del nord de les Alberes, l'Aleix Andreu (Amics de la Bressola), disseccionà la impressió lingüística que molts catalans del sud reben dels seus periples pel nord, així com l'autoafirmació creixent de catalanitat que està reviscolant a la Catalunya Nord. Des d'Alacant pujà en Dari Escandell, professional de política lingüística a la UA, pol·lemitzà sobre la situació de l'escola en valencià comparant-la amb la de les Illes, explicant que el "bombo" donat al decret de trilingüisme (castellà-valencià-anglès) no correspon a una aplicació pràctica a les aules, tot recordant que també n'hi ha escoles concertades que defensen l'escola en valencià, i que sovint són oblidades per les entitats. Per la seva banda, na Maria Cucurull, des del Centre de Cultura Catalana d'Andorra, en donà una visió andorrana de la situació de les Illes i definí el triple model escolar vigent a Andorra, segons la llengua escollida (model andorrà, espanyol i francès), així com també hi féu esment de l'ús del castellà moltes vegades com a lingua franca al Coprincipat, sovint en detriment de la llengua nacional i única oficial. La mirada algueresa va córrer a càrrec de l'historiador Marcel A. Farinelli, soci d'Òmnium Cultural de l'Alguer, que, després d'explicar les especifitats de la fonètica algueresa de la llengua catalana, recordà la necessitat d'enfortir el mercat cultural en català per  a tots els catalanoparlants. Des del principat i representant Enllaçats per la Llengua, n'Elisenda Romeu (FOLC) féu un cant a la unitat d'esforços en pro de la defensa de la llengua compartida, en aquests moments tan complicats i també de tantes possibilitats. Va moderar el debat amb agilitat i dinamisme l'Agustí Mas, locutor de RNA i coordinador de comunicació de la plataforma.
La conclusió a que arribaren tots els ponents és que els Països Catalans, més enllà del projecte polític, tenen la necessitat de vertebrar-se des de la diversitat i d'aprofitar el gran potencial comú en clau cultural i lingüística, així com per afrontar una defensa conjunta davant els constants atacs que rep la llengua a tots els territoris, davant d'un nombrós públic que omplia l'auditori de pl. Catalunya.


(d'esquerra a dreta: Aleix Andreu, Dari Escandell, Elisenda Romeu, Agustí Mas, Maria Cucurull, Marcel A. Farinelli i Marcel Pich)



Diumenge 22 va ser dia de gresca, xaranga i borrumballa (colla de tabals i dolçaines), de la mà del grup de l'Espai País Valencià "La Mentireta", que van alçar la Plaça Catalunya de Barcelona, aconseguint un notable seguici que esdevingué un passacarrer de to festiu. Després d'una volta per tota la plaça s'aturaren a l'estand d'Enllaçats per la llengua, on acabaren interpretant "La Muixeranga", himne valencià que Joan Fuster somniava per a tots els Països Catalans.




Diumenge, dèiem, va ser dia de festa i xerinola, però també de visites institucionals; l'alcalde de Barcelona Xavier Trias visità l'estand d'ExLL i es fotografià amb alguns membres de la plataforma, que li penjaren a la jaqueta el llaç amb la senyera, símbol de la defensa conjunta de la llengua.

L'alcalde Trias enllaçat




Un cap de setmana ple de solidaritat amb la vaga de mestres a les Illes, defensa de la llengua, debat sobre territori, música, gresca i molta feina, i el dia de la Mercè (dimarts 24), durant tot el dia a la paradeta recaptant fons per a la caixa de resistència i a les 17 de la tarda Contacontes de la Bressola.

A Barcelona, per Festa Major, Enllaça't per la Llengua!!


















diumenge, 14 de juliol de 2013

MFLL i la voluntat de sumar; presents al Correllengua 2013 i enllaçats amb l'ANC

Darrerament estem vivint un període prou actiu al Moviment Franjolí per la Llengua, malauradament la política d'anorreament de la llengua catalana a la Franja per part del govern aragonès i la polèmica mediàtica del LAPAO ha produït un fet positiu, el que moltes persones i col·lectius s'interessessin pels afers de la Franja i que veiessin amb simpatia un moviment com el nostre que reivindica la catalanitat de la Franja i que no ve per a substituir res ni ningú, ans al contrari, valorem profundament tota la tasca feta durant anys i panys per les entitats culturals de la Franja, tot el suport i l'ajut doncs per l'ASCUMA, l'IEBC i el CERIB, per la ICFP, pels ajuntaments de la nova declaració de Mequinensa, pels intel·lectuals i autors franjolins que defensen i escriuen en català, per les formacions polítiques que defensen la identitat cultural de la Franja (ERC-Entesa per Calaceit, CDF, CHA,...), i per les persones "anònimes" que dia rere dia són un exemple de dignitat a l'hora d'expressar-se en la llengua pròpia davant els atacs que rebem a la Franja. Sobre aquesta base culural que a voltes excedeix en positiu la mateixa dimensió geogràfica franjolina, el MFLL volem ser un altaveu de totes les accions que se'n fan al territori, volem reviscolar el debat sobre la Franja des d'un òptica catalanista però que respecta tothom, perquè tothom pot sumar a l'hora de defensar la dignificació de la llengua del nostre territori. La voluntat és, queda clar, la de sumar tots els esforços i sinèrgies possibles per a què només n'hi hagi un guanyador; la llengua que s'ha parlat sempre a la Franja, el català de tots. Pensem que la nostra pertinença a la plataforma d'Enllaçats per la Llengua pot ajudar a esperonar la defensa de la nostra llengua i identitat des d'una vessant global i compartida amb la resta de Països Catalans, perquè només des de la globalitat de la nostra parla podem tenir les eïnes apropiades per a defensar-nos dels atacs que rebem.

Així agraïm la col·laboració encetada amb entitats com l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI; sectorial jove de l'ANC), que va convidar-nos a les seves I Jornades de Formació realitzades el passat 15 de juny a Monells (Baix Empordà). La companya d'ExLL l'Elisenda Romeu ens va proposar de participar en un debat sobre les raons per a la unitat nacional dels Països Catalans des de la visió franjolina.




També vàrem tenir l'oportunitat de parlar sobre la realitat sociolingüística de la Franja i la consciència nacional majoritària present al territori:


Per altra banda, també hem d'agrair a la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua catalana (CAL), que ens ha inclòs dins el seu dossier del Correllengua 2013 recomenant el Movimet Franjolí per la Llengua i Enllaçats per la Llengua als organitzadors dels actes al principat, Catalunya Nord i Franja, per a què es fomenti la presència del llaç amb la senyera, símbol d'Enllaçats i de la defensa de la llengua compartida, i dóna idees d'organitzar debats i/o xerrades comptant amb el nostre moviment (pàg. 49).
Per cert, els actes del Correllengua 2013 han escomençat ahir dissabte a Roda de Ter.

(*)Difusió dels moviments 

“Enllaçats per la Llengua” i “Moviment Franjolí per la Llengua”
A través del Correllengua, la CAL impulsa els moviments “Enllaçats per la Llengua” i “Moviment Franjolí per la Llengua” que han aparegut recentment a les Illes Balears i la Franja amb la intenció de reforçar i renovar el missatge de la unitat lingüística i difondre la realitat sociolingüística i política arreu de la nació. 
Us proposem l’organització de xerrades, conferències o debats a l’entorn d’aquesta temàtica, i us facilitem possibles contactes.

Enllaçats per la llengua: bloc: http://exllengua.blogspot.com
Twitter: https://twitter.com/EnllacatsLlengu
a/e: enllacatsperlallengua@gmail.com
contactes Principat: Elisenda Romeu (659 717 284) o Montserrat Higueras (626 331 894)

Moviment Franjolí per la llengua: bloc: http://movimentfranjoli.blogspot.com.es
a/e: movimentfranjoli@gmail.com

(*) Dossier Correllengua 2013 CAL (pàg 49)




I això no s'acaba ací; hem tingut contactes amb la gent de la campanya Som Països Catalans, i dintre d'Enllaçats fomentem les relacions amb el Principat d'Andorra i l'Alguer. Properament estarem preparant conjuntament la participació d'ExLL a la Fira d'entitats de les Festes de la Mercè a Barcelona.
En definitiva, gràcies a tothom per la col·laboració i constatem que, des de la diversitat, junts som més forts!!


                        (Façana de l'ASCUMA a Calaceit enllaçada per Sant Joan)


dissabte, 27 d’abril de 2013

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES


MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES


Davant l'aprovació per part de les Corts aragoneses de la "nova Llei de llengües" esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l'antic projecte heretat de l'antic govern que concedia una timida consideració a la realitat plurilíngüe de l'Aragó, declarem el següent:

-L'absurditat de la negació d'una realitat cultural diversa a l'actual Comunitat Autònoma d'Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents.

-Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d'intent d'anorreament  contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l'aquiescència del PSOE.

-Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d'Aragó a les fronteres de l'actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d'un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres contígües.

-Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l'actual govern aragonès.

-Que l'atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu.

-Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n'és pròpia d'una franja  que s'estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

-Que aquesta imposició s'ha fet en nom d'unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona  catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d'altres opcions polítiques de l'Aragó.

-Per tot això demanem:

 Respecte per la realitat multicultural de l'Aragó, la derogació inmediata de la nova "llei de llengües" que nega el dret a l'ensenyament i a la normalització  en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja,  que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

-Creiem fermament que ara més que mai és l'hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d'Enllaçats per la Llengua.

-Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. 

-L'escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l'especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.

     27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua 

dijous, 25 d’abril de 2013

Moviment Franjolí per la Llengua arranca a les xarxes socials

Avui hem inaugurat pàgina a Facebook per a fer ressò la nostra causa, un Moviment que cumpleix un any de vida en el què des de el primer moment hem defensat la nostra llengua, cultura i història. El nostre treball va començar amb l'avís de canvi de Llei de Llengües, cosa que es va confirmar al Juny del mateix any.

Us deixo la nostra pàgina de Facebook:

Moviment Franjolí per la Llengua

També inaugurem nou correu electrònic:

movimentfranjoli@gmail.com 

divendres, 5 d’abril de 2013

Entre l'aragonès i el català; el cas de Benasc




En un context de recentralització de l'estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d'aquesta situació per la seva condició d'especifitat lingüística i cultural dins d'un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l'estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d'aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s'ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l'Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l'aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l'altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l'historiador valencià Vicent Baydal d'una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l'enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia:

L'alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?


L'altre dia, en parlar de l'expansió medieval del català i l'aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d'isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s'hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d'aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d'eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d'Iberolingua, que ha donat a conéixer l'Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l'esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d'alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d'Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d'altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l'altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 


(Documental en benasqués sobre l'hospital del poble)

Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d'alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l'alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d'altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l'aragonés. Tant és així que encara d'altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l'altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l'aragonés de transició al català i el català de transició a l'aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l'últim dels mapes que enllace a continuació.



Enllaç a l'article original, amb més mapes, vídeos i reflexions de l'autor.

diumenge, 17 de març de 2013

Entrevista a Moviment Franjolí






Fa una setmana van entrevistar van entrevistar a en Os a la Radio Arrels de Perpinyà,  el meu company de aquest modest bloc, es parla dels problemes del conjunt del nostre territori i de les mobilitzacions de Enllaçats per la Llengua, on Moviment Franjolí per la Llengua està integrat.

Accés a l'entrevista

dimecres, 6 de març de 2013

Enllaçats per la llengua també a la Franja!



Estem vivint temps convulsos per a la llengua catalana arreu del territori on és parlada. L'estat espanyol està llençant una croada contra els drets lingüístics dels catalanoparlants a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses i a l'Aragó, lloc aquest últim on s'estan esdevenint fets molt i molt greus en contra de la llengua pròpia a les comarques de llengua catalana. La situació precària de la nostra llengua a la Catalunya Nord i a l'Alguer, els problemes de les escoles catalanes allà (La Bressola, La Custura) i la no oficialitat, també són motiu de la nostra preocupació. És per això i amb l'esperança que aquest sigui el començament d'una acció i col·laboració continuada en el temps que ens enforteixi a tots plegats, que el MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA s'adhereix, promou i dóna tot el suport a la campanya d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, una iniciativa conjunta entre entitats del món educatiu, cultural, sindical i altres que preten enllaçar simbòlicament tot el territori pel proper 9 de març i voltants. A la Franja, les Jornades de dignificació lingüística a Fraga, "Llengua i seducció" (del 8 al 10 de març) s'han adherit al moviment i en faran referència al manifest conjunt. És per tot això que, ara més que mai, cal que la Franja s'enllaci amb tot els territoris dels Països Catalans per fer un nou crit d'afirmació quant a la pertanyença a la comunitat lingüística catalana, des de l'especifitat de les modalitats pròpies.

EL 9 DE MARÇ, A TOTS ELS TERRITORIS, SORTIREM AL CARRER PER LA LLENGUA!!!
M O B I L I T Z A ' T

Actuals Entitats reunides per a la mobilització:
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACCIÓ CULTURAL PAÏSOS CATALANS, AMICS DE LA BRESSOLA, ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS - Illes Balears, CAMPUS JOVE, CASTELLÓ PER LA LLENGUA, CCOO Catalunya, CCOO Catalunya – Educació, CCOO – País Valencià, CIEMEN, COORDINADORA OBRERA SINDICAL, EL TEMPIR D'ELX, ENLLAÇATS NO ACATEM, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ - VALL D'UIXÓ, ESCOLA VALENCIANA, FAPA-València, FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA, INTERSINDICAL-CSC, MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA, MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA, OBRA CULTURAL BALEAR, ÒMNIUM CULTURAL, PDD - PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS, STEI-i – INTERSINDICAL BALEARS, STEPV - INTERSINDICAL PAÍS VALENCIÀ, TALLERS PER LA LLENGUA i USTEC-STEs – INTERSINDICAL PRINCIPAT i UGT – País Valencià.

MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats
principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

·     Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.

·    Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

·    Denunciem que tractar de forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.

·    Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.

·    Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.

·   Volem aconseguir el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i coneixement.

·   Argumentem que la construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural.

Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada lloc,creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de la nostra comunitat lingüística.

Enllaçats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

Per la dignitat i per la igualtat!


Signa el manifest

dimecres, 13 de febrer de 2013

Catalans inconscients o aragonesos de llengua catalana?



La mare de tots els debats. Saber què són i com es senten els habitants de la Franja és una de les qüestions que més han obssessionat a diferents autors a banda i banda del riu cinca. El fet que dintre d'un estat espanyol, que es vol a si mateix uniforme, no coincideixi sempre la frontera autonòmica amb l'adscipció lingüística i cultural  de cada ens autonòmic és un dels més grans maldecaps que les elits espanyoles han patit i pateixen, i no deixa de ser una de les grans contradiccions internes d'un estat que no es reconeix com a plurinacional.
A aquesta pregunta, tan complicada, de si a la Franja coincideixen identitat territorial amb identitat lingüística respon amb una extrema senzillesa el cantautor Anton Abad (veure vídeo), que diu "Jo sic d'esta terra i per tant em sento d'ací, però la meva llengua és la catalana i no diré que parle altra cosa". O sigui que, segons esta visió, estaríem davant de l'estereotip d'un "aragonès de llengua catalana", on una conscienciació lingüística plenament en català no predetermina una identitat catalana.



Arribats a aquest punt la pregunta és obligada; llengua és igual a nació? i la resposta, ho reconeixem, supera les nostres possibilitats per més que hem de reconèixer l'extraordinària complexitat del cas franjolí, un territori fronterer de fa segles, amb uns referents culturals oposats als límits administratius que l'haurien d'identificar. Pensem, per exemple, en el cas que, com escrivia Josep Espluga al text que citarem avall, quan Espanya, pels volts del segle XIX, es vol configurar en províncies, una gran part dels pobles aragonesos fronterers a Catalunya (en sa majoria catalanòfons però no tots) expressen el seu desig que la veïna Lleida sigui cap de província i adscriure's amb ella, sense que el fet històric de pertànyer l'antic regne d'Aragó fos en detriment d'aquella realitat social i econòmica, expressada llavors en un anhel que mai no es realitzà.

Una altra pregunta que queda enlaire és fins a quin punt la deficient conscienciació lingüística dels habitants de la Franja (nom i unitat de la llengua catalana, per exemple) fa que no arreli una identitat nacional catalana?
A tot això, cal afegir-hi la gairebé nul·la vertebració d'aquest territori allargassat que anomenem "Franja", sense cap cohesió interna dins seu, fet que ajudaria a fer pinya en la consciència lingüística franjolina i, ja per últim, si el fet de la negació continuada del fet cultural franjolí a dins l'Aragó pot derivar en un rebrot de la societat civil en favor de la llengua catalana, amb la seva conseqüència quant a la identitat.

Aquest conflicte irresolt entre llengua i identitat és posat a sobre de la taula per part d'en josep Espluga (2008), una lectura que recomanem molt i molt per entendre un xic més aquest cas tan particular i que enllacem aquí sencera, com a font de debat i reflexió:

"Una Franja, dues fronteres i diverses identitats socials amagades"






dimecres, 16 de gener de 2013

divendres, 4 de gener de 2013

La llengua catalana, una casa de putes sense ama


Diu Diego Gómez, ex-president d’Escola Valenciana, en un recordatori de l’acord de les Normes de Castelló: «… [amb] les orientacions traçades per les Normes de Castelló i el model que s’ha definit com a convergent i policèntric (AVL), s’ha elaborat una normativa plenament apta per a l’ús escrit de la llengua al País Valencià». Tot el que diu Gómez sobre la importància de les Normes de Castelló ho subscric sense esmenes. Tanmateix, afirmar que el model de l’AVL és convergent i policèntric és una falsedat.
Toni Cucarella
El català té avui dia, amb suport de llei, tres acadèmies diferents: la catalunyesa (IEC), la valenciana (AVL) i l’aragonesa (actualment suspesa sine die, crec). I no fóra d’estranyar que a les Illes, amb Bauzá crescut pel sunami nacionalcatòlic de la contrareforma educativa de Wert, rescatara la idea de Matas de convertir per llei l’Institut d’Estudis Baleàrics en una altra acadèmia específica per a “les modalitats insulars”. Per bé que aquella pensamentada de Matas, que s’inspirava en la creació de l’AVL amb el suport del seu coreligionari Zaplana, va ser rebutjada pel món cultural i acadèmic de les illes per “secessionista”. La còpia bandejada i criticada, l’original acceptat i aplaudit. Aixa arrere i tira avant, tot alhora, l’haca es torba.
L’IEC ha comès molts errors. El principal, haver actuat sempre com una institució normativa catalunyesa i no catalana, sense atendre a fons, només superficialment, la pluralitat d’una de les llengües més unificades d’Europa malgrat tants segles de fragmentació, d’ignorància mútua entre territoris i l’abominable i interminable agressió espanyola. I la solució espanyolista de dotar cada territori autònom d’una institució normativitzadora és, ho vulguen o no els “nostrats” que li donen suport, un atac a la unitat del català.
És cert que un model d’estàndard construït sobre un dels dialectes s’ha demostrat com una solució equivocada. Però el model actual, d’inspiració espanyolista pel que té de fragmentador, de dotar d’un norma pròpia cada territori administratiu, amb tractament de llengua diferent i diferenciable, és un altre gravíssim error. Caldria, al meu ententre, una sola entitat normativitzadora, que tinguera composició paritària de tots els territoris, que aportara solucions úniques per a la totalitat i per a les particularitats.
La relació “convergent” entre l’AVL i l’IEC és pràcticament inexistent, o anecdòtica. Totes dues institucions van a la seua. I no pot haver “convergència” quan la normativització de la llengua està sotmesa a les decisions que prenen entitats que tenen competència administrativa i normativa diferenciada, i diferenciadora. La llengua catalana no conté diferències entre parlants d’una frontera administrativa i de l’altra, tanmateix, almenys als territoris sota domini espanyol, cada comunitat autònoma té normatives diferents. Semblants, però diferents. En aquestes circumstàncies, policentrisme no és igual a pluralitat sinó a esquarterament. Avui dia, AVL i IEC són entitats que tracten el català des d’una perspectiva, mental i lingüística, estrictament regional. No aporten solucions normatives per a la totalitat de la llengua catalana. I com més acadèmies entren en funcionament, més profund serà l’esquarterament, la divergència.
Però tothom fa com si no passara res. Com deia Joan Fuster, no tenim voluntat de resistir. Tothom fa com si tot fóra bonic i maco i així espolsar-se les puces de damunt i qui dia passa anys empeny… Es fan declaracions d’unitat mentre cadascú posa el seu plat en una taula a banda. El cec que menys s’hi veu és aquell que no hi vol veure. A banda, és clar, que en el país del cecs el tort s’hi proclama rei.
La llengua catalana, avui dia, és una casa de putes sense ama. Per això, fa temps que, davant aquesta situació irreversible, jo practique el cantonalisme: escric en català d’Aixàtiva i la contornada i aló. Ja s’apanyaran. Al capdavall, no està en les meues mans. Tanmateix, no vull ser còmplice.