dimarts, 11 d’agost de 2015

IMPRESSIONS DE LES PAÜLS I SANT VALERI, per Joaquim Torrent

En aquest escrit el nostre col·laborador Joaquim Torrent ens explica la seva experiència en visitar les Paüls (Ribagorça) anant de camí a Benasc i el bell parlar català que hi trobà, com també les contradiccions lingüístiques presents al poble ribagorçà.


IMPRESSIONS DE LES PAÜLS I SANT VALERI

Recordo una petita estada a les Paüls, camí de Benasc a l’ estiu, i  com m’ impressionà favorablement poder escoltar el català de la zona, un català genuí i magnífic, com el que tenia una dona de mitjana edat amb qui vaig establir una conversa -en canvi un grup de joves que vaig observar, probablement estiuejants, paralava en castellà-. A l’hostal, però, quan a una joveneta amb pinta d’haver fet el “bachillerato” (SIC) que em va servir li vaig preguntar per l’ estat del parlar local, en percebre que jo provenia “de terres orientals” es va sentir violentada i, fins i tot, “ofesa” per la meua pregunta; no cal dir que tota l’estona va parlar en castellà….

També vaig aprofitar per visitar Els llogarrets de Sant Valeri i Perafita i la gran casa de Fades, que ja van ser assenyalats per Corominas com a pertanyents al parlar ribagorçà de l’Alt Isàvena, tot i la seua situació fisiogràfica a la Conca de l´Ésssera, cosa que podria fer pensar a alguns la seua pertanyença al benasquès. A hores, d’ara, però, no estan habitats permanentment; això no impedeix, però, que temporalmnet hi vage algun dels seus antics habitants. Quan hi vaig anar -a Sant Valeri- em vaig trobar casualment amb un antic veí que hi havia anat per a fer algunes feines agrícoles, i em va comentar que recordava la visita d’en Corominas, i també em va comentar que una de les cases havia estat llogada per uns gironins, que hi anaven a temporades.

Tornant a Les Paüls, com que era la festa major em va tocar d’ asistir a un espectacle vergonyós: resulta que hi havia d’actuar un grup folklòric de les comarques tarragonines, representant un ball de bastons; doncs bé, el portantveu d’aquest grup es va adreçar tota l’ estona als presents en  castellà -i quin castellà!....-.  No vaig poder més que fer-me un seguit de reflexions quan vaig marxar, tot passant pel davant del llindar d’una porta on hi havia damunt la pedra la inscripció “Benvenits”….

Joaquim Torrent, geògraf i promotor cultural

2 comentaris:

  1. que trist...i tan be explicat!!!!!! Una terra esclavitzada perd la llengua, o de mica en mica o de cop!!!!!

    ResponElimina
  2. és molt trist....peatge dels pobles empresonats, com el nostre; i si no correm, aviat la llengua se'n va a l'aigua....definitivament

    ResponElimina