divendres, 14 d’agost de 2015

Tres lectures recomenades amb temàtica de la Franja












LICANTROPIA
, de Carles Terès (Edicions de 1984, 2013)



Carles Terès Bellès (Barcelona, 2 d'octubre de 1962) és un dissenyador gràfic, columnista i escriptor.

Descendent de pares franjolins emigrats a Barcelona, va créixer al barri de la Verneda/Sant Martí de Provençals. Des de 1993 viu entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís(Baix Aragó).

És membre actiu de l'Associació Cultural del Matarranya, de la qual n'ha estat secretari. Escriu la columna l'Esmolet a la revista Temps de Franja, de la qual n'és també el coordinador. Forma part del col·lectiu Viles i gents que, des del 1995, publica setmanalment una columna en català al periòdic La Comarca d'Alcanyís.[1] Els seus articles es poden consultar al blog l'Esmolet.[2]

Ha publicat la novel·la Licantropia, ambientada al Matarranya del segle XVIII i dedicada a la temàtica de llops i homes, guanyadora del premi Premi Guillem Nicolau 2011 de creació literària convocat pel Govern d'Aragó.[3] L'edició definitiva l'ha feta Edicions de 1984 (Col·lecció: Mirmanda 102, ISBN 978-84-92440-97-9). Licantropia ha estat també finalista del Premi Joan Crexells de Narrativa a la millor obra editada en català l'any 2013


L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia

Enllaç








LA PELL DE LA FRONTERA, de Francesc Serès (Quaderns Crema, 2014)

Francesc Serès, resident a la Garrotxa, va néixer el 1972 a la població de Saidí, situada a la comarca del Baix Cinca. Establert al Sallent, Garrotxa, va estudiarBelles Arts i Antropologia a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar els anys 1996 i 1998 respectivament.

És autor de les novel·les Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després ha escrit el llibre de contes La força de la gravetat (2006) i el llibre de cròniques La matèria primera (2007) Premi Octavi Pellissa 2004. Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) recull tres obres de teatre basades en la vida i l'obra d'aquests escriptors catalans. Contes russos (2009), el seu últim llibre publicat, és una antologia de contes d'escriptors russos imaginaris, heterònims de l'autor.

L'any 1999 fou finalista del Premi Pere Calders de Literatura Catalana per Els ventres de la terra, obra per la qual va rebre el 2001 el Premi Pedro Saputo de las Letras Aragonesas, en la modalitat de llengua catalana. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Octavi Pellissa pel text La matèria primera, que publicà tres anys després. El 2007 fou guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or de narració per La força de la gravetat, la mateixa obra que l'ha fet ser el guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya. L'any 2010 li ha estat concedit el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Catalana i el Premi de la Crítica de narrativa catalana per Contes russos.


Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s’han perdut i se n’han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l’Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s’han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d’arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s’acarona i s’esgarrapa. Un món que és seu i nostre.




Enllaç










LA FRANJA DE PONENT; ASPECTES HISTÒRICS I JURÍDICS , de Joaquim Montclús (Institut d'Estudis Catalans, 2015)


Joaquim Montclús i Esteban (Calaceit, el Matarranya, 1957) és historiador, escriptor, periodista i activista cultural.

Ha publicat més de vint llibres, així com un nombre important d'articles en revistes especialitzades. Entre d'altres:
La Franja de Ponent avui;
Una vila medieval entre fronteres;
La catalanitat de la Franja de Ponent.

Així com diverses biografies de personatges cabdals de la política i la història de Catalunya. Ha col·laborat i col·labora habitualment en publicacions com ara Temps de Franja, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Ara o La Manyana. Durant dotze anys, cada setmana feia la crònica de la Franja de Ponent al programa Sense Fronteres de Catalunya Ràdio.

Actualment (2014) és membre del patronat de Fundació Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) i també del seu Equip Rector com un dels vicerectors territorials i hi coordina els curosos d'introducció als Països Catalans.

Ha estat becat per la Fundació Jaume Bofill, Òmnium Cultural, el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), el Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. Ha estat guardonat amb diversos premis, com ara el Jaume I d'Acció Cívica per la Fundació Jaume I.






L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.


El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals.




Enllaç

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada