dissabte, 19 de setembre de 2015

"Situació del català al Matarranya", treball de batxillerat d'Alba Gil (2007)


Recordem aquest treball realitzat a finals del 2007 per l'aleshores l'estudiant de batxillerat Alba Gil Povea, que té lligams familiars amb el poble matarranyenc de Pena-roja de Tastavins, sent tutora del mateix n' Eva Musté Àrea. 
El treball conté interessants entrevistes amb personalitats reconegudes de la comarca.
Sociolingüística 2n de batxillerat Escola GRAVI Barcelona, 11 de gener de 2008




Enllaç:




SITUACIÓ DEL CATALÀ AL MATARRANYA




Introducció:

 Tot va començar quan fa quatre anys vaig anar per primera cop a estiuejar a Pena-roja de Tastavins (Matarranya), vila d’on el meu pare és originari. Des de llavors he anat aprenent a estimar aquella terra i a sentir-la com a pròpia. De fet, les meves arrels són en aquell poble. Allà vaig descobrir que hi havia altres formes de parlar català, cosa que em va cridar molt l’atenció. Així doncs, el primer que vaig pensar en el moment d’escollir el tema per al meu treball de recerca va ser desenvolupar algun aspecte sobre els dialectes de la llengua catalana. Parlar de tots els seus dialectes era massa llarg i complex, per això vaig pensar en fer-ho sobre els de la Franja. Per acotar el tema, vaig decidir parlar sobre la comarca a la qual pertany Pena-roja, el Matarranya. Vaig adonar-me que escriure sobre el dialecte era massa específic i no em seria gens fàcil. Aleshores vaig optar per parlar sobre la situació en què es troba el català en aquesta comarca. Està desapareixent el català al Matarranya? Aquesta va ser la pregunta que em vaig formular. La meva hipòtesi era que el parlava molta gent i que, per tant, no moriria en breu, tot i que els cartells i tot allò oficial estava en castellà. Al llarg del treball es veurà com és la realitat, més dura del que em pensava. El treball pretén ser un recull de tot allò relacionat amb com es troba la llengua catalana en aquesta comarca de l’Aragó catalanòfon o Franja. He inclòs també aquells moviments que en dificulten l’existència, així com una petita referència del nombre d’habitants d’aquestes viles. L’objectiu del treball és mostrar l’estat de salut de la llengua pròpia del municipis del Matarranya exposant les activitats que s’hi fan i les persones que s’hi involucren, així com la situació en l’ensenyament, legislativa i en d’altres àmbits. No he tingut cap dificultat per trobar informació ja que n’hi ha molta gràcies a tots aquells que es preocupen per la llengua en aquesta zona. El més complicat ha estat decidir com plasmar tot allò que he après durant la recopilació d’informació. Tinc la impressió que manquen aspectes sobre el tema, però m’ha estat impossible incloure-ho tot perquè d’haver-ho fet el treball hauria estat massa extens. En quant el procediment del treball, a més de llegir i resumir multitud de revistes i llibres, he demanat l’opinió sobre la situació en què es troba el català a matarranyencs involucrats en el tema. Cal afegir que com a treball de camp he visitat els 29 pobles del Matarranya on he fet gairebé totes les fotos que apareixen en el treball. 

Alba Gil Desembre 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada