dissabte, 13 de febrer de 2016

"Lo català, patrimoni d’Aragó" [editorial Temps de Franja]

Lo català, patrimoni d’Aragó

TEMPS DE FRANJA / digital / n. 25 / febrer 2016 EDITORIAL
Les dos llengües que es parlaven durant l’Edat Mitjana a Aragó, català i aragonès, van néixer i es van anant estructurant a les valls pirinenques, com a evolució natural del procés que tota llengua viva té. Així aquell llatí d’anar per casa que es va imposar amb la romanització sobre l’iber i que es va anar convertint en la llengua general de les nostres comunitats, es va refugiar en les estretes valls del Pirineu resistint la progressiva arabització de la resta de la Península Ibèrica.
Simplificant podem dir que lo naixement de la Corona d’Aragó l’hem de trobar amb el matrimoni de Peronella, d’Aragó i RamonBerenguer, comte de Barcelona.
Esta unió va impulsar la conquesta o reconquesta dels territoris al sud dels seus dominis i l’expansió
de les llengües pròpies d’estos monarques i dels seus descendents: l’aragonès i lo català.
A més de la conquesta militar, la llengua utilitzada per l’administració de la Corona d’Aragó va ser determinant per a la implantació d’estes llengües en detriment de l’àrab imposat des de la conquesta musulmana.
Així del català tenim mostres de documents escrits en diferents punts de l’Aragó actual.
Un altre factor definitiu va ser la repoblació dels
territoris que s’anaven incorporant a la Corona d’Aragó. En el cas del Matarranya, fa 800 anys, es va realitzar inicialment amb gent dels comtats pirinencs del Pallars i posteriorment amb los més pròxims de la zona de Lleida. Esta gent van arrossegar la seua llengua vernacla que ha perdurat fins als nostres dies.
Senzillament estem orgullosos que los nostres avantpassats hagin estat capaços de mantenir un dels patrimonis més preuats de qualsevol cultura: la seua llengua.
També estem contents que com aragonesos que mos sentim, se’ns reconegue sense embuts la llengua que parlem i per això aplaudim l’última normativa al respecte de l’actual govern d’Aragó.
Però també seguim reivindicatius del que és principal: falta la normativa que assegurare la pervivència de les llengües originàries de la Corona d’Aragó. Demagògia a part, apel•lem a la Universitat i als estaments culturals competents en lo tema lingüístic que es posicionen sense condicionants polítics ni pors infundades al manteniment viu d’este important patrimoni d’Aragó. Feu-ho com es fa en qualsevol país civilitzat i, encara sense menyspreu, en qualsevol país d’Àfrica. No volem ser menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada