dijous, 11 de febrer de 2016

Quim Gibert: "Les institucions de govern a la Franja de Ponent fan invisible el català." [La llum esclata]

Segon article del psicòleg Joaquim Gibert relacionat amb la Jornada de dignificació lingüística que es celebrarà a Fraga el segon cap de setmana de març, enguany dedicades a la llengua i la cultura popular.

La llum esclata

Si El vestit nou de l’emperador de Hans C. Andersen continua sent un conte que agrada és perquè en molts àmbits de la societat tothom sap que l’enganyen però ningú gosa dir ni ase ni bèstia. A propòsit d’aquest immobilisme davant d’irregularitats explícites, l’arquitecta Itziar González apunta que la por ens fa crèduls: «i ensenya alhora que si la mentida necessita la complicitat de tots, la veritat i el desig de saber també es poden encomanar.»

  • Descartar el reconeixement oficial de la llengua autòctona és deixar a la deriva un dels patrimonis més importants de la Franja.

Les institucions de govern, que actualment regeixen a la Franja de Ponent, han teixit polítiques que fan invisible el català. En aquest sentit, el mateix Francisco Javier Lambán, president aragonès, manifestava que «evidentemente» el castellà «seguirà siendo la única llengua oficial» (La Vanguardia, 2-9-15). Descartar el reconeixement oficial de la llengua autòctona és deixar a la deriva un dels patrimonis més importants de la Franja.

Entre les rondalles recopilades en el Baix Cinca, de transmissió intergeneracional, n’hi ha que aborden desafiaments a autoritats de primer ordre, que en lloc de ser un exemple cívic neguen drets humans bàsics. Es tracte d’inquietuds i «queixes per mitjà d’un astut llenguatge que (...) no resulta en absolut conservador ni conformista». Així ho assenyala Carlos González Sanz, escriptor especialitzat en literatura oral i autor deDespallerofant (IEBC, 1996), un estudi de relats tradicionals. Lo mig pollet, un dels relats contat per la fragatina Andresa Bean, en l’esmentat llibre, parla d’un xiquet de vida que, mentre arreplegava fems, va entrepussar amb un sac de diners. El fill del rei, que justament passava per aquell veral, al saber-ho, li va oferir que la casa reial tingués cura d’aquella troballa. Tot innocent, el vailet va acceptar de seguida. L’endemà, a instàncies de la mare, el bordegàs va fer cap fins al palau de sa majestat per tal d’endur-se’n la saca. Tant el rei com el fill, s’hi van negar en redó. A partir de llavors, el marrec es veurà immers en un seguit de peripècies a fi i efecte de recuperar els diners. L’encís d’aquest i altres contes és que el noi de classe humil aconseguirà doblegar al totpoderós sobirà.
  • Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març.
El món de les rondalles ens aporten formes de resoldre situacions neguitoses, en les quals no hi manca la intriga. I és que en els contes qui pateix són els protagonistes, immersos en contextos estressants. Mentre el lector i/o espectador, que a voltes viu circumstàncies d’un cert paral·lelisme, observa el que s’esdevé des de la distància, sense quedar directament enfangat.

Llengua i cultura popular és el títol de la jornada sobre dignificació lingüística, que el Casal Jaume I de Fraga convoca per al segon cap de setmana de març.

«No tot és desar somnis pels calaixos/ rodejats d’enemics o bé d’objectes/ que subtilment i astuta ens empresonen./ Perquè viure és combatre la peresa/ de cada instant i restablir la fonda/ dimensió de tota cosa dita,/ podem amb cada gest guanyar nous àmbits/ i amb cada mot acréixer l’esperança./ Serem allò que vulguem ser./ Pels vidres/ del ponent encrespat, la llum esclata.», diu Miquel Martí i Pol.


Quim Gibert, psicòleg i autor de Removent consciències

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada