dimarts, 21 de juny de 2016

La Franja, territori català més enllà del demà, per Marcel Pena

*Artcicle que forma part de la sèrie: "L'endemà des dels Països Catalans", especial de Sant Joan amb visions des de cada territori del domini lingüístic, a cura d'Acció Cultural dels Països Catalans.

Si un territori nacional s'assemella a la realitat del Països Catalans, sens dubte és la Franja. Les divisions administratives, que ens arriben a partir en sis comarques i que no segueixen cap rigor històric ni social, no aconsegueixen eliminar els lligams territorials que crea parlar la mateixa llengua. I no parlo només de les relacions entre les comarques de la Franja, sinó també les que existeixen amb el Principat de Catalunya.

La Franja és un territori català més a nivell social, lingüístic, econòmic o cultural. Només la partició expressa del país ens ha col·locat dins de la Comunitat Autònoma d'Aragó, tot i que les relacions amb esta se redueixen a l'àmbit burocràtic. És cap a Catalunya on se'ns brinden més oportunitats comercials o educatives. En cap cas podem permetre la pèrdua dels lligams entre la Franja i Catalunya, per molt que les circumstàncies nacionals canvien.
 
Una Catalunya independent no ha de ser res més que el primer pas per construir uns Països Catalans justos i on tothom i tingue cabuda. Les previsions catastrofistes sobre el trencament de les relacions per l'aparició d'un hipotètic Estat català són poc creïbles, perquè ningú té cap interès que això passe. Germà Gordó, antic conseller de Justícia, va proposar durant la darrera Universitat Catalana d'Estiu que la resta d'habitants dels Països Catalans poguessen gaudir de la nacionalitat catalana.

Seria impensable per molta gent de la Franja canviar l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida pel de Barbastre o que no fossen els bombers de Pont de Suert els que apaguessen els focs de la Ribagorça. Els defensors de l'opció catalana tenim a favor la dificultat de trobar ciutats referents per la Franja com Lleida al costat aragonès. Continuar amb les mateixes rutines malgrat els impediments que puguen aparèixer no fa més que enfortir la teoria de la catalanitat de les comarques franjolines, deixant oberta la porta al debat sobre la inclusió en un espai nacional o altre. La independència de Catalunya evidenciaria la reciprocitat entre territoris i despertaria una consciència nacional catalana en la gent de la Franja.

A més, cal veure una via d'esperança pel reviscolament de la llengua: l'oficialitat del català al territori veí faria que la gent de la Franja donés un altre valor a la llengua pròpia, i de passada, també a la resta dels Països Catalans. Només els catalanoparlants podem donar valor a la llengua, i l'oficialitat, encara que sigue a només un dels territoris, pot impulsar la llengua a nivell internacional.

Els Països Catalans existeixen, i qualsevol esdeveniment que altere l'actual situació administrativa del país s'ha de veure com una oportunitat de dibuixar-los més i millor. Des de la Franja s'ha de treballar per enfortir els nostres lligams amb Catalunya i la resta de territoris catalans. Caldrà abraçar els canvis i veure'ls com a oportunitats, sense por a distanciar-nos del que ha estat i és el nostre país.

Marcel Pena,
periodista i activista


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada