dijous, 13 d’octubre de 2016

"Catalunya i Aragó signen l'acord de confederació", per Marc Pons [Una Franja d'història]

Reproducció de l'article publicat a el Nacional.cat el 11/10/2016

Marc Pons

Tal dia com avui, fa 879 anys, a Barbastre (Osca) es van signar les capitulacions nupcials entre Ramon Berenguer IV -comte independent de Barcelona- i Peronella -princesa hereva del regne d'Aragó-. El barceloní tenia 23 anys i l'aragonesa tenia 1 any, i naturalment va ser compromesa pel seu pare, Ramir rei d'Aragó. Es casarien 13 anys més tard a Lleida. Aquests acords eren el resultat d'unes farragoses negociacions que es van traduir -entre altres coses- en una unió dinàstica que seria l'embrió de la Corona d'Aragó. Políticament, la confederació catalano-aragonesa.
El comtat de Barcelona exercia la tutela política i militar sobre la resta de comtats -independents del poder franc- situats sobre el territori que més endavant s'anomenaria Catalunya. Era la unitat política capdavantera i els seus comtes -Ramon Berenguer IV i els seus avantpassats- ostentaven el títol de “Prínceps”, que en aquest cas no es referia al fill del Rei -o al gendre- sinó a la condició política d'“Home Principal” entre els altres comtes, que utilitzaven aquesta fórmula com un reconeixement.  Per dir-ho d'una manera planera, la figura del germà gran en absència dels pares.
Els acords contemplaven que Aragó i Barcelona (i la futura Catalunya) compartirien la figura d'un Rei. I res més. Lleis, institucions i llengua diferenciades. Entitats independents que es relacionarien a través de la figura del monarca. La confederació. La transversalitat catalana. El sobirà utilitzaria el títol de rei d'Aragó, però la capital política seria Barcelona, i la llengua de la Cort seria la catalana. Una fórmula que va ser vigent durant 580 anys. Fins que el 1717, el primer Borbó va liquidar a sang i foc la Corona d'Aragó i va reduir els seus Estats a la categoria de simples províncies de Castella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada