dimecres, 21 de desembre de 2016

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d'art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d'un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l'encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d'espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.



Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:

1.    Atenent a l'antecedent històric, quan en un context d'enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l'any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.
2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.
3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.
4.    Experts en la restauració i conservació d'obres d'art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.
5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 

A continuació afegim la llista de signants inicials:
Signants col·lectius:
CASAL JAUME I DE FRAGA - ACPV
CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)
GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA
GRUP MUNICIPAL D'ERC-AVANCEM  A LA PAERIA DE LLEIDA
INTERSINDICAL-CSC
POBLE LLIURE
ASSEMBLEA TERRITORIAL DE L'ANC A ALMACELLES
ÀMBIT DE LLENGUA I CULTURA DEL PDECAT
PLATAFORMA D'ENTITATS CULTURALS DE LLEIDA

Signants individuals:
- Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
- Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA
- Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA
- Carles Barrull (historiador). FRANJA
- Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA
- Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA
- Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN
- Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA
- Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA
- Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA
- Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER
- Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA
- Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
- Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA
- Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA
- Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA
- Júlia Laforga Casanovas (El Torricó, la Llitera). FRANJA
- Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA
- Josep Mesalles (professor). FRANJA
- Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA
- Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA
- José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
- Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA
- Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA
- Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA
- Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- Guillem Arnau San Martin Guiral (Fraga, Baix Cinca). FRANJA
- Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA
- José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA
- Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA
- Albert Velasco (Historiador i conservador al Museu de Lleida). CATALUNYA
- Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ
- Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA

2 comentaris:

  1. Jo com a provinent de La Franja i seguidor d'aquesta història, amb tot lo que m'uneix al Museu de Lleida, també ho signaria

    ResponElimina