dissabte, 10 de desembre de 2016

La Franja, massa aïllada i oblidada, per Joaquim Torrent

                                                                                                                       

LA FRANJA, MASSA AÏLLADA I OBLIDADA

És indubtable que a l’hora d’analitzar la realitat de la Franja apareixen una sèrie de clarobscurs. De fet, motius tant per ser optimistes com pessimistes no en falten, de tota manera la nostra obligació és que d’aquests darrers cada dia n’hi haja menys, malgrat la magnitud dels obstacles a superar –Tant de bo siga així! Feta aquesta precisió, no se’ns escapa, a més, que és molt difícil obtenir estadístiques d’unes terres que fins ara només eren una simple extensió dels diferents àmbits provincials aragonesos. 

I si bé en l’actualitat es troben emmarcades per les noves comarques creades per l’administració autonòmica aragonesa, aquests marcs també engloben altres parts que no tenen res a veure amb la Franja. Fins i tot bocins d’aquesta han quedat integrats dins marcs comarcals majoritàriament aliens. I en l’únic cas –el Matarranya– que s’ha creat una comarca amb municipis exclusivament catalanoparlants n’ha quedat fora una part molt significativa. 

Per tant, és extraordinàriament difícil trobar estudis i estadístiques referides a la Franja, no ja per la seua escassesa, que també és el cas, sinó per la inexistència prèvia d’unes comarques oficials –i no diguem ja de cap marc supracomarcal! Així doncs, seria molt d’agrair que des de les entitats que lluiten per la Franja s’intentés establir una mena de centre estadístic i d’estudis dedicat a arreplegar dades, informació i treballs referits en aquest territori. 

Seria una tasca feixuga, però força necessària, i que reportaria –no ho dubtem– un immens benefici a les terres de la Franja, i moltíssim més efectiva que molta xerrameca retòrica que no du enlloc -seria bo que el futur centre Jesús Moncada que vol crear l’ ajuntament de Mequinensa complís aquesta funció. Deixare’m passar de llarg aquesta oportunitat?-.

Continuant amb les relacions humanes, un fet de transcendència cabdal per al desvetllament cultural de la Franja ha estat que molts joves hagen hagut de traslladar-se al Principat per cursar estudis superiors –en els darrers temps molts a la nova universitat de Lleida. Ben sovint el consciènciament d’aquests joves s’ha produït en contactar amb el món de la cultura catalana. 

Això, però, no ha estat obstacle per a la consolidació de les fronteres autonòmiques, que han constituït un fort entrebanc per a la intercomunicació i han afavorit, per exemple, la manca de canals de distribució de la producció cultural catalana escrita –llibres i revistes culturals– i dels «mass media» escrits –diaris i revistes d’ informació general-, malgrat l’existència d’algunes meritòries iniciatives editorials a la Franja, que, llastimosament, tampoc no han trobat tot el ressò que caldria al Principat. Quant als «mass media» audiovisuals –TV3–, fins ara han pogut sintonitza-se força bé a les terres de la Franja, de tota manera hi hauria d’haver un blindatge jurídic que en garantís la permanència de la seua recepció; tampoc no podem oblidar l’impacte negatiu que té el fet que la televisió autonòmica aragonesa siga un mitjà íntegrament en castellà.

No podem obviar, tanmateix, que si bé les relacions i intercanvis de tot tipus entre la Franja i el Principat són d’una gran intensitat a tots els nivells encara serien més intensos si no fos per les interferències provinents del poder autonòmic de Saragossa, des d’on s’observa aquesta realitat amb recel i s’ intenta alçar barreres de tot tipus on abans no n’hi havia, encara que, tot s’ha de dir, ben sovint tampoc no existeix una consciència de ser en territori de parla catalana per part de empresaris, entitats i visitants del Principat.

 Així, a les sucursals de caixes d’estalvi catalanes la presència de la nostra llengua és pràcticament inexistent, i també en força actuacions d’artistes o grups folklòrics del Principat s’opta per negligir l´ús del català… 

Una mostra de les relacions esmentades ha estat fins ara el gran ús que ha fet gran part de la població de la Franja de centres sanitaris del Principat, així com, també, de centres educatius Pel que fa al turisme provinent de la resta de terres de parla catalana, que juga a la Franja un paper de primer ordre, podem dir que amaga un gran potencial, que seria molt eficaç per neutralitzar en l’àmbit cultural determinats obstacles artificials -; aquest potencial no arriba a manifestar-se en tota la seua plenitud, ja que molts visitants catalanoparlants ignoren la realitat cultural de la zona, i per ignorància –i en determinats casos per temors infundats– renuncien a expressar-s’hi en la nostra llengua comuna, cosa que, a més de doldre, constitueix una autolimitació completament injustificada que amb l’esforç de tothom caldria intentar esmenar -un cas a banda seria el dels descendents d’antics pobladors de la Franja que en temps de vacances retornen a l’antiga casa familiar, els quals tampoc no fan la pressió que caldria.

Joaquim Torrent, geògraf i escriptor

Font: ICFP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada