dimarts, 31 de març de 2020

El futur del català a la Franja es juga a l'escola


EL FUTUR DEL CATALÀ A LA FRANJA ES JUGA A L’ESCOLA

La Franja de Ponent passa per ser, probablement, un dels exemples sociolingüístics més complexos dins dels territoris de parla catalana; pot ser alhora el lloc amb més alt percentatge de catalanoparlants com a llengua inicial i també el lloc on el català està amenaçat d’extinció.
Recents estudis sobre la llengua indiquen com, malgrat que es manté estable la transmissió de la llengua catalana de pares a fills, altres factors tals com  la immigració, el despoblament o  l’envelliment de la societat franjolina han posat el català en el llindar de llengua amenaçada o en vies d’estar-ho. La minsa cohesió de les quatre comarques catalanoparlants sota administració aragonesa (Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya), la manca de polítiques lingüístiques comunes i coordinades o el decebedor panorama audiovisual propi en català tampoc no ajuden a pal·liar aquesta greu situació.
Hem de tenir present que a la Franja la llengua pròpia no té un estatus de cooficialitat, tot i alguna referència en textos legals aragonesos. Aquesta situació juridicoadministrativa de la llengua predetermina en gran mesura la presència del català a l’ensenyament. 
Directament no podem parlar ben bé d’una educació en català a les escoles de la Franja, ja que l’ensenyament íntegrament en català no existeix, traient un parell d’excepcions. A la majoria d’escoles i instituts de ponent hi ha la possibilitat d’estudiar una assignatura de català com a matèria optativa, el que permet aconseguir la titulació de català dins de l’educació pública aragonesa. Estem parlant d’unes dues o tres hores setmanals com a màxim, sempre que la família de l’alumnat així ho expliciti.
Si bé és cert que enrere han quedat els temps on des de la Diputació General d’Aragó s’empraven circumloquis acientífics per a denominar la llengua (recordem el LAPAO), l’actual govern de coalició PSOE-CHA (amb suport extern de PODEMOS) ha mostrat moltes més mesures favorables a l’aragonès que al català, malgrat que la minoria catalanoparlant és força més nombrosa. El govern presidit pel socialista Javier Lambán (per altra banda conegut per les seves posicions sempre enverinades sobre la situació política a Catalunya) no acaba d’assumir el català com a llengua patrimonial d’Aragó i, tot i la recuperació de certs projectes escolars en llengua pròpia, no entoma el risc de reconèixer el problema de la no normalització lingüística del català a la Franja. Si la tendència que indiquen les enquestes que comentàvem al principi es compleixen, potser el problema acaba desapareixent del bracet del català...   
Tenint en compte el context anterior, quant al català el paper de l’escola a la Franja es presenta com a clau en el futur, ja que la simple transmissió de la llengua de pares a fills no garanteix la continuïtat d’aquesta. I aquest buit només el pot omplir una institució com l’escola, on el català com a llengua vehicular podria ajudar a revertir les tendències que ens menen cap a l’estatus de llengua amenaçada. Malauradament a dia d’avui no hi ha cap proposta en aquest sentit, i la sensació es que el voluntarisme de persones i entitats no pot tapar una situació greu i que pot esdevenir irreversible.
I es que el futur del català a la Franja (com el de la societat) s’hi juga a l’escola.

Òscar Adamuz
Coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua

Aquest article ha sortit publicat al número 275 de la revista ALLIOLI, editat pel sindicat valencià. STEPV

Cap comentari:

Publica un comentari