dimarts, 2 de juny de 2020

Carlos Grifoll: "Mentre lo català no tingui la categoria de cooficialitat a Aragó, veig molt difícil una solució".

Carlos Grifoll, a l'esquerra (Diario del Alto Aragón)


En Carlos Grifoll és bibliotecari a Torrent de Cinca. Ha estat i és el promotor de diversos projectes culturals al poble, com el “Cineart Torrent” o el festival de música Jazz “Torrente Jazzsí”, trascendint en alguns casos l'ámbit local i desenvolupant una polifacètica tasca. També col·labora amb ADIA.
Òscar Adamuz
-Per començar, pregunta obligada, com està afectant la pandèmia i el (des)confinament en l’ambient dels carrers de la vila?

Fins al moment mon estem sortint prou bé. La gent hem set prou curosos respectant les indicacions fetes en l’estat d’alarma. Les primeres setmanes, a les tardes, no s’hi via un alma pels carrers, Torrent pareixia un poble fantasma. Als matins se surt a comprar, a la farmàcia... A les zones de baixa taxa demogràfica està sent menor l’incidència de la pandèmia. Però clar, com a qualsevol puesto, la poca industria i el poc comerç que tenim han estat tancats. Lo mateix lo col·legi infantil i el col·legi públic. La biblioteca, l’espai jove i el centre cultural Ca Ferrabrás. S’ha suspès Sant Jordi i Sant Isidre. La Primavera Cultural. També les comunions. Però per sort, al poble no hi ha hagut cap cas conegut de Corona virus. Als pobles això es important per mantenir una bona moral i per emprendre bé el des confinament.

-Quines són les principals iniciatives culturals i d’oci en un municipi d’un miler d’habitants com Torrent ?

Bé, anem per parts. La cultura se cou a la biblioteca del poble, sempre en comunió  i el suport de l’Ajuntament. Lo projecte de més llarga trajectòria é el Concurs de pintura i dibuix de Sant Jordi en ja una vintena d’anys. Aquesta va ser una bonica iniciativa d’unes noies del poble que, passant uns anys ho van deixar estar. Per no deixar-ho caure sen va fer càrrec la biblioteca i des d’allavoses que anem  fent. Lo concurs agarre totes les edats per categories i, dels treballs presentats, sen fa una exposició lo dia de Sant Jordi a la bora de la parada dels llibres i les roses. Los raders quatre anys se hi ha afegit un concurs de fotografia, també en exposició  i una temàtica diferent cada any.
Denou anys fa que vam arrencar lo grup de lectura i, com qui no vol la cosa, hem llegit i estripat més d’un parell de cents de llibres. La mecànica es simple. Cada mes se repartís una novel·la pa cada un del membres, i el mes que ve cada un fa el comentari pertinent. Cal dir que els llibres venen pagats per la Comarca del Bajo/Baix Cinca.
Mes recent, al novembre de 2011, é quant va arrencar el programa CineArt Torrent que, tret dels mesos d’estiu que amollem les sessions, cada divendres d’antre any hi ha pel·lícula. L’idea es fugir del films comercials, presentant aquelles pel·lícules que les més de les vegades no s’estrenen en sales de cinema.
Al 2013, los actes culturals que es fien en tot l’any sense cap vincle entre ells, se van agrupar en un mateix programa i en unes determinades dates. D’esta manera va néixer  la Primavera Cultural que, lo mes d’abril, concentra quasi bé tots los actes culturals que es fan al cap de l’any; xerrades, presentacions, teatre, conferencies, música, etc.
Pa tancar el tema cultura direm que, la Comarca del Bajo/Baix Cinca te un programa anomenat Cultura en ruta que porta a ca d’un del pobles durant tot l’any un acte cultural: teatre, circ, putxinel·lis, música, recitals... A Torrent, des de bon en començament s’ha fet una actuació de jazz al claustre del que queda de monestir de Sant Salvador que, tot i estar molt afonat es preciós. Desprès de cinc anys, i en vista de l’acceptació que tenia al poble i voltants, en fa dos, se va pensar en créixer i fer un festival de jazz de cap de setmana anomenat Torrent Jazz Sí. La resposta de la gent del poble, de la comarca i comarques veïnes, com a públic, no ha pogut ser millor.


Pel que fa a l’oci, hem d’anomenar el Centre Cultural Ca Ferrabràs. Un edifici històric del poble que acull la sala de projeccions, conferencies i exposicions, la biblioteca, sales d’estudi, aules d’educació de gent gran i també l’Espai Jove. L’Espai Jove obre de novembre a maig los caps de setmana, festius i vespres. Està equipat en futbolí, taula de ping-pong, taula d’aire, dues videoconsoles i  tota classe de jocs de taula. De tot això s’hen fa càrrec una monitora de temps lliure. Aquí  é el refugi de la jovenalla de Torrent, on hi passen moltes hores des de els més petits que encara ni acaminen acompanyats del pares, fins als adolescents. A l’estiu é la piscina la que s’endu la gent de totes les edats. Tenim dos parcs infantils. També les festes majors i altres festivitats fan un paper d’entreteniment i socialitzador  prou important. De tota manera, a Torrent, se manté l’esperit de poble. Això vol dir que es juga i es viu al carrer una bona part del dia i sortosament, tenim riu i serra i un castell dels moros, espais on totes i tots los torrentins i torrentines hi hem viscut i encara hi viuen les millors aventures de petits. Les dones al matí surten a fer la compra i xerren i fan corro allà a on se troben. Los homes al tardet fan colla i volten los cafès fent la canyeta de cervesa o el xatet de vi. Però si hi ha un puesto a on los homes grans tenen l’entreteniment per excel·lència,  es a l’hort. Allà el temps no hi passa. Es la retirada ideal, a demés de tema de conversa permanent; que si les cols, los planters, la mongeta tendra, les faves o si jo ja he collit tomates,  tu encara no?



-Centrant-nos una mica en la llengua, Quina seria la presència del català en aquestes activitats culturals ?

Lo català é la llengua de Torrent. La de dins de les cases i la de fora del carrer. Però ja no tant. La gent entre naltros parlem aquest català propi nostre, que mos identifica com a torrentins i que  a cap mes puesto se xerra igual.
Però cal recordar que la llengua oficial a Aragó é el castellà. Lo català no te el reconeixement de cooficialitat. Los actes si els imparteix una persona o persones castellanoparlants  son en castellà, però si aquest acte polític, social o cultural està impartit per una persona o persones catalanoparlants se fa en català. Fins al moment no hem tingut problemes de convivència de les dues llengües, ni d’una part ni de l’altra.



-Pel que fa a la biblioteca, hi ha demanda i consum de llibres en llengua catalana?Quins hàbits literaris tenen els torrentins i les torrentines?

No, i cada vegada menos. Hem dit que la oficialitat de la llengua la te el castellà i, encara que a mestra s’estudia el català com a assignatura, lo que vol dir tres hores a la setmana com a molt, en quant a llegir-lo, é un idioma alternatiu, com l’anglès. Ningú o molt pocs llegeixen anglès perquè si. Ningú o molt pocs llegeixen català perquè si.
Los hàbits literaris de la gent de Torrent? Bé, los llibres, en general, no son un objecte de consum massiu, mes bé al contrari. Tot i que, qui é lector ho é pa sempre i é molt fidel. Encara que com a tot, la lectura se te que treballar i mos tenim que educar pa ser bons lectors. Pa saber destriar la palla del blat. Pel general la gent consumeix aquelles novel·les que estan a primera línea a l’aparador de les llibreries i que solen ser de lectura fàcil i enganxosa. En aquest aspecte, la funció de les biblioteques te que ser recomanar aquelles altres novel·les que no es veuen a primera línia, però que literàriament tenen prouta qualitat, lo que no vol dir que siguin pesades o avorrides, mes bé al contrari. Hi ha novel·les que es llegeixen fàcilment  i s’obliden ràpid. Hi ha novel·les que es llegeixen ràpid i no s’obliden mai. En més de trenta anys de biblioteca i quasi vint del grup de lectura, crec que els lectors de Torrent son prou exigents i tenen prou clar lo que volen.
-Com definiria l’estat de salut de la llengua pròpia al poble?

Malalta.
Los raders 10 o 12 anys s’està produint un fet que mai havia passat abans. Ni quant la tele, el cinema, les revistes etc,  eren sempre en castellà. Ara la majoria de xiquetes i xiquets al carrer parlen en castellà. Per què? Crec que el motiu principal é la guarderia. Ara hi entren abans de fer l’any. Allà, entre ells, socialitzen en castellà perquè é la llengua que s’hi parla. A mestra segueixen parlant castellà, i ja està. É molt i molt difícil que les xiquetes i xiquets que des de sempre han parlat castellà entre ells, canvien a parlar català, per molt que des de casa s’hi capfiquen. Ja veurem quan seran grans.
Solució? Mentre lo català no tingui la categoria de cooficialitat a Aragó, ho veig molt difícil.



-Com és la col·laboració dins l’àmbit cultural des de Torrent amb els diferents pobles de la comarca del Baix Cinca o de la resta de la Franja? Es fa feina en xarxa?

Abans hai parlat del programa Cultura en ruta de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. É l’única iniciativa que pretén desenvolupar  la cultura més enllà d’una sola localitat. S’ha creat un circuit comarcal on se fomenta el desplaçament d’espectadors entre poblacions. A poc a poc s’està aconseguint.
En xarxa estan les biblioteques que pertanyen a la Red de Bibliotecas de Aragón, a on des del propi domicili se pot accedir al fons documental de cada biblioteca que està a la xarxa i fer-ne sol·licitud  de qualsevol document. Entenc que es una molt bona eina.



-Després del ja consolidat “Cineart Torrent” o el més recent del “Torrente Jazzsí”, hi ha nous projectes culturals en marxa o previstos?

Idees no en falten, però traslladar les idees a la realitat ja es un altra cosa. L’ajuntament sempre ha estat obert a noves propostes i, sempre que ha sigut possible, s’han desenvolupat. Però també é veritat que els pressupostos culturals de les corporacions, dins del pressupostos generals, sempre son los mes minsos. En tot i en això, crec que Torrent te no te mal coberta la programació cultural, encara que mai é massa en aquest àmbit. De cultura sempre en farà falta més.
De fa poc s’ha llançat l’idea d’un festival de teatre amateur de cap de setmana. Ara s’ha de dixar que bulli lo temps que calgui.


-Per acabar, com està afectant al món de la cultura la nova situació provocada per la COVID-19 i quines mesures, ajudes o recomanacions penses que podrien ajudar a preservar-lo?

La cultura ens salva, salvem la cultura. É un missatge institucional que sentim a diari, tan debò fos així. Més aviat crec que no més son cortines de fum. Tampoc veig a la gent consumint cultura a dojo, menos quant hi haurà altres prioritats en que gastar los quartos. Pensem que d’aquí hi sortiran moltes famílies que prouta feina tindran per portar un plat a taula o comprar-se uns pantalons. No hi entenc i no hi crec en grans xifres salvadores, aquestes no més van als bancs. Penso que tindrem que seguir picant pedra cada dia si volem fer alguna cosa.
Sí crec que la cultura tindria que estar a l’alçada d’altres disciplines i labors socials. Per descomptat per damunt del futbol i d’altres esports que bàsicament no més serveixen  a interessos capitalistes, a demes de tindre les masses contentes i enganyades. La cultura fa pensar. La cultura crea consciencia crítica. Això no convé al sistema.
Com sempre serem los raders d’arrencar i qui menos ajudes institucionals tindrem. Està clar. Contents podem estar si a algú se li han obert los ulls, dels de dalt i dels de baix, i ha vist que la cultura en tota la seua amplitud é cada vegada mes i mes necessària. 

Gràcies Carlos i fins aviat.

*Font imatge: Ajuntament de Torrent de Cinca