 |
| Carlos Grifoll, a l'esquerra (Diario del Alto Aragón) |
En
Carlos Grifoll és bibliotecari a Torrent de Cinca. Ha estat i és el
promotor de diversos projectes culturals al poble, com el “Cineart
Torrent” o el festival de música Jazz “Torrente Jazzsí”,
trascendint en alguns casos l'ámbit local i desenvolupant una polifacètica tasca. També col·labora amb ADIA.
Òscar Adamuz
-Per començar,
pregunta obligada, com està afectant la pandèmia i el (des)confinament en
l’ambient dels carrers de la vila?
Fins al moment mon estem sortint prou bé. La
gent hem set prou curosos respectant les indicacions fetes en l’estat d’alarma.
Les primeres setmanes, a les tardes, no s’hi via un alma pels carrers, Torrent
pareixia un poble fantasma. Als matins se surt a comprar, a la farmàcia... A les
zones de baixa taxa demogràfica està sent menor l’incidència de la pandèmia. Però
clar, com a qualsevol puesto, la poca industria i el poc comerç que tenim han
estat tancats. Lo mateix lo col·legi infantil i el col·legi públic. La
biblioteca, l’espai jove i el centre cultural Ca Ferrabrás. S’ha suspès Sant
Jordi i Sant Isidre. La Primavera Cultural. També les comunions. Però per sort,
al poble no hi ha hagut cap cas conegut de Corona virus. Als pobles això es
important per mantenir una bona moral i per emprendre bé el des confinament.
-Quines són les
principals iniciatives culturals i d’oci en un municipi d’un miler d’habitants com
Torrent ?
Bé, anem per parts. La cultura se cou a la
biblioteca del poble, sempre en comunió i el suport de l’Ajuntament. Lo projecte de
més llarga trajectòria é el Concurs de
pintura i dibuix de Sant Jordi en ja una vintena d’anys. Aquesta va ser una
bonica iniciativa d’unes noies del poble que, passant uns anys ho van deixar
estar. Per no deixar-ho caure sen va fer càrrec la biblioteca i des d’allavoses
que anem fent. Lo concurs agarre totes
les edats per categories i, dels treballs presentats, sen fa una exposició lo
dia de Sant Jordi a la bora de la parada dels llibres i les roses. Los raders
quatre anys se hi ha afegit un concurs de fotografia, també en exposició i una temàtica diferent cada any.
Denou anys fa que vam arrencar lo grup de lectura i, com qui no vol la
cosa, hem llegit i estripat més d’un parell de cents de llibres. La mecànica es
simple. Cada mes se repartís una novel·la pa cada un del membres, i el mes que
ve cada un fa el comentari pertinent. Cal dir que els llibres venen pagats per
la Comarca del Bajo/Baix Cinca.
Mes recent, al novembre de 2011, é quant va
arrencar el programa CineArt Torrent
que, tret dels mesos d’estiu que amollem les sessions, cada divendres d’antre
any hi ha pel·lícula. L’idea es fugir del films comercials, presentant aquelles
pel·lícules que les més de les vegades no s’estrenen en sales de cinema.
Al 2013, los actes culturals que es fien en
tot l’any sense cap vincle entre ells, se van agrupar en un mateix programa i
en unes determinades dates. D’esta manera va néixer la Primavera
Cultural que, lo mes d’abril, concentra quasi bé tots los actes culturals
que es fan al cap de l’any; xerrades, presentacions, teatre, conferencies,
música, etc.
Pa tancar el tema cultura direm que, la
Comarca del Bajo/Baix Cinca te un programa anomenat Cultura en ruta que porta a ca d’un del pobles durant tot l’any un
acte cultural: teatre, circ, putxinel·lis, música, recitals... A Torrent, des
de bon en començament s’ha fet una actuació de jazz al claustre del que queda
de monestir de Sant Salvador que, tot i estar molt afonat es preciós. Desprès
de cinc anys, i en vista de l’acceptació que tenia al poble i voltants, en fa
dos, se va pensar en créixer i fer un festival de jazz de cap de setmana
anomenat Torrent Jazz Sí. La resposta
de la gent del poble, de la comarca i comarques veïnes, com a públic, no ha
pogut ser millor.
Pel que fa a l’oci, hem d’anomenar el
Centre Cultural Ca Ferrabràs. Un edifici històric del poble que acull la sala
de projeccions, conferencies i exposicions, la biblioteca, sales d’estudi,
aules d’educació de gent gran i també l’Espai Jove. L’Espai Jove obre de
novembre a maig los caps de setmana, festius i vespres. Està equipat en
futbolí, taula de ping-pong, taula d’aire, dues videoconsoles i tota classe de jocs de taula. De tot això
s’hen fa càrrec una monitora de temps lliure. Aquí é el refugi de la jovenalla de Torrent, on hi
passen moltes hores des de els més petits que encara ni acaminen acompanyats
del pares, fins als adolescents. A l’estiu é la piscina la que s’endu la gent
de totes les edats. Tenim dos parcs infantils. També les festes majors i altres
festivitats fan un paper d’entreteniment i socialitzador prou important. De tota manera, a Torrent, se
manté l’esperit de poble. Això vol dir que es juga i es viu al carrer una bona
part del dia i sortosament, tenim riu i serra i un castell dels moros, espais
on totes i tots los torrentins i torrentines hi hem viscut i encara hi viuen
les millors aventures de petits. Les dones al matí surten a fer la compra i
xerren i fan corro allà a on se troben. Los homes al tardet fan colla i volten
los cafès fent la canyeta de cervesa o el xatet de vi. Però si hi ha un puesto
a on los homes grans tenen l’entreteniment per excel·lència, es a l’hort. Allà el temps no hi passa. Es la
retirada ideal, a demés de tema de conversa permanent; que si les cols, los
planters, la mongeta tendra, les faves o si jo ja he collit tomates, tu encara no?
-Centrant-nos una
mica en la llengua, Quina seria la presència del català en aquestes activitats
culturals ?
Lo català é la llengua de Torrent. La de
dins de les cases i la de fora del carrer. Però ja no tant. La gent entre
naltros parlem aquest català propi nostre, que mos identifica com a torrentins
i que a cap mes puesto se xerra igual.
Però cal recordar que la llengua oficial a
Aragó é el castellà. Lo català no te el reconeixement de cooficialitat. Los
actes si els imparteix una persona o persones castellanoparlants son en castellà, però si aquest acte polític,
social o cultural està impartit per una persona o persones catalanoparlants se
fa en català. Fins al moment no hem tingut problemes de convivència de les dues
llengües, ni d’una part ni de l’altra.
-Pel que fa a la biblioteca,
hi ha demanda i consum de llibres en llengua catalana?Quins hàbits
literaris tenen els torrentins i les torrentines?
No, i cada vegada menos. Hem dit que la
oficialitat de la llengua la te el castellà i, encara que a mestra s’estudia el
català com a assignatura, lo que vol dir tres hores a la setmana com a molt, en
quant a llegir-lo, é un idioma alternatiu, com l’anglès. Ningú o molt pocs
llegeixen anglès perquè si. Ningú o molt pocs llegeixen català perquè si.
Los hàbits literaris de la gent de Torrent?
Bé, los llibres, en general, no son un objecte de consum massiu, mes bé al
contrari. Tot i que, qui é lector ho é pa sempre i é molt fidel. Encara que com
a tot, la lectura se te que treballar i mos tenim que educar pa ser bons
lectors. Pa saber destriar la palla del blat. Pel general la gent consumeix
aquelles novel·les que estan a primera línea a l’aparador de les llibreries i
que solen ser de lectura fàcil i enganxosa. En aquest aspecte, la funció de les
biblioteques te que ser recomanar aquelles altres novel·les que no es veuen a
primera línia, però que literàriament tenen prouta qualitat, lo que no vol dir
que siguin pesades o avorrides, mes bé al contrari. Hi ha novel·les que es
llegeixen fàcilment i s’obliden ràpid.
Hi ha novel·les que es llegeixen ràpid i no s’obliden mai. En més de trenta anys
de biblioteca i quasi vint del grup de lectura, crec que els lectors de Torrent
son prou exigents i tenen prou clar lo que volen.
-Com definiria l’estat de salut de la llengua pròpia al
poble?
Malalta.
Los raders 10 o 12 anys s’està produint un
fet que mai havia passat abans. Ni quant la tele, el cinema, les revistes etc, eren sempre en castellà. Ara la majoria de
xiquetes i xiquets al carrer parlen en castellà. Per què? Crec que el motiu principal
é la guarderia. Ara hi entren abans de fer l’any. Allà, entre ells,
socialitzen en castellà perquè é la llengua que s’hi parla. A mestra segueixen
parlant castellà, i ja està. É molt i molt difícil que les xiquetes i xiquets
que des de sempre han parlat castellà entre ells, canvien a parlar català, per
molt que des de casa s’hi capfiquen. Ja veurem quan seran grans.
Solució? Mentre lo català no tingui la categoria
de cooficialitat a Aragó, ho veig molt difícil.
-Com és la
col·laboració dins l’àmbit cultural des de Torrent amb els diferents pobles de la comarca
del Baix Cinca o de la resta de la Franja? Es fa feina en xarxa?
Abans hai parlat del programa Cultura en ruta de la Comarca del
Bajo/Baix Cinca. É l’única iniciativa que pretén desenvolupar la cultura més enllà d’una sola localitat. S’ha
creat un circuit comarcal on se fomenta el desplaçament d’espectadors entre
poblacions. A poc a poc s’està aconseguint.
En xarxa estan les biblioteques que
pertanyen a la Red de Bibliotecas de
Aragón, a on des del propi domicili se pot accedir al fons documental de
cada biblioteca que està a la xarxa i fer-ne sol·licitud de qualsevol document. Entenc que es una molt
bona eina.
-Després del ja
consolidat “Cineart Torrent” o el més recent del “Torrente Jazzsí”, hi ha nous projectes
culturals en marxa o previstos?
Idees no en falten, però traslladar les
idees a la realitat ja es un altra cosa. L’ajuntament sempre ha estat obert a
noves propostes i, sempre que ha sigut possible, s’han desenvolupat. Però també
é veritat que els pressupostos culturals de les corporacions, dins del
pressupostos generals, sempre son los mes minsos. En tot i en això, crec que
Torrent te no te mal coberta la programació cultural, encara que mai é massa en
aquest àmbit. De cultura sempre en farà falta més.
De fa poc s’ha llançat l’idea d’un festival
de teatre amateur de cap de setmana. Ara s’ha de dixar que bulli lo temps que
calgui.
-Per acabar, com està
afectant al món de la cultura la nova situació provocada per la COVID-19 i quines
mesures, ajudes o recomanacions penses que podrien ajudar a preservar-lo?
La cultura ens salva, salvem la cultura. É
un missatge institucional que sentim a diari, tan debò fos així. Més aviat crec
que no més son cortines de fum. Tampoc veig a la gent consumint cultura a dojo,
menos quant hi haurà altres prioritats en que gastar los quartos. Pensem que
d’aquí hi sortiran moltes famílies que prouta feina tindran per portar un plat
a taula o comprar-se uns pantalons. No hi entenc i no hi crec en grans xifres
salvadores, aquestes no més van als bancs. Penso que tindrem que seguir picant
pedra cada dia si volem fer alguna cosa.
Sí crec que la cultura tindria que estar a
l’alçada d’altres disciplines i labors socials. Per descomptat per damunt del
futbol i d’altres esports que bàsicament no més serveixen a interessos capitalistes, a demes de tindre
les masses contentes i enganyades. La cultura fa pensar. La cultura crea
consciencia crítica. Això no convé al sistema.
Com sempre serem los raders d’arrencar i
qui menos ajudes institucionals tindrem. Està clar. Contents podem estar si a
algú se li han obert los ulls, dels de dalt i dels de baix, i ha vist que la
cultura en tota la seua amplitud é cada vegada mes i mes necessària.
Gràcies Carlos i fins aviat.
Gràcies Carlos i fins aviat.
*Font imatge: Ajuntament de Torrent de Cinca
Cap comentari:
Publica un comentari