Diuen que LAPAO és l’acrònim de
«Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental». Però jo, com a bon
aragonès de llengua catalana i, per tant, coneixedor dels meus
conciutadans i la seua circumstància, vaig intentar esbrinar què
punyeta volia dir, aquesta «paraula».
La primera cosa que em va venir al cap,
en veure els sectors que l’aplaudien, va ser aquesta*:
L: de «locura», és a dir,
follia, trastorn.
A: d’«Aragonesa». Ací sí
que hi coincideix, la meua interpretació amb els redactors de la
llei.
P: de «perder». Està clar que
la intenció de la nova llei de llengües és ajudar a la pèrdua
d’aquesta cosa tan molesta que és el patrimoni lingüístic de
l’Aragó oriental, és a dir, la llengua catalana.
A: d'«aprisa», que vol dir
ben de pressa. I és que, només arribar al govern, el que primer van
emprendre va ser la redacció d’aquesta llei.
O: d’«orígenes». Hi ha uns
quants aragonesos que pareix que s’avergonyeixen dels seus orígens.
Aquells que no han estat assimilats per la Gran Castella (o Països
Castellans) en què es va convertir Espanya després de la Guerra de
Successió, són vistos com una anomalia dins l’antic Regne. Com
els nadius americans que sobreviuen en reserves.
En definitiva, que, quan vaig sentir la
paraula LAPAO, de seguida vaig llegir:
Locura Aragonesa por Perder Aprisa
los Orígenes
Ara que m’hi fixo, tampoc veig que
m’hagi errat de gaire...
*En castellà, és clar, que és la
llengua que usen els defensors de denominacions estrambòtiques per a
la nostra llengua.
MFLL: Carles Terès és escriptor, la seva primera obra "Licantropia" ha estat premiada i força aplaudida per la crítica. També coordina la revista editada per la ICF "Temps de Franja", també víctima de la manca de suport del govern aragonès. Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair-li la col·laboració feta, el seu activisme en pro de la llengua catalana a la Franja i el desitgem molts d'èxits amb les seves futures obres.
