EL FUTUR DEL CATALÀ A LA FRANJA ES JUGA A
L’ESCOLA
La Franja de Ponent passa per ser,
probablement, un dels exemples sociolingüístics més complexos dins dels
territoris de parla catalana; pot ser alhora el lloc amb més alt percentatge de
catalanoparlants com a llengua inicial i també el lloc on el català està
amenaçat d’extinció.
Recents estudis sobre la llengua indiquen com,
malgrat que es manté estable la transmissió de la llengua catalana de pares a
fills, altres factors tals com la immigració,
el despoblament o l’envelliment de la
societat franjolina han posat el català en el llindar de llengua amenaçada o en
vies d’estar-ho. La minsa cohesió de les quatre comarques catalanoparlants sota
administració aragonesa (Ribagorça, Llitera, Baix Cinca i Matarranya), la manca
de polítiques lingüístiques comunes i coordinades o el decebedor panorama
audiovisual propi en català tampoc no ajuden a pal·liar aquesta greu situació.
Hem de tenir present que a la Franja la
llengua pròpia no té un estatus de cooficialitat, tot i alguna referència en
textos legals aragonesos. Aquesta situació juridicoadministrativa de la llengua
predetermina en gran mesura la presència del català a l’ensenyament.
Directament no podem parlar ben bé d’una
educació en català a les escoles de la Franja, ja que l’ensenyament íntegrament
en català no existeix, traient un parell d’excepcions. A la majoria d’escoles i
instituts de ponent hi ha la possibilitat d’estudiar una assignatura de català
com a matèria optativa, el que permet aconseguir la titulació de català dins de
l’educació pública aragonesa. Estem parlant d’unes dues o tres hores setmanals
com a màxim, sempre que la família de l’alumnat així ho expliciti.
Si bé és cert que enrere han quedat els temps
on des de la Diputació General d’Aragó s’empraven circumloquis acientífics per
a denominar la llengua (recordem el LAPAO), l’actual govern de coalició
PSOE-CHA (amb suport extern de PODEMOS) ha mostrat moltes més mesures
favorables a l’aragonès que al català, malgrat que la minoria catalanoparlant
és força més nombrosa. El govern presidit pel socialista Javier Lambán (per
altra banda conegut per les seves posicions sempre enverinades sobre la
situació política a Catalunya) no acaba d’assumir el català com a llengua
patrimonial d’Aragó i, tot i la recuperació de certs projectes escolars en
llengua pròpia, no entoma el risc de reconèixer el problema de la no
normalització lingüística del català a la Franja. Si la tendència que indiquen
les enquestes que comentàvem al principi es compleixen, potser el problema
acaba desapareixent del bracet del català...
Tenint en compte el context anterior, quant al
català el paper de l’escola a la Franja es presenta com a clau en el futur, ja
que la simple transmissió de la llengua de pares a fills no garanteix la
continuïtat d’aquesta. I aquest buit només el pot omplir una institució com
l’escola, on el català com a llengua vehicular podria ajudar a revertir les
tendències que ens menen cap a l’estatus de llengua amenaçada. Malauradament a
dia d’avui no hi ha cap proposta en aquest sentit, i la sensació es que el
voluntarisme de persones i entitats no pot tapar una situació greu i que pot
esdevenir irreversible.
I es que el futur del català a la Franja (com
el de la societat) s’hi juga a l’escola.
Òscar Adamuz
Coordinador del Moviment Franjolí per la
Llengua
Aquest article ha sortit publicat al número 275 de la revista ALLIOLI, editat pel sindicat valencià. STEPV
