divendres, 26 de març de 2021

MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L'ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

 


Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d'una sentència judicial encara provisional, es consuma l'espoli patit des de l'any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d'art al Museu de Lleida, fet que s'explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.


Transmetem la voluntat d'ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

MANIFEST D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

 17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d'Enllaçats per la Llengua, la xarxa d'entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l'Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l'escola. També som membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d'entitats. 

dilluns, 8 de març de 2021

"Algunes precisions en relació al benasquès", per Joaquim Torrent


 

Algunes precisions en relació al benasquès

 

Darrerament es pot observar un interès gens dissimulat a adjectivar el benasquès com a a “aragonès”,algún  mai  no es deixen aquest segon adjectiu, especialment des dels mitjans aragonesos. Es una postura excessivament nominalista, com si pel fet de repetir mil vegades un mot aquest obrés efectes màgics i arribés a canviar la realitat… Bé,  en certa manera sí, però més que canviar-la la cosa aniria per canviar i modelar la percepció de la majoria de la gent. És a dir, com resulta obvi, darrera la repetició sistemàtica i “matxacona” de certes denominacions s’hi amaguen raons extralingüístiques.                                                                                                                
Anem a pams: el benasquès és una parla peculiar i de transició, entre català i aragonés, i, en aquest moment històric -amb molta influència del castellà- bastant desdibuixada; tot i això, tant per cent més tant per cent menys -sempre exigu-, en un primer cop d’ull, tant la podríem assignar al l’aragonès com al català. Evidentement no és ni aragonés estàndard ni català estàndard. El primer, prima força  les parles pirinenques més occidentals -en detriment de les carácterístiques ribagorçanes, com ja va posar en evidencia el filòleg benasquès J. A.  Saura Rami-, i el segon és bastant influït pels parlars orientals (sobretot pel de Barcelona). Evidentement, el benasquès hauria de ser posat en relació amb els seus parlars veins immediats, tant per l’ oest (Gistaví i belsetà) com per l´est (ribagorçà oriental i pallarès), sense oblidar la influencia gascona, cosa que generalment no es fa. En realitat s’insisteix en etiquetes nominalistes sense entrar en el fons de la qüestió i sense anar enrere en el temps (estudis diacrònics) per cercar-ne la  seua autenticitat, cosa, a més, que ens mostraría moltes més concomitàncies que no pas les actuals amb les parles situades més a l’est. Per tant,  podem dir que tan absurda resulta aquesta insistencia a adjuntar l’adjectiu “aragonès” a   la denominació “benasquès” com ho seria adjuntar-hi la denominació “català”… Com es diu en castellà “tanto monta monta tanto”; d’ aquí la necessitat de  proposar un pacte de neutralitat i advocar per dir, simplement , “benasquès”, cosa que resaltaria el seu caràcter autònom i relacionat amb la resta de parles ribagorçanes, com ja va posar de relleu el mateix Saura, qui a més advoca per una ortografia més respectuosa amb la realitat, el veïnatge i la història, que no pas l’artificiosa actual…


Joaquim Torrent, geògraf. 


*Nota, el mapa es pot trobar a l' article "Vall de Benasc" a Viquipedia