-El Moviment Franjolí per la Llengua es va crear l'abril del 2012 com a projecte 2.0, fruït de la indignació per la
derogació de la llei de llengües* per part del nou govern del PP a
l'Aragó.
Som un col·lectiu petit que
treballa a la xarxa principalment per la defensa de la llengua
catalana a la Franja, que el va fundar gent de la Llitera i poc
després es va incorporar gent de Catalunya especialment implicada
amb aquesta causa.
El nostre objectiu és valoritzar la
llengua, cultura i la història de la Franja de Ponent, creant textos
propis i ser l'altaveu de
les iniciatives (individuals o col·lectives) que treballin en aquest sentit.
-El febrer/març de 2013 ens adherim a
la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua. Només entenem la
defensa del català des de la globalitat del territori on és parlat.
-Pel MFLL és molt important “fer
xarxa”, tant a la Franja, on hem creat sinèrgies i complicitats
amb col·lectius i persones, com amb la resta
d'entitats dels Països Catalans.
-Per nosaltres el consens mínim, on
hem d'anar tots a la una a la Franja, és la defensa del català i la
lluita per la plena normalització. A partir d'ací, cadascú pot
defendre la seva identitat nacional, tot i que nosaltres no amaguem
els vincles que per llengua, cultura, tradició,història i
interessos compartits, ens lliguen a la resta de territoris de parla
catalana.(veure “Apunts sobre llengua cultura i identitat”)
-L'abril de 2013 vam inaugurar pàgina de facebook a les xarxes socials, pràcticament a l'hora que el PP
presentava la “nova llei de llengües” que excloia qualsevol
referència al nom de la llengua com a “català” i parlava
“d'aragonès oriental”(Lapao). Vam fer un manifest ja llavors
contra la nova llei de llengües.
-L'estiu de 2013 comencem a trascendir
de la xarxa, la CAL ens inclou en el seu dossier del Correllengua i
som convidats a taules redones i a donar xerrades (l'ANJI i al
Correllengua de Vilaverd, Baix Camp). Participem plenament dins la
plataforma Enllaçats per la Llengua, on des de finals de 2013 ens
encarreguem de comunicació i ajudem a organitzar actes.
-En abril 2014 participem a una taula
rodona sobre llengua d'Enllaçats al FSC de Barcelona (convidem en
Manel Riu) i fem article de les seves declaracions.
-Fem manifest el juny de 2014 per
l'escola en català en suport a concentració de somescola a
Barcelona.
-Hem donat difusió i suport al
manifest pels lligams de la Franja amb el procés de Catalunya.
-En l'àmbit de propostes, vam
convidar a que se celebrin une jornades sobre la Franja com les que
es celebraren l'any passat al Born de Barcelona sobre l'Alguer.
-Hem fet un manifest en 01-2015
reclamant un estatus digne pel català a la Franja i que es duguin a
terme polítiques lingüístiques per la plena normalització de la
llengua a l'escola, institucions i espais públics.
-El manifest és impulsat després de
l'anul·lació de la part de la llei de patrimoni cultural d'Aragó
(vigent des de 1999), últim text legal aragonès on s'anomenava la
llengua de la Franja com a català i no “Lapao” o “llengua
oriental”, denominació esta darrera que, també ho denunciem al
manifest, apareix als informes d'avaluació de l'alumnat que cursa
l'assignatura de català a un col·legi de Mequinensa davant
indignació de famílies.
-De moment s'han adherit més de 70
entitats d'arreu els PPCC i més de 170 persones. Les principals
entitats en defensa de la llengua de tot el domini lingüístic ens
han mostrat el seu suport. Això demostra la importància de fer
xarxa amb altres entitats a Enllaçats per la Llengua. El manifest en
principi era per entitats, però degut a les moltes peticions
individuals, hem decidit ampliar-lo a adhesions individuals.
-Sobre la situació del català a
la Franja, ja fa temps que alertem del perill de substitució
lingüística degut a factors al trencament de la transmissió
intergeneracional de la llengua, com així indiquen diversos estudis
sociolingüístics (Natxo Sorolla, entitats culturals,etc).
Creiem que la situació de l'escola és
la clau de tot, que el català sigui assignatura optativa fora del
currículum escolar és intolerable. L'alumnat no pot estudiar en
llengua pròpia.
Situació de fort desprestigi social
de la llengua, la gent la percep com la llengua de casa, una llengua
per a la llar però no per a “coses importants” (escola, tràmits
amb l'administració, etc.).Això se'n diu diglòssia. També
influeix la Immigració recent que s'expressa en castellà per
integrar-se a la societat franjolina.Ja no és tant la llengua dels
joves, que fan les seves relacions socials en castellà.
Informe ELEN d'Europa denuncia que
l'estat espanyol ataca i discrimina les llengües diferents del
castellà. Plataforma per la Llengua, ACPV i Escola valenciana han
denunciat la situació de desamparament dels drets lingüístics dels
catalanoparlants davant la ONU.
_Sobre la identitat dels
franjolins. En aquest tema n'hi ha poques certeses. Tinguem en
compte que la Franja és un territori descohesionat, amb poca relació
entre les comarques catalanoparlants, malgrat l'afinitat lingüística,
i on cada “capital” de comarca té un pol d'atracció diferent
depenent de la seva situació geogràfica i interessos comercials i
relacions socials. En qualsevol cas, havent-hi de tot, des de
catalanistes i independentistes fins a anticatalans (encara que
parlin català), podem pensar que el “consens” seria el de no
qüestionar-se la identitat regional aragonesa i nacional espanyola
que els ve posada, malgrat que una majoria sap que la llengua que
parlen és català, la mateixa que a Catalunya.
-Sobre la situació política,
només 5 regidors a tota la
Franja poden haver estat considerats com a representants de partits
catalanistes (els 4 del Pont de Montanyana i Paulí Fontoba a
Calaceit), tot i que sembla que CDF al Pont s'ha dividit.
IU Aragón i la CHA defensen, amb
major o menor grau, la normalització del català a la Franja, mentre
que el PP i el PAR cerquen la confussió nominal i de la família
lingüística dels parlars franjolins, per tal de conflictivitzar
l'ús del català, que la gent el vegi com un “problema”, que ha
de donar moltes explicacions si diu que parla català. Utilitzen el
procés d'independència de Catalunya per polititzar l'ús del català
i ajudar a la seva extinció (una nació=una llengua).
Cap comentari:
Publica un comentari