Algunes precisions en relació al benasquès
Darrerament es pot observar un interès gens dissimulat a adjectivar el benasquès com a a “aragonès”,algún mai no es deixen aquest segon adjectiu, especialment des dels mitjans aragonesos. Es una postura excessivament nominalista, com si pel fet de repetir mil vegades un mot aquest obrés efectes màgics i arribés a canviar la realitat… Bé, en certa manera sí, però més que canviar-la la cosa aniria per canviar i modelar la percepció de la majoria de la gent. És a dir, com resulta obvi, darrera la repetició sistemàtica i “matxacona” de certes denominacions s’hi amaguen raons extralingüístiques.
Anem a pams: el benasquès és una parla peculiar i de transició, entre català i aragonés, i, en aquest moment històric -amb molta influència del castellà- bastant desdibuixada; tot i això, tant per cent més tant per cent menys -sempre exigu-, en un primer cop d’ull, tant la podríem assignar al l’aragonès com al català. Evidentement no és ni aragonés estàndard ni català estàndard. El primer, prima força les parles pirinenques més occidentals -en detriment de les carácterístiques ribagorçanes, com ja va posar en evidencia el filòleg benasquès J. A. Saura Rami-, i el segon és bastant influït pels parlars orientals (sobretot pel de Barcelona). Evidentement, el benasquès hauria de ser posat en relació amb els seus parlars veins immediats, tant per l’ oest (Gistaví i belsetà) com per l´est (ribagorçà oriental i pallarès), sense oblidar la influencia gascona, cosa que generalment no es fa. En realitat s’insisteix en etiquetes nominalistes sense entrar en el fons de la qüestió i sense anar enrere en el temps (estudis diacrònics) per cercar-ne la seua autenticitat, cosa, a més, que ens mostraría moltes més concomitàncies que no pas les actuals amb les parles situades més a l’est. Per tant, podem dir que tan absurda resulta aquesta insistencia a adjuntar l’adjectiu “aragonès” a la denominació “benasquès” com ho seria adjuntar-hi la denominació “català”… Com es diu en castellà “tanto monta monta tanto”; d’ aquí la necessitat de proposar un pacte de neutralitat i advocar per dir, simplement , “benasquès”, cosa que resaltaria el seu caràcter autònom i relacionat amb la resta de parles ribagorçanes, com ja va posar de relleu el mateix Saura, qui a més advoca per una ortografia més respectuosa amb la realitat, el veïnatge i la història, que no pas l’artificiosa actual…
Joaquim Torrent, geògraf.
*Nota, el mapa es pot trobar a l' article "Vall de Benasc" a Viquipedia
