MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L'ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

 

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d'una sentència judicial encara provisional, es consuma l'espoli patit des de l'any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d'art al Museu de Lleida, fet que s'explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d'ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

Barranc de Gavasa, la Llitera [Caminar per la Franja]

Gavasa és un poble que pertany al municipi de Peralta i Calassanç. Es troba a la comarca de la Llitera i és situat a una alçada de més de 600 metres.
A l'entrada del poble ja trobem un cartell que anuncia el barranc de Gavasa (en català menys el topònim del poble). La informació turística present ens explica l'itinerari d'uns 3/4 km que va del poble fins al Clot de l'ull, i que pot ser circular si es torna per la carretera. Els cartells d'informació turística que trobem son en castellà, editats per la Comarca de la Llitera i la DGA.

Tot just travessat el poble hi ha un desviament cap a la dreta que ens mena al "Salt del Pont", un petit salt d'aigua sota un pont que ens permet obtenir una primera bona instantània.

Tornem a pujar i deixem el pont a mà dreta agafant el sender de l'esquerra, seguint les indicacions de "Barranc de Gavasa/zona alta"

Després de caminar una estona per un entorn boscós i amb el riu a mà esquerra, després de pujar algunes escales arribem a la cascada del Rocat, un salt d'aigua que ja ens anuncia allò que trobarem més endavant.

Pel camí anem veient força bancs per poder reposar  envoltats de natura i en un entorn sempre humit.

Seguim sense desviar-nos del camí (no té pèrdua), un camí enfangat en diversos trams, que ens porta a la cascada de Santa Anna, el salt d'aigua més espectacular de tot l'itinerari.

Decidim almorzar just al davant d'aquesta meravella asseguts a la taula que hi ha al costat.

I, caminant caminant, arribem a l'extrem de la carretera, on hi trobem nous cartells informatius.

Des d'aquest punt es pot continuar fins al Clot de l'ull o tornar un tram per la carretera, però decidim refer les nostres passes, per veure el camí des de la perspectiva inversa i tornar a gaudir dels salts d'aigua.

El camí de tornada al poble l'admirem des d'aquesta visió.

Per acabar, novament des del pont abans de trepitjar els carrers del poble, immortalitzem les vistes a la Roca del Migdia i a l'entorn del barranc.

Marxem de Gavasa amb un molt bon regust pels paisatges amagats en aquest indret de la zona alta de la Llitera, a tocar ja de la comarca de la Ribagorça, com ens indica el cartell enterament en castellà, sent l'únic cas a la Franja on el nom oficial de la comarca no està en la doble denominació català/castellà.

L'itinerari és molt recomanable i de fàcil accès, tenint en compte que hi trobem fang i branques que obstaculitzen el pas en certs punts, que poden provocar relliscades. Amb aquestes precaucions, l'excursió és molt apta per a fer amb criatures.

*Excursió realitzada el març de 2018.

J. R. Noguero

Òscar A.C.

Enllaços als detalls de la ruta i més informació de la zona amb fotografies:

WIKILOC_EL CONGOST DE GAVASA

WIKILOC_BARRANC DE GAVASA

Editorial - El futur dels franjolins, pendent de Catalunya.

EL FUTUR DELS FRANJOLINS, PENDENT DE CATALUNYA

Aquests dies d’incertesa política, observant el procés català,  qualsevol persona pot pensar com serà el futur, de si les coses van molt ràpides o hem esperat molt, sobre legitimitats i legalitats o si espanyols o catalans.

Molts catalans i castellans contestarien molt ràpidament la resposta; ja la saben i la defensen a “mort”, però  què passaria si preguntes a algú de la Franja de Ponent? El 70% aproximadament et dirà que no vol implicar-se i que ja estem bé com estem i, acte seguit, potser soltarà la gran brometa “Quan siguin independents els catalans, naltres mos dedicarem al contraban en la frontera”, però la incertesa és molt gran al territori: podrem seguir anant a Lleida a comprar? I a l’hospital Arnau de Vilanova? Què passarà amb Mercolleida? Ens demanaran el passaport per anar al poble del costat? Les institucions aragoneses començaran a fer un genocidi lingüístic? Això últim porten fent-ho des-de fa 30 anys. Sobre la resta ningú té la resposta, ni tampoc sabem si la Republica Catalana proclamada aquest mes d’octubre es consolidarà, el temps ho dirà.

Però jo, com altres franjolins i franjolines, intentem cercar alguna d’aquestes respostes mitjançant hipòtesi, per exemple observant com els nostres alcaldes  han trobat un nou hobby; anar a la premsa escrita o televisiva i dir la seva sobre el desafiament català al règim del 78. Principalment a la premsa espanyola i aragonesa per, en molts casos, fotre por o per crear crispació cap a Catalunya per part d’un poble que no vol lluites i vol seguir fent la seva vida, un poble neutral entre dues nacions que s’enfronten que, majoritàriament, vol seguir sent aragonès però  també vol seguir anant a Lleida a fer la seva vida amb normalitat (o a Pont de Suert o a Tortosa), identificats amb la seua gent. No hi ha sensació de frontera, com alguns voldrien.

Anant al moll de l’os, el procés d’autodeterminació del Principat no ens ha de preocupar massa si no canviem allò que ens ha caracteritzat com a ciutadans de la Franja; seguirem anant a comprar on sempre hem anat, igualment que anirem als hospitals catalans i continuarem estudiant a les universitats catalanes. No interessa fer una frontera on n’hi ha cap. Sí que seran dos models diferents de gestionar-se però, que no ho es ja ara? Hi ha moltes diferencies entre la Comunitat Autònoma d’Aragó i la de Catalunya, però ningú no pot negar que el territori de la Franja se sent més pròxim (emocionalment i social) a model català. Si Aragó deixés la seva línia centralista i es preocupés per tots els ciutadans de la regió hi hauria coses que podrien canviar però, per sort o desgràcia, això no passarà. Sembla que no els interessa treballar més amunt de Montsó i d’Alcanyís, ni a la Diputació General d’Aragó ni, en molts casos, als propis aragonesos.

Per altra banda la Generalitat hauria d’apropar-se afectivament a la gent de la Franja, una República catalana podria ser un gran pas per a la salvació definitiva de la llengua catalana i això es notarà a la nostra terra. Però no només això, seria necessari que els catalans ens reconeguin i es permetés una sèrie de drets per a que l’impacte de la frontera no es noti a la Franja de Ponent, ja que seria molt negatiu pel nostre territori en cas contrari. Hi podria haver una persecució contra la llengua i costums catalanes, que posarien en risc  la nostra singularitat i no ho podem permetre, com tampoc que després de 1000 anys de veïnatge (quasi germanor), tot es destrueixi per la inacció d’uns i la persecució d’altres.

Fem costat a que el poble català decideixi lliurement el què vol ser, però naltres haurem de lluitar més encara per a que la nostra llengua i cultura sobrevisqui, i la principal arma que tenim és la de seguir parlant català i fer la mateixa vida que hem fet sempre. Algun dia els pobles de l’antiga Corona d’Aragó deixarem d’enfrontar-nos i, quan això passi i ens respectem  cadascú com allò que som, llavors ho podrem tot, tant a Catalunya com a l’Aragó i, sobretot, a la Franja de Ponent.

José Ramón Noguero de Llano

Fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

El Moviment Franjolí a l'UCE aquest dissabte, 20 d'agost

El dia 20 d’agost de les 17 hores fins les 19 hores, el Moviment Franjolí per la Llengua hi serà a Prada de Conflent (Catalunya del Nord) on Òscar Adamuz, Coordinador del Moviment Franjolí, ha sigut convidat al debat “L'eix mediterrani: camins comunicatius”organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, on explicarà l’estat actual i el futur dels medis de comunicació de la Franja de Ponent.

La Universitat Catalana d’Estiu es organitza del 17 al 23 d’agost a Prada de Conflent on aquest any tenen com a tema “L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra i de cultura”

ALBELDA; UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA, Iris Carnicé Blanco

Treball titulat “Albelda, una pugna entre sentiment i llengua”, elaborat per Iris Carnicé Blanco i sent tutora Montse Bonansa Esquerda, el qual ha estat guardonat amb el “Premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca 2015” per l’ institut Torre Vicens de Lleida.

La jove autora d'aquest treball de recerca, va escollir el tema de la parla d'Albelda per ser-li un tema proper i interessant, amb el que pogués gaudir. Els seus avis materns són d'Albelda (La Llitera) i sempre, des de petita, l'havia apassionat la seva manera de parlar, que sempre havia considerat un "català una mica estrany". Així, va començar a documentar-se sobre el tema, i aprofitant la llavors recent normativa en relació a la llengua, el polèmic "LAPAO", va decidir que seria un bon tema a tractar. "Quan vaig començar a escriure el treball vaig imaginar-me que ningú no hauria escrit res al respecte, i que es tractava d'una simple curiositat en la parla d'un poble de la Franja, però a poc a poc vaig anar descobrint tot el moviment que hi havia al voltant d'aquesta variant dialectal tan especial", explica Iris. 
Així fou com una simple curiositat que, des de petita l'havia voltat pel cap, va esdevenir un treball sobre la Franja de Ponent, i, a més, "va fer-me conscienciar sobre el tema, essent avui en dia, una de les meves passions: lluitar per la llengua."
Iris Carnicé és Matricula d'Honor pels estudis de batxillerat, començarà en breu els estudis de periodisme, té un gust especial per la literatura i per l'art d'escriure (està preparant la seva primera obra).

Podeu llegir el document on line al següent enllaç:

ALBELDA; UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA


Per a saber-ne més:

Albelda, la plasticitat de l'adaptació (blog d'en Toni Rovira)

Entrada d'Albelda a la wikipèdia

Conferència de Javier Giralt sobre el català d'Albelda

La llengua catalana en la documentació notarialdel segle XVI d'Albelda (Osca), J.Giralt, Aj.Albelda 2012

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d'un xiquet franjolí que frega la majoria d'edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l'hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l'institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n'és el relat:

"Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d'història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 

Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 

Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me'n vaig a dormir..."

* DGA: Diputació General d'Aragó