17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d'Enllaçats per la Llengua, la xarxa d'entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l'Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l'escola. També som membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d'entitats.
La presència de mitjans de comunicació en
català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques
catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua
pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.
El castellà és absolutament hegemònic als
mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només
la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de
premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la
situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet
habitual en el costum dels franjolins.
Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El
Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió
autonomista o provincial és la imperant.
Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat,
ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori
Sénia”.
Els darrers anys, l’esclat informatiu del
procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la
població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona
fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius,
i paradoxalment, és quan hi ha conflicte
entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana
mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els
béns de Sixena, etcètera).
Malgrat el complicat panorama, hi ha
projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: la revista Temps de Franja és una revista editada a la Franja i publicada íntegrament en català, RàdioMatarranya també emet la programació en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un programa de TV que dóna informació d’un
territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó,
Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el
Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia
Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser
avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant
fronteres administratives.
La llibreria Serret de Vall-de-roures
(Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de
premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors
d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a
Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del
Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha
acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat
matarranyenca.
El fet que recentment hi hagi campanyes per
reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la
Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny
d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta
Europea de les llengües minoritàries.
Aquest espai en comú és absolutament
necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i
potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la
reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions
pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.
La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la
Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.
A nivell global l’ús del català a
l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts
diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer
edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat
molt per sobre de la seva població de parlants.
A la Franja, el món digital ha de poder
explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui
dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle
XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència
social.
Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o
“periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure
qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit
la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor
informatiu i la informació és poc contrastada.
A la Franja, un medi digital publica
informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix
matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També
existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.
El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que
va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan
Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant
adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix
mediterrani.
A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie
d'escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en
català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més
acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.
També cal remarcar noms propis d’entitats que
treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d'Estudis Ribagorçans, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit,
AC la Terreta, entre d'altres.
A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la
Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió,
s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que
el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes,
“progressista”.
Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme
qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.
(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d'agost de 2016: "Eix Mediterrani: camins comunicatius".
Fotos de l'acte
Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:
El dia 20 d’agost de les 17 hores fins les 19 hores,
el Moviment Franjolí per la Llengua hi serà a Prada de Conflent (Catalunya del Nord) on Òscar Adamuz, Coordinador del Moviment Franjolí, ha sigut
convidat al debat “L'eix mediterrani: camins
comunicatius”organitzat
per la Universitat Catalana d’Estiu, on explicarà l’estat actual i el futur
dels medis de comunicació de la Franja de Ponent.
La Universitat
Catalana d’Estiu es organitza del 17 al 23 d’agost a Prada de Conflent on
aquest any tenen com a tema “L'Eix Mediterrani: camins de mar, de terra
i de cultura”
Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona
Marcel Pena. Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.
La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.
TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.
A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.
La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.
Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.
Marcel Pena, periodista
*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.
Marcel Pena, corresponsal de Ràdio Terra a les comarques de la Llitera i el Baix Cinca, entrevista dos dels administradors del Moviment Franjolí per la Llengua, un des de Catalunya i l'altra des de la Franja. Entrevista
Els últims atacs contra el català a la Franja han portat al Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana, a redactar un manifest en defensa del català on criden a la unitat de la societat franjolina. Òscar Adamuz, des de Badalona, i José Ramon Noguero, des de Tamarit de Llitera, són els dos administradors del col·lectiu. I avui ens explicaran en què consistix el Moviment Franjoli per la Llengua.
Deixem tres vídeos que mostren diverses cares sobre els territoris catalanòfons de l'Aragó.
El primer (TV3) és de l'any 2008, del programa "Caçador de paraules", filmat des d'una òptica d'afinitat lingüística i màxim respecte pels localismes dialectals de la zona:
El segon és de l'any 2011 (Aragón TV) i va generar certa polèmica pel suport pel terme "chapurriau" que donà i per l'enfocament "simpàticament folclòric" del vídeo:
El tercer i últim n'és el més recent (2012, 8TV), arran de la nova llei de llengües que imposà el govern autonòmic aragonès del PP, amb l'acientífica denominació "d'aragonès oriental" tot batejant la llengua que parlen els franjolins, toca els temes més candents i entrevista a la FACAO:
Tres enfocaments distints d'un mateix territori i un futur molt compromès per a la llengua catalana parlada a la Franja, com reconeix el mateix alcalde de Benavarri a l'últim vídeo.
Després de l'acord de reciprocitat en matèria de mitjans del 2010 entre els governs aragonès i el català, pel qual es podia veure TV3 a la Franja i la televisió pública aragonesa a algunes comarques catalanes, el nou executiu de l'Aragó sembla que no acava de complir amb allò que signaren els seus antecessors en el càrrec, que garantia la instal·lació de diversos repetidors de senyal. Això llegim d'un article de l'Avui/El Punt:
Catalunya i Aragó van signar fa un any i mig un acord de reciprocitat perquè TV3 es veiés a la Franja. S'ha augmentat la potència del senyal però no s'hi han posat repetidors
El govern de la Generalitat i el d'Aragó van signar el 13 d'octubre del 2010 un acord de reciprocitat per garantir que el senyal de TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es veiés a totes les poblacions de la Franja de Ponent, i al mateix temps la televisió pública aragonesa es pogués sintonitzar a les comarques occidentals i a la costa de Tarragona.
Un any i mig després, aquell acord continua vigent, però congelat. S'havien d'aixecar 34 repetidors en territori de la Franja per poder rebotar fins a tots els racons d'aquestes comarques el senyal de TV3 emès des dels emissors del Segrià, l'Alta Ribagorça i les Terres de l'Ebre en direcció a Aragó. No se n'ha aixecat cap, encara. L'acord preveia també fer una despesa de 500.000 euros en aquestes instal·lacions i altres operacions tècniques, els quals havien de ser aportats per les dues administracions, però la implantació de l'acord no ha arribat.
El que sí s'ha fet és augmentar la potència des dels emissors catalans en direcció a les comarques de la Franja. I sembla haver obtingut bon resultat. Paulí Fontova, tinent d'alcalde de Calaceit (Matarranya) i en el passat un dels activistes a favor de TV3 a la Franja, explica que d'ençà de l'acord el senyal es rep per fi correctament a tota la comarca, excepte als pobles que no són catalanoparlants, com ara Alcanyís. I el mateix passa a la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, excepte en els punts on l'orografia no ho permet. Carles Barrull, promotor de Convergència Democràtica de la Franja a la Ribagorça, explica que diversos pobles no reben el senyal correctament. El terreny no ho permet i sense repetidors no hi ha senyal.
A l'acord, s'hi va arribar perquè la implantació de la televisió digital va deixar sense senyal els pobles de la Franja de Ponent que, en la seva majoria, havien rebut fins llavors el senyal de TV3 sense problemes, orientant les antenes cap als repetidors del Montcaro o Alpicat. Amb el nou senyal digital necessitaven més potència i proximitat per a la recepció. Per trobar una solució global, el govern català va iniciar converses amb el d'Aragó, les quals van culminar l'octubre del 2010 amb la signatura de l'acord de reciprocitat.
Els dos governs van donar una gran importància a l'acord, especialment el català. Qui era llavors conseller de Cultura, el republicà Joan Manuel Tresserras, va anar a signar-lo a Lledó, al Matarranya, acompanyat pel llavors director de la CCMA, Enric Marín. Per part aragonesa, el va signar el conseller de la Presidència, el socialista Javier Velasco. Ara tots dos governs han canviat de color polític i a Aragó mana una coalició del PP i el PAR. L'acord tenia una vigència de quatre anys. De moment, fa un any i mig que està congelat.
