MANIFEST PEL MANTENIMENT DE L'ART DE LA FRANJA AL MUSEU DE LLEIDA

 

Davant del recent trasllat de les últimes peces de la Franja de Ponent cap a Barbastre, el Moviment Franjolí i el Casal Jaume I de Fraga volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem que les  peces originàries de parròquies de la Franja han estat sostretes del Museu de Lleida.

2. Amb aquesta acció, fruit d'una sentència judicial encara provisional, es consuma l'espoli patit des de l'any 1995 per deslligar els béns de la Franja de Lleida, referent històric i cultural de les nostres comarques.

3. Volem argumentar que aquestes obres mai no han tingut relació amb el museu Diocesà de Barbastre-Montsó, i que aquesta decisió judicial i política deixa als ciutadans de la Franja sense tenir part del seu patrimoni artístic a prop.

4. Reclamem la tornada de les obres d'art al Museu de Lleida, fet que s'explica per la pertinença al Bisbat de Lleida durant més de 8 segles de les comarques franjolines veïnes.

Transmetem la voluntat d'ampliar el consens amb la resta del món cultural i associatiu pel bé del nostre patrimoni històric i artístic.

[Caminar per la Franja] De l'ermita de Torm al tossal gros de la serra de Sis, per Antoni Coll

Toni Coll (Pont de Suert) es un col·laborador actiu del Moviment Franjolí, que ens apropa el Pirineu franjolí a les xarxes. La bellesa de llocs desconeguts perduts per la Ribagorça i la seva estima pel Pirineu ens fan transportar-nos a una nova manera d'entendre el Pirineu i la Franja de Ponent.

Per pujar al tossal gros de la serra de Sis desde l'ermita de Torm ens dirigim a la capital de l'Alta Ribagorça, lo Pont de Suert, d'allà busquem la carretera local que parteix del costat de l'institut, direcció Buira i un cop arribats, seguir a Torre de Buira. 

Ens fixem a la corva abans d'arribar a la Torre de Buira que surt una pista mig tapada de males herbes, aparcar el cotxe i hem de seguir caminant per dita pista que acabarà a un prat i per sota segueix un camí marcat amb ratlles grogues.

El camí va planejant amb petits pendents fins que, quan canviem de vessant després de passar per un corral, trobem una senyal que ens indica la direcció per arribar a l'ermita de Torm. Pujarem entre cingles veient un paisatge únic.

I en el punt que indica la foto de sota hi ha una cruïlla de camins, de la punta de la pedra, deixant el pantà d'escales a esquenes, a la dreta és per on segueixen les marques grogues a Torm, uns 5 minuts i cap a l'esquerra ja no està senyalitzat i seguirem per un camí de pastors.

Perquè us feu una idea, mos passarem per aquí sota, no té pèrdua, el ramat d'ovelles ha deixat bona marca.

Anem caminant planejant seguint el camí i creuem per aquest barranc semi-sec.

Sempre és bo mirar enrere per veure el camí deixat.

A partir d'aquest punt anem en compte de no perdre-mos i cal tenir sentit d'orientació, comencem a pujar en diagonal i sempre pendents de veure i trobar la borda del Xic.

Un cop a la borda del Xic la meua opció va ser tirar recte travessant els prats fins la carena de la serra de Sis i seguir-la fins el tossal gros.

La borda del Xic per darrere.

Molt a prop de la borda del Xic, es veu una pista que si seguim i després d'agafar un trencall a la dreta arribarem a la carena, igual que pujant a lo bruto pels prats.

Llàstima que la guingueta estava tancada.

Després per baixar ho farem per l'altre vessant de la serra direcció a l'ermita de la Mola, mos busquem una pista per 4×4 que ens hi durà.

Ermita de la Mola. 

Seguint la pista ens portarà fins la vila de Buira i d'allà seguir la carretera fins la Torre de Buira.

Un bon moment per visitar l'ermita de Sant Hilari de Buira.

Amb la faiada de Malpas o Montiberri darrere.

El Moviment Franjolí reivindica el patrimoni natural i lingüístic de la Franja

El Moviment Franjolí va organitzar el passat 7 de juliol una trobada per a realitzar una excursió a Sant Pere de Cornudella, indret de la Ribagorça on encara hi ha restes d'una església i de l'antic castell.

El col·lectiu reivindica que caminar per la Franja i conèixer el seu paisatge natural i el seu patrimoni és una manera de fer créixer l'autoestima i la cohesió del territori de la Franja de Ponent, sempre amb la llengua catalana com a vehicle de comunicació.

L'excursió va sortir del poble d'Areny de Noguera, i pretenia de posar en valor aquest patrimoni cultural que hi és seriosament amenaçat de desaparèixer si les administracions no hi posen remei. El lloc, a més, va ser un punt estratègic per a la defensa militar en temps comtals.

El recorregut de l'excursió, tot i la forta pujada i la calor present, passava per unes zones que mostrava l'extraordinària bellesa del paisatge ribagorçà, i les vistes des de dalt de Sant Pere de Cornudella son espectaculars.

El Moviment Franjolí et convida a conèixer Sant Pere de Cornudella

Explicació de l'excursió:

http://movimentfranjoli.blogspot.com/2018/04/sant-pere-de-cornudella-areny-de.html

[Opinió] Antoni Coll: Sant Ramon de Roda

Aquest personatge del segle XI i XII per mi representa molt bé el conflicte del litigi de la Franja, perquè aquest conflicte bé donat per la creació del bisbat de Barbastre, pel domini aragonès sobre el domini català, el del bisbat de Lleida.

I aquest conflicte no és d'ara o del segle passat, és quelcom que s'ha intentat crear des dels seus principis, tinguin una disputa també amb l'Urgell, juntament amb Osca i que Sant Ramon es negà sempre, esperant la conquesta de Lleida i tornar a la seu del bisbat de Lleida. Recuperada la ciutat i la seu del bisbat, Roda conservà una comunitat canonical i lligat el bisbat de Lleida fins en temps contemporanis.

El problema de tot plegat és quan és recuperada la ciutat de Barbastre dels sarraïns i creada una nova seu, la de Barbastre-Roda. Els bisbes no perderen el seu dret, que es van establir a Barbastre. Els conflictes eren habituals fins al punt que Sant Ramon en fou expulsat i tornar a Roda.

Actualment Sant Ramon de Roda és patró de la ciutat de Barbastre, un Sant molt estimat per la població i contrades. És curiós com un personatge que és expulsat acabi sent el patró de la població, doncs em pregunto que en coneixen d'ell i part de la seva vida i miracles i del seu ideari i defensor del bisbat de Lleida? Sembla que l'últim res de res, o que en pensen de les contínues disputes de quan Sant Ramon estava a Barbastre? Suposo i per experiència pròpia després d'intentar formular les mateixes preguntes a la guia de quan vaig visitar la catedral de Roda, que n'idea del que li parlava i inclús de si jo em confondria de Sant. Increïble però cert, un sant patró de la ciutat i desconeixença total o parcial de la vida del personatge.

És un bon moment per demanar de fer de Sant Ramon una figura d'unitat de la Franja i el bisbat de Lleida. D'explicar la seva vida com algú que volia el millor benestar i futur, i sempre mirant a Lleida. Es va oposar tant a Osca com Urgell. Sobretot explicar la veritat, tota, que el pròxim cop que torni a visitar la catedral pugui trobar un bon debat del tema i no la desconeixença que hi vaig trobar. Potser la desconeixença era expressa per evitar polèmica, llavors això té un nom...hipòcrites!!

Sant Pere de Cornudella, Areny de Noguera (Ribagorça). [Caminar per la Franja] - Per Antoni Coll

Sortirem amb cotxe d’Areny de Noguera (Ribagorça), direcció a El Pont de Suert per la N230 fins a 1km on ens desviarem a Cornudella i Sobrecastell per una carretera local i en bon estat. Seguirem direcció el poblat de Rivera d’Avall, sempre seguint la direcció del barranc principal. No trobarem senyalització.















Arribats a Rivera d'Avall aparqueu a prop de l'església, aneu caminant seguint la carretera fins a trobar una pista que baixa el prat i d'allà aneu per creuar el barranc, tal com està marcat en el mapa (mercat amb P com pàrquing, el color blau la carretera i el groc per on hem de seguir a peu). Trobareu senyals de color groc a pedres i arbres.

Un cop en el barranc seguim les marques que ens guiaran per un corriol i ens enfilarem per un altre barranc més petit, fa un xic de pujada però seran pocs metres.

El corriol no té pèrdua i ens enfilarem per damunt del barranc fins aquest punt, està ben senyalitzat.

Seguirem pel corriol que està ben marcat fins que es va obrint una petita vall, començarem a veure prats i ja no trobarem cap marca, aquí és quan hem de pujar i buscar un corriol que vagi amunt. Hi ha un punt que veurem la torre de l'església.






I un cop trobat el camí, llavors sí que trobarem un indicador.

A partir d'aquí no hi ha pèrdua i gaudirem de les vistes del paisatge, notarem que en temps antic la zona estava cuidada i ben aprofitada, veurem molts murs de pedra per aprofitar el terreny i no tardarem a trobar quelcom de cases en ruïnes.

Quan arribem dalt de la serra ens meravellem amb les vistes de la serra de Sant Gervas a la dreta i davant el coll d'espina per arribar a Pallerols, o una obra d'art esculpida sobre la pedra durant milers d'anys, el barranc de la plana.

Després d’agafar aire contemplant aquesta bellesa de vistes seguim per l’esquerra, el camí ens portarà de seguida a un pilaret i a l’església de Sant Pera, llàstima del seu estat de deteriorament.

I això és tot, si aneu, podreu descobrir més coses interessants del lloc que no he explicat per no fer spoiler.



Antoni Coll.

La llegenda del Cos Sant. Sopeira, Ribagorça [Vídeo]

A la Ribagorça, i banyada per les aigües de la Noguera Ribagorçana, es troba el municipi pirinenc de Sopeira, on hi ha el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó.
L'Antoni Coll recorda la figura històrica de l'Abat Benet Latras i la llegenda del Cos Sant en aquest vídeo d'edició pròpia amb imatges espectaculars de l'indret. El vídeo forma part de la campanya del Moviment Franjolí "La nostra Franja, la nostra llengua", que cerca valorar la bellesa natural i el patrimoni cultural històric de la Franja de Ponent, amb el català com a mitjà de cohesió.

Entre tots i totes, #FemFranja

Font: Canal de Youtube d'en Toni Coll

Editorial - El futur dels franjolins, pendent de Catalunya.

EL FUTUR DELS FRANJOLINS, PENDENT DE CATALUNYA

Aquests dies d’incertesa política, observant el procés català,  qualsevol persona pot pensar com serà el futur, de si les coses van molt ràpides o hem esperat molt, sobre legitimitats i legalitats o si espanyols o catalans.

Molts catalans i castellans contestarien molt ràpidament la resposta; ja la saben i la defensen a “mort”, però  què passaria si preguntes a algú de la Franja de Ponent? El 70% aproximadament et dirà que no vol implicar-se i que ja estem bé com estem i, acte seguit, potser soltarà la gran brometa “Quan siguin independents els catalans, naltres mos dedicarem al contraban en la frontera”, però la incertesa és molt gran al territori: podrem seguir anant a Lleida a comprar? I a l’hospital Arnau de Vilanova? Què passarà amb Mercolleida? Ens demanaran el passaport per anar al poble del costat? Les institucions aragoneses començaran a fer un genocidi lingüístic? Això últim porten fent-ho des-de fa 30 anys. Sobre la resta ningú té la resposta, ni tampoc sabem si la Republica Catalana proclamada aquest mes d’octubre es consolidarà, el temps ho dirà.

Però jo, com altres franjolins i franjolines, intentem cercar alguna d’aquestes respostes mitjançant hipòtesi, per exemple observant com els nostres alcaldes  han trobat un nou hobby; anar a la premsa escrita o televisiva i dir la seva sobre el desafiament català al règim del 78. Principalment a la premsa espanyola i aragonesa per, en molts casos, fotre por o per crear crispació cap a Catalunya per part d’un poble que no vol lluites i vol seguir fent la seva vida, un poble neutral entre dues nacions que s’enfronten que, majoritàriament, vol seguir sent aragonès però  també vol seguir anant a Lleida a fer la seva vida amb normalitat (o a Pont de Suert o a Tortosa), identificats amb la seua gent. No hi ha sensació de frontera, com alguns voldrien.

Anant al moll de l’os, el procés d’autodeterminació del Principat no ens ha de preocupar massa si no canviem allò que ens ha caracteritzat com a ciutadans de la Franja; seguirem anant a comprar on sempre hem anat, igualment que anirem als hospitals catalans i continuarem estudiant a les universitats catalanes. No interessa fer una frontera on n’hi ha cap. Sí que seran dos models diferents de gestionar-se però, que no ho es ja ara? Hi ha moltes diferencies entre la Comunitat Autònoma d’Aragó i la de Catalunya, però ningú no pot negar que el territori de la Franja se sent més pròxim (emocionalment i social) a model català. Si Aragó deixés la seva línia centralista i es preocupés per tots els ciutadans de la regió hi hauria coses que podrien canviar però, per sort o desgràcia, això no passarà. Sembla que no els interessa treballar més amunt de Montsó i d’Alcanyís, ni a la Diputació General d’Aragó ni, en molts casos, als propis aragonesos.

Per altra banda la Generalitat hauria d’apropar-se afectivament a la gent de la Franja, una República catalana podria ser un gran pas per a la salvació definitiva de la llengua catalana i això es notarà a la nostra terra. Però no només això, seria necessari que els catalans ens reconeguin i es permetés una sèrie de drets per a que l’impacte de la frontera no es noti a la Franja de Ponent, ja que seria molt negatiu pel nostre territori en cas contrari. Hi podria haver una persecució contra la llengua i costums catalanes, que posarien en risc  la nostra singularitat i no ho podem permetre, com tampoc que després de 1000 anys de veïnatge (quasi germanor), tot es destrueixi per la inacció d’uns i la persecució d’altres.

Fem costat a que el poble català decideixi lliurement el què vol ser, però naltres haurem de lluitar més encara per a que la nostra llengua i cultura sobrevisqui, i la principal arma que tenim és la de seguir parlant català i fer la mateixa vida que hem fet sempre. Algun dia els pobles de l’antiga Corona d’Aragó deixarem d’enfrontar-nos i, quan això passi i ens respectem  cadascú com allò que som, llavors ho podrem tot, tant a Catalunya com a l’Aragó i, sobretot, a la Franja de Ponent.

José Ramón Noguero de Llano

Fundador del Moviment Franjolí per la Llengua

Cap de Setmana amb activitats a nord i sud de la Franja

Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.

L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.

Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.

Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.

Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes: