Aquest cap de setmana adrecem dos actes que tindran lloc dissabte 5 d'agost a les comarques franjolines del Matarranya i prop de la Ribagorça.
L'acte celebrat al Matarranya, es iniciativa de la Llibreria Serret de Vall-de-roures que organitza la trobada Camins.
Per altra banda, cap al nord de la Franja de Ponent hi ha la jornada cultural "Coneix la Terreta" a Espluga de la Serra, al Pallars Jussà.
Naltres com a Moviment Franjolí hi serem al Matarranya a la Trobada Camins, també durant aquest cap de setmana obrirem un nou espai, "Coneixent la Franja de Ponent" on el nostre company José Ramón Noguero ens farà un reportatge sobre la seva estada al Matarranya.
Aquí us passem els cartells, en català, sobre aquests actes:
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
D'entre les entitats guardonades destaquem a:
Llibreria Serret
Per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana. Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua felicitem al llibreter Octavi Serret per aquest merescut guardó a la funció de la llibreria com a referent cultural de la comarca del Matarranya i de tota la Franja de Ponent.
L'Octavi Serret (Llibreria Serret) i en José Luis Soler (promotor cultural i turístic) ens conviden a disfrutar-ne de la comarca del Matarranya, a través del seu article a la revista Descobrir, que aquest mes dedica un reportatge especial a aquesta bonica demarcació del sud de la Franja de Ponent.
La presència de mitjans de comunicació en
català a la Franja és també el reflex de la manca de cohesió de les comarques
catalanoparlants d’Aragó. La no normalització ni oficialitat de la llengua
pròpia de la Franja també es fa palès al panorama mediàtic.
El castellà és absolutament hegemònic als
mitjans de la Franja, la producció local en català és molt insuficient i només
la recepció de canals dels territoris veïns i els punts de distribució de
premsa en català (general i comarcal segons la zona) ajuda a normalitzar la
situació i a fer que el consum den català sigui, tot i les mancances, un fet
habitual en el costum dels franjolins.
Diaris lleidatans com “La Manyana” o “El
Segre” incorporen regularment notícies sobre la Franja, tot i que la visió
autonomista o provincial és la imperant.
Cap al sud, digitals com Comarquesnord.cat,
ebredigital.cat o Aguaita.cat aglutinen informacions del denominat “Territori
Sénia”.
Els darrers anys, l’esclat informatiu del
procés independentista al Principat també ha fet surar certes reticències en la
població a consumir canals en català provinents de Catalunya. A la Franja, zona
fronterera i terra de cruïlla, la gent acostuma a fugir del temes conflictius,
i paradoxalment, és quan hi ha conflicte
entre Catalunya i Aragó que les notícies de la Franja són primera plana
mediàtica (per exemple amb el conflicte sanitari, art sacre a Lleida, els
béns de Sixena, etcètera).
Malgrat el complicat panorama, hi ha
projectes i idees que ajuden a mitigar aquest buit comunicatiu: la revista Temps de Franja és una revista editada a la Franja i publicada íntegrament en català, RàdioMatarranya també emet la programació en català i, fa pocs mesos, s’ha encetat un programa de TV que dóna informació d’un
territori que engloba uns 300.000 habitants dins de tres territoris (Aragó,
Catalunya, País Valencià) amb les comarques dels Ports, el Matarranya, el
Maestrat i les Terres de l’Ebre. Al dia-Territori Sénia
Aquest “Territori Sénia” precisament, pot ser
avui dia la zona més activa quant a establir camins comunicatius traspassant
fronteres administratives.
La llibreria Serret de Vall-de-roures
(Matarranya) és un focus cultural molt important i punt de distribució de
premsa en català. Per altra banda impulsa camins literaris amb escriptors
d’altres comarques de parla catalana. Fa poc s’ha fet una Trobada literària a
Vall-de-roures impulsada pel llibreter Octavi Serret, amb el suport del
Moviment Franjolí i de la xarxa d’entitats d’Enllaçats per a Llengua, on s’ha
acordat de crear un projecte literari inspirat en aquesta localitat
matarranyenca.
El fet que recentment hi hagi campanyes per
reclamar el bastiment de l’espai comunicatiu en català (Enllaçats per la
Llengua, Plataforma per la Llengua) indica clarament que encara som lluny
d’aconseguir un mercat audiovisual comú, desobeint l’estat espanyol la Carta
Europea de les llengües minoritàries.
Aquest espai en comú és absolutament
necessari per normalitzar les relacions a nivell de tot el domini lingüístic i
potenciar una industria audiovisual que es coordini, més enllà d’aconseguir la
reciprocitat de canals en català, també als àmbits de traducció, coproduccions
pròpies, programacions, abaratiment de despeses, etcètera.
La no reobertura de RTVV és un fet greu que també influeix a la
Franja, sobretot a les comarques limítrofes amb la demarcació de Castelló.
A nivell global l’ús del català a
l’era digital ha agafat tal embranzida que ha fomentat el sorgiment de molts
diaris únicament digitals, i també ha esperonat els diaris tradicionals a fer
edicions en català. La comunitat catalana 2.0 té una activitat
molt per sobre de la seva població de parlants.
A la Franja, el món digital ha de poder
explotar-se molt més. Hi ha entitats de defensa de la llengua que encara avui
dia fan un ús molt residual o esporàdic de les xarxes socials. En ple segle
XXI, si no saps vendre el què fa estranyament tindràs certa transcendència
social.
Tanmateix, qualsevol usuari d’internet pot esdevenir un comunicador o
“periodista accidental”. La immediatesa que dóna la xarxa fa poder viure
qualsevol acte a temps real sense sortir de casa, però també se n’ha ressentit
la qualitat informativa. I sovint aquesta immediatesa esdevé en poc rigor
informatiu i la informació és poc contrastada.
A la Franja, un medi digital publica
informacions de totes les comarques (Lafranja.net), tot i que té un biaix
matarranyenc evident. El coordinador és el sociòleg Natxo Sorolla. També
existeixen d’altres digitals com “Lo Finestró” o “Notícies de laTerreta”, aquest últim d’àmbit ribagorçà.
El Moviment Franjolí per la Llengua, sorgit el 2012, és un col·lectiu en defensa de la llengua que
va néixer i treballa principalment a la xarxa. Va obtenir el Premi Joan
Coromines el 2015 per demanar un estatus digne pel català a la Franja i, estant
adherit a la xarxa d’ExLL, contribueix a establir camins comunicatius a l’eix
mediterrani.
A la Franja no puc desar d’anomenar una sèrie
d'escriptors que ajuden a difondre la cultura catalana amb obres literàries en
català. Autors com en Carles Terès, Francesc Serès o les publicacions més
acadèmiques de Joaquim Montclús, Natxo Sorolla o Josep Espluga, en són bon exemple.
També cal remarcar noms propis d’entitats que
treballen per la llengua a la Franja: ASCUMA, Centre d'Estudis Ribagorçans, Institut d'Estudis del Baix Cinca, Casal Jaume I de Fraga, Ass. de Pares Clarió, Cellit,
AC la Terreta, entre d'altres.
A remarcar que, fruit d’una iniciativa de la
Plataforma per la Llengua amb el suport del Moviment Franjolí, el Casal de Fraga i L’Associació de Pares Clarió,
s’ha editat unes agendes en català per a escoles i instituts de la Franja que
el govern Aragonès ha vetat. Estem parlant d’un govern amb moltes cometes,
“progressista”.
Aquest fet mostra perfectament com és de complicat dur a terme
qualsevol iniciativa que proposi la normalització del català a l’Aragó.
(*) Extracte de la intervenció del coordinador del Moviment Franjolí per la Llengua, Òscar Adamuz, al debat celebrat a la UCE de Prada de Conflent el 20 d'agost de 2016: "Eix Mediterrani: camins comunicatius".
Fotos de l'acte
Vídeo del debat (comença minut 17:20) Primera intervenció:
Diumenge 31 de juliol se celebrarà a Vall-de-roures (Matarranya) una trobada literària on col·lectius d'escriptors debatran sobre projectes conjunts al voltant de la Llibreria Serret. El Moviment Franjolí per la Llengua i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua donen suport a aquesta iniciativa cultural.
TROBADA LITERÀRIA A VALL-DE-ROURES, DIUMENGE 31 DE JULIOL DE 2016
PARTICIPANTS : Col·lectiu Narradors Centrals i escriptors de les Terres de l’Ebre, entre altres col·lectius d’escriptors.
PROGRAMA
1.Trobada a la Llibreria Serret. Plantejament del projecte d’un llibre col·lectiu amb textos que hauran d’estar inspirats en aquella localitat del Matarranya. Exposició i venda de llibres propis a la Llibreria Serret.
2.Passejada col·lectiva per Vall-de-roures (visita guiada a través dels llocs més singulars de la població)
3.Realització del Concurs de literatura ràpida “Camins Serret”.
4.Dinar de germanor a la Font del Miro http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca (un restaurant que disposa d’un menjador independent per a 400 persones). Després es farà l’acte d’agermanament literari, la commemoració dels 35 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, també es llegiran diversos textos de forma voluntària i hi haurà una sobretaula en què es debatrà la situació de les fronteres internes de la literatura catalana actual. Comptarem amb les intervencions de diversos representants dels col·lectius d’escriptors aplegats allí (de Narradors Centrals, d’Escriptors Ebrencs, del Camp de Tarragona, del Moviment Franjolí i Enllaçats per la Llengua…)
5.Per acabar : Entrega de premis del Concurs de literatura Ràpida “Camins Serret” i recital final a càrrec de Pau Gener i Copa de cava de comiat.
NOTA : Hi ha la possibilitat de fer-hi cap la nit anterior i allotjar-se a un dels hotels de Vall-de-roures dels que podem trobar al web http://www.trivago.es/valderrobres-102608/hotel. Si és el cas de molts, s’organitzarà una activitat per al dissabte a la tarda a Arnes i una altra de nocturna dissabte a la nit a Vall-de-roures.
La poesia de Joan Vinyoli i Carles Duarte protagonista al Museu de la Vida Rural
Presentació de l’assaig “La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli” de Jad Hatem
Durant l’acte es recitaran versos dels dos poetes
Divendres 10 de juny a les set de la tarda es presentarà al Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí el llibre La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i Joan Vinyoli de Jad Hatem, que ha publicat l’editorial Obrador Edèndum. Intervindran en la presentació i la lectura de poemes el poeta Josep Maria Sala-Valldaura; l’escriptor Jordi Llavina, que fou comissari de l’Any Vinyoli; la gerent de l’editorial Obrador Edèndum, Elena de la Cruz Vergari; i el poeta i president de la Fundació Carulla, Carles Duarte.
L’escriptor libanès Jad Hatem es proposa en aquest assaig fer veure com la poesia de dos grans autors catalans, Carles Duarte i Joan Vinyoli, malda per atansar el lector a l’ésser tothora problemàtic. Els dos poetes entenen la paraula com la realització d’un projecte vital: fer-se a si mateix entenent el món. A fi d’aconseguir-ho, tots dos consideren que cada gest, per insignificant que sembli, ha de tenir “la intensitat de l’últim mot” que ens atansa al “cor del silenci”: una guspira de llum que ens apropa a la mort.
Professor de filosofia i literatura de la Universitat Saint Joseph de Beirut, Jad Hatem és un bon coneixedor de la literatura catalana. A banda d’aquest assaig, ha publicat, també a Obrador Edèndum, Sobreamor. Ausiàs March, Ibn Zaydûn, Ibn Arabî i El temps en la poesia catalana contemporània, Premi Crítica Serra d’Or de Catalanística 2014. www.museuvidarural.cat/caagenda_int/cdjvjh
