MANIFEST D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

 17 entitats de tot el territori catalanoparlant signen el manifest d'Enllaçats per la Llengua, la xarxa d'entitats que va náixer al 2013 per les accions dels governs autònomics de les Illes Balears, País Valencià i l'Aragó en contra la unitat de la llengua catalana. El Moviment Franjolí es va adherir a aquest manifest, partint que a la Franja de Ponent el català no és llengua oficial, amb una protecció minsa i el caràcter voluntari a l'escola. També som membres de la xarxa d'Enllaçats per la Llengua des de gairebé el principi de la formació de la xarxa d'entitats. 

Marta Canales:"El futur del català a la Franja passa per l'escola"

Reproduïm l'entrevista que la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual en forma part el Moviment Franjolí, va fer a la nostra portaveu Marta Canales, per parlar sobre la situació sociolingüística a la Franja de Ponent i a les propostes que fem com a col·lectiu.

Font: Enllaçats per la Llengua

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.

Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 

 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 

Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.

Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.

Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.

Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.

Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...

Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.

El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

Propostes per a la Franja des d'Enllaçats per la Llengua

El passat 17 de desembre la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua va celebrar la seva trobada anual a Castelló de la Plana, en el marc de la commemoració dels 84 anys de les Normes de Castelló.
El Moviment Franjolí per la Llengua va participar de la reunió, on es va aprovar un document amb mesures concretes per a fomentar l'ús social i la unitat de la llengua catalana.

En concret, les mesures per a la Franja amb l'aportació del Moviment són les següents:

-Proposar una xarxa Llull de municipis de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa, a l'estil de l'existent al País Valencià. La participació a l'Institut Ramon Llull ha de permetre promoure diverses manifestacions culturals en català pròpies de la Franja (literatura, arts, escultura, música, etcètera) i la seva projecció internacional mitjançant la xarxa Llull. El fet de pertànyer a un projecte de promoció exterior incentivarà el sector cultural sorgit del territori.

- Emprendre mesures actives per implementar la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa i coordinació amb les institucions acadèmiques dels territoris de parla catalana.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Enllaçats fa una crida per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua

La xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua (ExLL) demana a les institucions mesures concretes per fomentar la unitat i l’ús social de la llengua catalana.

ExLL ha realitzat la seva trobada anual a Castelló de la Plana, on s’ha fet balanç dels objectius plantejats, de les accions endegades i de les fites assolides d’aquest 2016.

D’ençà de l’inici de la campanya per un Espai de Comunicació en Català s’han produït avanços en aquest camp com és la recepció del Canal 33 i el 3/24 a les Illes Balears, la recepció d’IB3 al Principat, l’aprovació de la resolució del Parlament de Catalunya que insta el seu govern a constituir el Consell Audiovisual Català amb la participació dels governs de les Illes Balears i el País Valencià. Encara falta la posada en marxa de la ràdio televisió valenciana. S’havia anunciat que seria per l’octubre, però encara no s’ha fet efectiva. És molt important per a la pervivència del català comptar amb mitjans de comunicació en català a tot el territori i que es compleixin els compromisos adquirits pel Govern espanyol quan va ratificar la Carta europea de les llengües que regula el dret a rebre les ràdios i televisions públiques que tenen la mateixa llengua. ExLL anuncia el seguiment d’aquesta campanya.

A la reunió s’ha acordat de plantejar noves propostes per aquest 2017 pel conjunt del domini lingüístic, des de dos criteris bàsics; que tinguin en compte l'especificitat de cada territori del domini dins el context general i que es basin en objectius realitzables a curt i mitjà termini.

Han estat moltes les accions realitzades aquests darrers quatre anys. Hem treballat enllaçats per fer realitat un espai comunicatiu català, per l’escola en català a la Franja, a la Catalunya Nord, a les Illes Balears, al País valencià... també hem treballat per la normalització de l’ús de la llengua i per demanar la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa. Aquest 2017 ExLL planteja tres grans eixos de treball:

1) l'enfortiment de la unitat de la llengua a tot el domini lingüístic

2) mesures de foment de l´ús social del català.

3) aprofundir en la coordinació de les accions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic

1/ UNITAT DE LA LLENGUA

Amb l'objectiu de visualitzar a tot el domini la unitat de la llengua, per endegar accions per a la implicació de les institucions de tot el territori.
En la línia de la moció aprovada pel Parlament del Principat a favor de l'espai de comunicació català s’han de fer els passos per a:

a) Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull, així com proposar una xarxa Llull de ciutats de la Franja amb els ajuntaments signants de la declaració de Mequinensa.

b) Proposar i facilitar mocions a aquelles institucions regionals o autonòmiques del domini lingüístic perquè es manifestin a favor de l'espai de comunicació català (Corts Valencianes, Parlament de les Illes, Consell Regional CatNord...), la creació del Consell Audiovisual i seva implementació.

c) Estudiar la possibilitat d'endegar alguna campanya per a que l'Estat francès signi la Carta Regional de les Llengües Minoritzades, i pel compliment d’aquesta per part de l’Estat espanyol i italià.


2/ ÚS SOCIAL

Coneixedors la diferent situació de la llengua a cada part del territori, Enllaçats per la Llengua vol endegar accions per a promoure l'ús social del català i insta a les administracions corresponents el compliment de les següents demandes:

Al País Valencià aconseguir una veritable Llei d’igualtat lingüística i que els drets lingüístics dels valencianoparlants estiguin garantits, especialment als àmbits escolar i de funció pública per la qual cosa exigeix la incorporació de la competència lingüística per l’accés a les Administracions Públiques, la millora del decret de Plurilingüisme i l’augment de les partides pressupostàries per a la promoció del valencià. Reobertura d’una RTVV de qualitat i en valencià i la reciprocitat de les emissions de TV3, CatRàdio i IB3.

A la Franja cal emprendre mesures actives per implementar de la presència del català a l’escola i les administracions públiques per dignificar la llengua, lluny de l’habitual política simbòlica sense resultats efectius. Declarar el català com a llengua oficial a la Comunitat Autònoma Aragonesa.

Al Principat d’Andorra, tot i ésser un estat sobirà, s’ha d’incentivar la presència i l’ús del català al comerç i  la reciprocitat de mitjans entre el canal públic estatal, la xarxa de televisions locals i IB3.

A Catalunya Nord la difusió de tots els canals de TVC i deslocalització de continguts propis de Catalunya del nord. L’ aplicació real de l'oficialitat del català al "Conseil Général des Pyrénées Orientales" i que les institucions públiques de Catalunya del Nord equiparin els nivells d'inversions en ensenyament en català al que fan les institucions de Bretanya amb la seva llengua.

Al Principat de Catalunya cal promoure el català com a llengua de cohesió social, acabar amb la discriminació lingüística en àmbits com el judicial, l’etiquetatge de productes o la industria audiovisual. Reforçar l’escola pública catalana amb el català com a llengua vehicular i activar la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català amb els altres territoris.

A l’Alguer promocionar l’alguerès des de les institucions publiques locals, regionals i estatals en sectors com la toponímia, l’escola, la literatura i els comerços, tot reconeixent la tasca que fan per la llengua les entitats civils.

A les Illes Balears que el govern de les Illes Balears lideri sense por la normalització del català, desenvolupi el pla d’accions que ha elaborat el Consell Social de la Llengua Catalana amb l’ajuda de tots els sectors socials, econòmics i institucionals, així com de persones i entitats que sempre han treballat per la pervivència i l’ús del català. Hi ha necessitat que el govern en ple treballi per augmentar la presència del català a l’escola, als mitjans de comunicació, a l’administració, a la justícia i al lleure, al comerç, a la sanitat i que la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, sigui la llengua de cohesió social i que ofereixi noves oportunitats a totes les persones que el vulguin aprendre.

3/ COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PER LA LLENGUA

ExLL considera necessària la coordinació de les actuacions de les entitats per la llengua de tot el domini lingüístic per defensar la llengua que compartim dels atacs dels governs espanyol i francès, aconseguir avançar realment en el procés de normalització lingüística i en el seu reconeixement internacional.

Per aquest darrer fet la xarxa d’Enllaçats s’adhereix al Protocol per la garantia dels drets lingüístics promogut avui a Donostia per KONTSEILUA i impulsat per entitats com CIEMEN, ELEN o LINGUAPAX, entre d’altres, amb aportacions de col·lectius que treballen per les llengües minoritzades d’Europa.

                                               

Enllaçats per la Llengua,                 

Castelló de la Plana 17 desembre de 2016 

                                                 enllacatsperlallengua@gmail.com

Trobada literària a Vall-de-roures, diumenge 31 de juliol de 2016

Diumenge 31 de juliol se celebrarà a Vall-de-roures (Matarranya) una trobada literària on col·lectius d'escriptors debatran sobre projectes conjunts al voltant de la Llibreria Serret. El Moviment Franjolí per la Llengua i la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua donen suport a aquesta iniciativa cultural.

Els narradors de les comarques centrals de Catalunya fan cap al sud pel 31 de juliol convocats per Joan Pinyol !!!

TROBADA LITERÀRIA A VALL-DE-ROURES, DIUMENGE 31 DE JULIOL DE 2016

PARTICIPANTS : Col·lectiu Narradors Centrals i escriptors de les Terres de l’Ebre, entre altres col·lectius d’escriptors.

PROGRAMA

1. Trobada a la Llibreria Serret. Plantejament del projecte d’un llibre col·lectiu amb textos que hauran d’estar inspirats en aquella localitat del Matarranya. Exposició i venda de llibres propis a la Llibreria Serret.

2. Passejada col·lectiva per Vall-de-roures (visita guiada a través dels llocs més singulars de la població)

3. Realització del Concurs de literatura ràpida “Camins Serret”.

4. Dinar de germanor a la Font del Miro  http://www.hotelfuentedelmiro.com/?lang=ca (un restaurant que disposa d’un menjador independent per a 400 persones). Després es farà l’acte d’agermanament literari, la commemoració dels 35 anys de la Llibreria Serret de Vall-de-roures, també es llegiran diversos textos de forma voluntària i hi haurà una sobretaula en què es debatrà la situació de les fronteres internes de la literatura catalana actual. Comptarem amb les intervencions de diversos representants dels col·lectius d’escriptors aplegats allí (de Narradors Centrals, d’Escriptors Ebrencs, del Camp de Tarragona, del Moviment Franjolí i Enllaçats per la Llengua…)

5. Per acabar : Entrega de premis del Concurs de literatura Ràpida “Camins Serret” i recital final a càrrec de Pau Gener i Copa de cava de comiat.

NOTA : Hi ha la possibilitat de fer-hi cap la nit anterior i allotjar-se a un dels hotels de Vall-de-roures dels que podem trobar al web http://www.trivago.es/valderrobres-102608/hotel. Si és el cas de molts, s’organitzarà una activitat per al dissabte a la tarda a Arnes i una altra de nocturna dissabte a la nit a Vall-de-roures.

L’organització.

Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, per Marcel Pena

Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona

Marcel Pena. Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.

La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.

TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.

A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.

La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.


Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.

Marcel Pena, periodista

*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.

Reclamem un Espai de Comunicació en Català des d'Enllaçats

Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua som adherits i impulsors de la campanya, i animem a signar a les entitats en defensa de la llengua catalana.


FONT ExLL


La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua llença una campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió

Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

El Manifest denuncia la greu situació general dels mitjans en català, la no reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte les llengües estatals, com el castellà.

ExLL vol presentar pròximament la campanya a Barcelona, València, Palma i Perpinyà.

Per adherir-se al manifest cal enviar un correu:e a:enllacatsperlallengua@gmail.com

“ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ”

Reclamen la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua


La xarxa d’entitats en defensa del català d’Enllaçats per la Llengua constatem que:

Les recents eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia.

Tot i això, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació és realment preocupant: al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d’IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d’IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.

Contràriament, la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora i l’Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació. De fet, no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l’article 11.2 compromet l’Estat espanyol “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima”.

Per tot això,

INSTEM els governs corresponents a

Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant.

Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.

Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.

Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obre els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.

I, en darrer lloc, però no menys important, exigim al govern de l’Estat espanyol que, com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua—que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets—tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.

Així mateix, convidem totes les persones, entitats i col·lectius que defensin la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.


Barcelona, València, Palma, Andorra, Perpinyà, l’Alguer, 24 d’octubre de 2015

Primers signants (per ordre alfabètic):


-Acció Cultural del País Valencià_ACPV
-Agrupació Borrianenca de Cultura
-Associació d’Amics de la Bressola
-Associació Cívica per la Llengua El Tempir
-Acció Cultural dels Països Catalans
-Amics de cerdanya
-La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord
- Ca Revolta
-Castelló per la Llengua
-Catalans sense fronteres
-Centre Excursionista de l’Alguer
-Comunitat Educativa “Escola dels Encants”
-Escola Valenciana_FEV
-Estira la llengua
-Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC
-Intersindical-CSC
-Intersindical Valenciana
-Moviment Franjolí per la Llengua
-Òmnium Cultural de l’Alguer
-Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
-Plataforma pel Dret de Decidir_PDD
-Plataforma per la Llengua de l’Alguer
-Sectorial Veïns per la Independència ANC
-STEI-intersindical Illes Balears
-STEPV-iv
-USTEC-STEs (IAC)


Per adherir-se a la campanya i per més informació:

enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com.es/

Trobada d'Organitzadors del Correllengua 2015

Arriba la Trobada d’Organitzadors del Correllengua 2015

El proper dissabte 6 de juny farem la Trobada d’Organitzadors del Correllengua 2015, el fòrum en què, durant un matí, els organitzadors locals poden conèixer les novetats en matèria d’organització, així com els recursos i materials que la CAL posarà enguany a la seva disposició.

Un any més, comptarem amb la participació de diversos integrants de comissions organitzadores del Correllengua que explicaran experiències originals realitzades arreu del país, i que poden aportar idees per a la programació d’actes.

L’acte serà a la seu de la CAL Nacional (C. de Muntadas, 24-26 – Barcelona), de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. Durant la jornada, tractarem els temes següents:

– Breu balanç del Correllengua 2014: resultats de l’enquesta valorativa
– Experiències del Correllengua al territori
– Propostes per al Correllengua 2015: objectius, nous recursos i materials

Si teniu previst organitzar un Correllengua al vostre barri, municipi o comarca, us animem a assistir-hi! 

Podeu confirmar la vostra assistència a través del correu cal@cal.cat o bé el telèfon 934159002, indicant nom i cognoms dels assistents, i vila on es fa el Correllengua.

Les famílies de l'IES Matarranya exigeixen l'ensenyament de català pel curs vinent

Foto Vilaweb

Aquest migdia una trentena de persones convocades per l'Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català _CLARIÓ s'han mobilitzat a les portes de l'IES Matarranya de Vall-de-roures per reclamar l'ensenyament de l'assignatura de català pel curs vinent i l'aprenentage dels xiquets i xiquetes de la seva llengua pròpia i de la comarca del Matarranya.

A les portes de l'institut s'ha llegit el següent manifest:

Senyor director, senyores i senyors professors, alumnes de l’institut Matarranya:

Aquí tenim un sac amb algunes de les paraules més boniques que mos han ensenyat los 

nostres pares i els nostres iaios. Paraules precioses com garvinada, arabogues, 

calamarsades, plugim, borrimet, aiguaneu, matacabra, aigualera o rosada…i d’altres no tan 

“majes” com desentès, panxampla, embustero, merdós o cagadubtes.

L’escola i l’institut és el lloc on enviem els nostres fills perquè els prepareu per la vida, per 

a què els ensenyeu, entre d’altres coses, quina és la seua història i la seua llengua. Natres 

to’ls hem confiat i vatres els hau d’educar amb tant d’amor i respecte com ho faríem natros, 

si l’administració mos dixara. Per això tos donem este sac de paraules boniques: per a què 

les tragueu del sac de l’oblit, per a què les ventileu i les ensenyeu als vostres alumnes, per 

a què sàpiguen qui són, on viuen i quins professors més majos que tenen a l’institut.

Cuideu-les i ensenyeu-les. No han naixcut per a ser oblidades sinó per a ser dites i ben 

dites.

Visca el Matarranya!!!

Visca el nostre institut!!!

Notícia de Vilaweb

Vídeo del TN comarques de TV3 on ix la notícia (del min 05:42 al 07:25)

Manifest dels alumnes de l'IES Matarranya

El Moviment Franjolí per la Llengua és guardonat amb el Premi Joan Coromines de la CAL

 

El pròxim 16 de maig es farà la XIV edició dels Premis Joan Coromines ,que la CAL atorga, des de l’any 2002, en reconeixement a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació.                                                       Enguany  el Moviment Franjolí per la Llengua serà un dels guardonats pel treball continuat de reclamar un estatus digne per la llengua pròpia de la Franja i d'implementar polítiques que duguin a la seva plena normalització.                         

L’acte d’entrega dels Premis tindrà lloc el dissabte 16 de maig, a partir de les 7 de la tarda al Casal d’Olesa de Montserrat. El periodista Albert Galceran serà l’encarregat de conduir l’esdeveniment

Els guardonats:

Carme Junyent

Dagoll Dagom

Màrius Serra

Moviment Franjolí per la Llengua

Casal d’Olesa

 Al llarg de les diferents edicions, aquesta distinció s’ha atorgat a diverses figures de renom. El bisbe Antoni Deig, Joan Laporta, Vicent Torrent, Eliseu Climent, Najat El Hachmi, Salvador Cardús, Isabel-Clara Simó, Francesc Ferrer i Gironès, Miquel Martí i Pol, Antoni Canu, Carles Capdevila, Víctor Alexandre i Patricia Gabancho en són alguns exemples.

A banda del lliurament de premis, l’esdeveniment comptarà amb Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història, que farà la conferència “La llengua catalana, històries de distorsió i manipulació”.

A més, en el decurs de l’esdeveniment es presentarà el Manifest del Correllengua 2015, redactat per Salvador Cardús, i s’escollirà la imatge del Correllengua 2015 a partir de les propostes presentades al Concurs de Cartells del Correllengua.

Per culminar la vetllada, els assistents podran gaudir de l’actuació del grup de música tradicional Ballaveu.

Aquest esdeveniment és obert al públic i l’assistència és gratuïta prèvia inscripció. Per a més informació i confirmacions, cal adreçar-se al correu cal@cal.cat o bé al telèfon 93 415 90 02.

Web de Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana_CAL

Per Sant Jordi, poesia de la Franja

Conca del Matarranya Conca del Matarranya pa tu vull fer la cançó. Ja és hora de dir que sem catalans de l'Aragó. T'han vist pobra, rebentats los teus bancals mig eixuts. Esforçant-te per fer història sempre t'han passat lo full. Conca del Matarranya... Han volgut callar les aigües quan l'aigua callar no pot. Encar que baixo poqueta canta pel mig del codols. Conca del Matarranya... De tant en tant et rebel.les i ens fots una inundació. Lo senyor Ebro s'emprenya no vol donar-te raó. Conca del Matarranya pa tu vull fer la cançó. Ja és hora de dir que sem catalans de l'Aragó. Lletra i música:  Àngel Villalba 1974

PROVES DE CERTIFICACIÓ PER LLIURE DE CATALÀ A ARAGÓ I VALÈNCIA

PROVES DE CERTIFICACIÓ PER LLIURE DE CATALÀ

-ARAGÓ: ESCOLES OFICIALS D'IDIOMES D'ARAGÓ (EOI)

Cal fer la preinscripció on-line del 7 al 14 d'abril i després seguir els passos.

Les EOI a Aragó que oferten català són:

-EOI Alcañiz – Nivell Bàsic (A2), Intermedi (B1) i Avançat (B2)

-EOI Ignacio Luzán (Monzón) - Nivell Bàsic (A2), Intermedi (B1) i Avançat (B2)

-Extensió Fraga EOI Ignacio Luzán - Nivell Bàsic (A1) i Intermedi (B1)

-EOI Fernando Lázaro Carreter (Zaragoza): Nivell Bàsic (A2), Intermedi (B1) i Avançat (B2)

Les dates dels exàmens són: Nivell Bàsic (A2) 16 de juny, Nivell Intermedi (B1) 1 de juny i Nivell Avançat (B2) 16 de juny. A més, es realitza una prova oral un altre dia. Al setembre hi haurà una segona oportunitat d'examen.

Com a novetat enguany s'oferta el Nivell Avançat de català a Monzón!

ATENCIÓ al procés de matrícula de les EOI que tenen novetats: Seran on-line i la pre-inscripció és obligatòria, es tarden 5 minuts on-line, no cal pagar res i no compromet a la matrícula.

Més info: Resolución de 18 de febrero de 2015. BOA de 16/03/2015

Enllaç per a la preinscripció: https://www.eoidigital.com/preinslibrearagon2015/alumnos/index.php

-GELERALITAT VALENCIANA: 

PROVES DE LA JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ

El període de matrícula acaba el 24 d'abril.

Dóna dret a presentar-se a dos períodes d'exàmens (juny i novembre).

Informació: http://www.cece.gva.es/polin/val/jqcv/proves.html

-GENERALITAT DE CATALUNYA: Està ja tancat el període d'inscripció per a 2015.

Jornades sobre llengua i escola a Fraga

El pròxim cap de setmana del 6 i 7 de març es duran a terme a Fraga, un any mes,les Jornades de dignificació lingüística de la Franja, organitzat pel Casal Jaume I de Fraga, centrades enguany en la llengua i l'escola. A les jornades comptaran amb xerrades, taules rodones, visites culturals i trobades amb autors. Hi participaran, entre d'altres, col·lectius com l'Associació CLARIÓ o Acció Cultural del País Valencià, Destaquem, d'entre totes les interessants propostes, la taula rodona que s'esdevindrà dissabte 7 de març a les 11:00 amb el nom de " I a la Franja sota mínims?", amb la contribució de l'entitat Clarió, el periodista de Ràdio Terra Marcel Pena i la psicopedagoga Cristina Royo.

 PROGRAMA SENCER JORNADES 

Ràdio Terra entrevista al Moviment Franjolí per la Llengua

Marcel Pena, corresponsal de Ràdio Terra a les comarques de la Llitera i el Baix Cinca, entrevista dos dels administradors del Moviment Franjolí per la Llengua, un des de Catalunya i l'altra des de la Franja.

Entrevista

Moviment franjolí per la Llengua

‘Apostem per establir lligams amb tots els territoris’

Els últims atacs contra el català a la Franja han portat al Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu que defensa a la xarxa la llengua catalana, a redactar un manifest en defensa del català on criden a la unitat de la societat franjolina. Òscar Adamuz, des de Badalona, i José Ramon Noguero, des de Tamarit de Llitera, són els dos administradors del col·lectiu. I avui ens explicaran en què consistix el Moviment Franjoli per la Llengua.