Carlos Grifoll: "Mentre lo català no tingui la categoria de cooficialitat a Aragó, veig molt difícil una solució".

Carlos Grifoll, a l'esquerra (Diario del Alto Aragón)

En Carlos Grifoll és bibliotecari a Torrent de Cinca. Ha estat i és el promotor de diversos projectes culturals al poble, com el “Cineart Torrent” o el festival de música Jazz “Torrente Jazzsí”, trascendint en alguns casos l'ámbit local i desenvolupant una polifacètica tasca. També col·labora amb ADIA.

Òscar Adamuz

-Per començar, pregunta obligada, com està afectant la pandèmia i el (des)confinament en l’ambient dels carrers de la vila?

Fins al moment mon estem sortint prou bé. La gent hem set prou curosos respectant les indicacions fetes en l’estat d’alarma. Les primeres setmanes, a les tardes, no s’hi via un alma pels carrers, Torrent pareixia un poble fantasma. Als matins se surt a comprar, a la farmàcia... A les zones de baixa taxa demogràfica està sent menor l’incidència de la pandèmia. Però clar, com a qualsevol puesto, la poca industria i el poc comerç que tenim han estat tancats. Lo mateix lo col·legi infantil i el col·legi públic. La biblioteca, l’espai jove i el centre cultural Ca Ferrabrás. S’ha suspès Sant Jordi i Sant Isidre. La Primavera Cultural. També les comunions. Però per sort, al poble no hi ha hagut cap cas conegut de Corona virus. Als pobles això es important per mantenir una bona moral i per emprendre bé el des confinament.

-Quines són les principals iniciatives culturals i d’oci en un municipi d’un miler d’habitants com Torrent ?

Bé, anem per parts. La cultura se cou a la biblioteca del poble, sempre en comunió  i el suport de l’Ajuntament. Lo projecte de més llarga trajectòria é el Concurs de pintura i dibuix de Sant Jordi en ja una vintena d’anys. Aquesta va ser una bonica iniciativa d’unes noies del poble que, passant uns anys ho van deixar estar. Per no deixar-ho caure sen va fer càrrec la biblioteca i des d’allavoses que anem  fent. Lo concurs agarre totes les edats per categories i, dels treballs presentats, sen fa una exposició lo dia de Sant Jordi a la bora de la parada dels llibres i les roses. Los raders quatre anys se hi ha afegit un concurs de fotografia, també en exposició  i una temàtica diferent cada any.

Denou anys fa que vam arrencar lo grup de lectura i, com qui no vol la cosa, hem llegit i estripat més d’un parell de cents de llibres. La mecànica es simple. Cada mes se repartís una novel·la pa cada un del membres, i el mes que ve cada un fa el comentari pertinent. Cal dir que els llibres venen pagats per la Comarca del Bajo/Baix Cinca.

Mes recent, al novembre de 2011, é quant va arrencar el programa CineArt Torrent que, tret dels mesos d’estiu que amollem les sessions, cada divendres d’antre any hi ha pel·lícula. L’idea es fugir del films comercials, presentant aquelles pel·lícules que les més de les vegades no s’estrenen en sales de cinema.

Al 2013, los actes culturals que es fien en tot l’any sense cap vincle entre ells, se van agrupar en un mateix programa i en unes determinades dates. D’esta manera va néixer  la Primavera Cultural que, lo mes d’abril, concentra quasi bé tots los actes culturals que es fan al cap de l’any; xerrades, presentacions, teatre, conferencies, música, etc.

Pa tancar el tema cultura direm que, la Comarca del Bajo/Baix Cinca te un programa anomenat Cultura en ruta que porta a ca d’un del pobles durant tot l’any un acte cultural: teatre, circ, putxinel·lis, música, recitals... A Torrent, des de bon en començament s’ha fet una actuació de jazz al claustre del que queda de monestir de Sant Salvador que, tot i estar molt afonat es preciós. Desprès de cinc anys, i en vista de l’acceptació que tenia al poble i voltants, en fa dos, se va pensar en créixer i fer un festival de jazz de cap de setmana anomenat Torrent Jazz Sí. La resposta de la gent del poble, de la comarca i comarques veïnes, com a públic, no ha pogut ser millor.

Pel que fa a l’oci, hem d’anomenar el Centre Cultural Ca Ferrabràs. Un edifici històric del poble que acull la sala de projeccions, conferencies i exposicions, la biblioteca, sales d’estudi, aules d’educació de gent gran i també l’Espai Jove. L’Espai Jove obre de novembre a maig los caps de setmana, festius i vespres. Està equipat en futbolí, taula de ping-pong, taula d’aire, dues videoconsoles i  tota classe de jocs de taula. De tot això s’hen fa càrrec una monitora de temps lliure. Aquí  é el refugi de la jovenalla de Torrent, on hi passen moltes hores des de els més petits que encara ni acaminen acompanyats del pares, fins als adolescents. A l’estiu é la piscina la que s’endu la gent de totes les edats. Tenim dos parcs infantils. També les festes majors i altres festivitats fan un paper d’entreteniment i socialitzador  prou important. De tota manera, a Torrent, se manté l’esperit de poble. Això vol dir que es juga i es viu al carrer una bona part del dia i sortosament, tenim riu i serra i un castell dels moros, espais on totes i tots los torrentins i torrentines hi hem viscut i encara hi viuen les millors aventures de petits. Les dones al matí surten a fer la compra i xerren i fan corro allà a on se troben. Los homes al tardet fan colla i volten los cafès fent la canyeta de cervesa o el xatet de vi. Però si hi ha un puesto a on los homes grans tenen l’entreteniment per excel·lència,  es a l’hort. Allà el temps no hi passa. Es la retirada ideal, a demés de tema de conversa permanent; que si les cols, los planters, la mongeta tendra, les faves o si jo ja he collit tomates,  tu encara no?

-Centrant-nos una mica en la llengua, Quina seria la presència del català en aquestes activitats culturals ?

Lo català é la llengua de Torrent. La de dins de les cases i la de fora del carrer. Però ja no tant. La gent entre naltros parlem aquest català propi nostre, que mos identifica com a torrentins i que  a cap mes puesto se xerra igual.

Però cal recordar que la llengua oficial a Aragó é el castellà. Lo català no te el reconeixement de cooficialitat. Los actes si els imparteix una persona o persones castellanoparlants  son en castellà, però si aquest acte polític, social o cultural està impartit per una persona o persones catalanoparlants se fa en català. Fins al moment no hem tingut problemes de convivència de les dues llengües, ni d’una part ni de l’altra.

-Pel que fa a la biblioteca, hi ha demanda i consum de llibres en llengua catalana?Quins hàbits literaris tenen els torrentins i les torrentines?

No, i cada vegada menos. Hem dit que la oficialitat de la llengua la te el castellà i, encara que a mestra s’estudia el català com a assignatura, lo que vol dir tres hores a la setmana com a molt, en quant a llegir-lo, é un idioma alternatiu, com l’anglès. Ningú o molt pocs llegeixen anglès perquè si. Ningú o molt pocs llegeixen català perquè si.

Los hàbits literaris de la gent de Torrent? Bé, los llibres, en general, no son un objecte de consum massiu, mes bé al contrari. Tot i que, qui é lector ho é pa sempre i é molt fidel. Encara que com a tot, la lectura se te que treballar i mos tenim que educar pa ser bons lectors. Pa saber destriar la palla del blat. Pel general la gent consumeix aquelles novel·les que estan a primera línea a l’aparador de les llibreries i que solen ser de lectura fàcil i enganxosa. En aquest aspecte, la funció de les biblioteques te que ser recomanar aquelles altres novel·les que no es veuen a primera línia, però que literàriament tenen prouta qualitat, lo que no vol dir que siguin pesades o avorrides, mes bé al contrari. Hi ha novel·les que es llegeixen fàcilment  i s’obliden ràpid. Hi ha novel·les que es llegeixen ràpid i no s’obliden mai. En més de trenta anys de biblioteca i quasi vint del grup de lectura, crec que els lectors de Torrent son prou exigents i tenen prou clar lo que volen.

Visita guiada a l'ermita de Sant Salvador de Torrent*

-Com definiria l’estat de salut de la llengua pròpia al poble?

Malalta.

Los raders 10 o 12 anys s’està produint un fet que mai havia passat abans. Ni quant la tele, el cinema, les revistes etc,  eren sempre en castellà. Ara la majoria de xiquetes i xiquets al carrer parlen en castellà. Per què? Crec que el motiu principal é la guarderia. Ara hi entren abans de fer l’any. Allà, entre ells, socialitzen en castellà perquè é la llengua que s’hi parla. A mestra segueixen parlant castellà, i ja està. É molt i molt difícil que les xiquetes i xiquets que des de sempre han parlat castellà entre ells, canvien a parlar català, per molt que des de casa s’hi capfiquen. Ja veurem quan seran grans.

Solució? Mentre lo català no tingui la categoria de cooficialitat a Aragó, ho veig molt difícil.

-Com és la col·laboració dins l’àmbit cultural des de Torrent amb els diferents pobles de la comarca del Baix Cinca o de la resta de la Franja? Es fa feina en xarxa?

Abans hai parlat del programa Cultura en ruta de la Comarca del Bajo/Baix Cinca. É l’única iniciativa que pretén desenvolupar  la cultura més enllà d’una sola localitat. S’ha creat un circuit comarcal on se fomenta el desplaçament d’espectadors entre poblacions. A poc a poc s’està aconseguint.

En xarxa estan les biblioteques que pertanyen a la Red de Bibliotecas de Aragón, a on des del propi domicili se pot accedir al fons documental de cada biblioteca que està a la xarxa i fer-ne sol·licitud  de qualsevol document. Entenc que es una molt bona eina.

-Després del ja consolidat “Cineart Torrent” o el més recent del “Torrente Jazzsí”, hi ha nous projectes culturals en marxa o previstos?

Idees no en falten, però traslladar les idees a la realitat ja es un altra cosa. L’ajuntament sempre ha estat obert a noves propostes i, sempre que ha sigut possible, s’han desenvolupat. Però també é veritat que els pressupostos culturals de les corporacions, dins del pressupostos generals, sempre son los mes minsos. En tot i en això, crec que Torrent te no te mal coberta la programació cultural, encara que mai é massa en aquest àmbit. De cultura sempre en farà falta més.

De fa poc s’ha llançat l’idea d’un festival de teatre amateur de cap de setmana. Ara s’ha de dixar que bulli lo temps que calgui.

-Per acabar, com està afectant al món de la cultura la nova situació provocada per la COVID-19 i quines mesures, ajudes o recomanacions penses que podrien ajudar a preservar-lo?

La cultura ens salva, salvem la cultura. É un missatge institucional que sentim a diari, tan debò fos així. Més aviat crec que no més son cortines de fum. Tampoc veig a la gent consumint cultura a dojo, menos quant hi haurà altres prioritats en que gastar los quartos. Pensem que d’aquí hi sortiran moltes famílies que prouta feina tindran per portar un plat a taula o comprar-se uns pantalons. No hi entenc i no hi crec en grans xifres salvadores, aquestes no més van als bancs. Penso que tindrem que seguir picant pedra cada dia si volem fer alguna cosa.

Sí crec que la cultura tindria que estar a l’alçada d’altres disciplines i labors socials. Per descomptat per damunt del futbol i d’altres esports que bàsicament no més serveixen  a interessos capitalistes, a demes de tindre les masses contentes i enganyades. La cultura fa pensar. La cultura crea consciencia crítica. Això no convé al sistema.

Com sempre serem los raders d’arrencar i qui menos ajudes institucionals tindrem. Està clar. Contents podem estar si a algú se li han obert los ulls, dels de dalt i dels de baix, i ha vist que la cultura en tota la seua amplitud é cada vegada mes i mes necessària. 

Gràcies Carlos i fins aviat.

*Font imatge: Ajuntament de Torrent de Cinca

Octavi Serret: "Estic rebent felicitacions per la Creu de Sant Jordi de gent que no m'ho hauria imaginat mai"

L'Octavi Serret a la llibreria Serret de Vall-de-roures

L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.

Marcel Pena

-Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.

Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.

-La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?

Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.

-Quin és el tipus de llibre més demandat?

Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.

-Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?

Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.

-Quines són les especialitats literàries de la llibreria?

La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.

-Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?

És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com "autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.

-Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?

Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús històric, també els del PP i el PAR.

Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.

-Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?

He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelagues de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.

Recomanacions literàries per aquest Sant Jordi d'Octavi Serret

Portal de la llibreria Serret

Marta Canales:"El futur del català a la Franja passa per l'escola"

Reproduïm l'entrevista que la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual en forma part el Moviment Franjolí, va fer a la nostra portaveu Marta Canales, per parlar sobre la situació sociolingüística a la Franja de Ponent i a les propostes que fem com a col·lectiu.

Font: Enllaçats per la Llengua

Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.

Òscar Adamuz

-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?

Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.

-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?

El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.

I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.

-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?

Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric. 

 I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant. 

Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.

-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?

Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.

Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.

Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.

-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?  

Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.

Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.

Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...

Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.

El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu). 

Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d'Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.

Marcel Pena

-Quina relació tens amb el Matarranya?

Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

-Segueixes l'actualitat política del Matarranya?

La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarranya no és el centre de res; està en mig d'Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta

-El Matarranya és una mica com la Franja, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.

El procés de comarcalització de l'Aragó va voler imitar les comarques de Catalunya i el País Valencià, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D'aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l'hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

-Què falta a la Franja per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l'èxode massiu que pateix.

Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s'ha alimentat molt. És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de "a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé". No, el Matarranya no s'enfonsa per culpa dels catalans, sinó per la política franquista envers l'apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res... En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l'enllaç popular i sociològic amb la resta de PPCC.

-Quin paper hi hauria de jugar l'Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Catalans com a referència, en aquesta recuperació?

Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l'Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarranya, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures... A la Franja, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s'endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l'únic que pot reconstruir la idea dels Països Catalans a la Franja.

-També s'ha intentat fer des de Catalunya, però les iniciatives encetades mai han acabat d'assentar-se.

L'aterratge d'institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s'ha fet pensat des d'una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l'Ascuma, l'Associació Cultural del Matarranya, però se'n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l'Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputació de Teruel. L'ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.

-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.

Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d'iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l'exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals.

Estació de Valljunquera (Font)

-La creació d'estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l'activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s'ha d'establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja.

-A part de la llengua, què més uneix el Matarranya i les comarques veïnes?

El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d'agricultura molt típic d'allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.

-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?

El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l'Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. M'explico: ells no creuen que hi hagi d'haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s'ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l'educació del Matarranya hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s'arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, és un recurs discursiu.

-Però hi ha gent que reivindica que l'Aragó és trilingüe.

Això no té res a veure amb entendre l'Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple. Això només s'aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja.

-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja només ideològicament?

Això és un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen tres realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l'Estat espanyol. Això seria plurinacionalitat.

I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l'idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d'aquesta negativa.

-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?

No n'hi ha a la Franja ni pràcticament a la resta de Països Catalans llevat del Principat per una raó: l'acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Catalans és un procés lent. Quan al Principat s'activa l'independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

Tot i així, hi ha molta gent de la Franja que participa en l'Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Catalans.

-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Les Illes i el País Valencià no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s'hagi fet independentista. A les Illes i el País Valencià la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Catalans.

-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Catalunya i la resta dels Països Catalans?

Primer s'ha de superar l'actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Catalans. Si s’assoleix la independència de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a les Illes i al País Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la República Catalana.

-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d’acabaran les relacions amb Catalunya.

El concepte clàssic de l'estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l'exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.

A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot allò de la Catalunya independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.

A més, que Catalunya va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

-El que sí que podria passar és que la independència de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.

En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República catalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l'Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perquè Catalunya tensarà positivament la resta de comunitats catalanoparlants.

-Com per exemple?

S'hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja ho és bastant més que Saragossa. A la República catalana, Barcelona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta...

-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.