 |
| Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona |
La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.
TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.
A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.
La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.
Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.
Marcel Pena, periodista
*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.
