Enllaçats per les Illes a la Mercè!

Dissabte 21, diumenge 22 i dimarts 23 de setembre la plataforma Enllaçats per la Llengua participa en la XVIII Mostra d'Associacions de Barcelona per les festes de la Mercè. A l'estand nostre es pot col·laborar amb la caixa de resistència en favor dels mestres que fan vaga a les Illes Balears i Pitiüses, diverses entitats han cedit productes propis de merxandatge que es poden obtenir segons el donatiu aportat (5, 10, 15 euros), tals com contes i cd's de la Bressola o diversos llibres de temàtica catalanista, senyeres. També poden agafar llaços i enganxines de suport als vaguistes.
També hi ha una exposició sobre els diferents territoris de parla catalana (País Valencià, Principat, Catalunya Nord, Andorra, l'Alguer, Franja de Ponent i Illes Balears), que ha cedit la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), sobre la situació i vitalitat de la llengua a cadascú dels territoris dels Països Catalans. Entitats com els Amics de la Bressola, la FOLC, la PDD, Enllaçats No Acatem, Espai País Valencià o el Moviment Franjolí per la Llengua hi col·laboren en l'elaboració de l'event.

Dissabte a les 19h hi va haver un dels grans actes d'ExLL per la Mercè; una taula rodona que reuní representants de tots els territoris dels Països Catalans (exceptuant la Franja, on s'estava fent les segones jornades sobre llengua i societat a les terres de parla catalana). 

Hi van assisitir en Marcel Pich, representant el Comitè de vaga en solidaritat amb els mestres de les Illes, que féu un eptit esbòs sobre l'origen de la situació esdevinguda a les Illes des que el govern Bauzá prengué posessió del poder autonòmic i explicà la cultura de resistència que s'està generant des d'aleshores a bona part de la societat civil illenca (entitats culturals, escoles, sindicats, etc.). Des del nord de les Alberes, l'Aleix Andreu (Amics de la Bressola), disseccionà la impressió lingüística que molts catalans del sud reben dels seus periples pel nord, així com l'autoafirmació creixent de catalanitat que està reviscolant a la Catalunya Nord. Des d'Alacant pujà en Dari Escandell, professional de política lingüística a la UA, pol·lemitzà sobre la situació de l'escola en valencià comparant-la amb la de les Illes, explicant que el "bombo" donat al decret de trilingüisme (castellà-valencià-anglès) no correspon a una aplicació pràctica a les aules, tot recordant que també n'hi ha escoles concertades que defensen l'escola en valencià, i que sovint són oblidades per les entitats. Per la seva banda, na Maria Cucurull, des del Centre de Cultura Catalana d'Andorra, en donà una visió andorrana de la situació de les Illes i definí el triple model escolar vigent a Andorra, segons la llengua escollida (model andorrà, espanyol i francès), així com també hi féu esment de l'ús del castellà moltes vegades com a lingua franca al Coprincipat, sovint en detriment de la llengua nacional i única oficial. La mirada algueresa va córrer a càrrec de l'historiador Marcel A. Farinelli, soci d'Òmnium Cultural de l'Alguer, que, després d'explicar les especifitats de la fonètica algueresa de la llengua catalana, recordà la necessitat d'enfortir el mercat cultural en català per  a tots els catalanoparlants. Des del principat i representant Enllaçats per la Llengua, n'Elisenda Romeu (FOLC) féu un cant a la unitat d'esforços en pro de la defensa de la llengua compartida, en aquests moments tan complicats i també de tantes possibilitats. Va moderar el debat amb agilitat i dinamisme l'Agustí Mas, locutor de RNA i coordinador de comunicació de la plataforma.

La conclusió a que arribaren tots els ponents és que els Països Catalans, més enllà del projecte polític, tenen la necessitat de vertebrar-se des de la diversitat i d'aprofitar el gran potencial comú en clau cultural i lingüística, així com per afrontar una defensa conjunta davant els constants atacs que rep la llengua a tots els territoris, davant d'un nombrós públic que omplia l'auditori de pl. Catalunya.

(d'esquerra a dreta: Aleix Andreu, Dari Escandell, Elisenda Romeu, Agustí Mas, Maria Cucurull, Marcel A. Farinelli i Marcel Pich)

Diumenge 22 va ser dia de gresca, xaranga i borrumballa (colla de tabals i dolçaines), de la mà del grup de l'Espai País Valencià "La Mentireta", que van alçar la Plaça Catalunya de Barcelona, aconseguint un notable seguici que esdevingué un passacarrer de to festiu. Després d'una volta per tota la plaça s'aturaren a l'estand d'Enllaçats per la llengua, on acabaren interpretant "La Muixeranga", himne valencià que Joan Fuster somniava per a tots els Països Catalans.

Diumenge, dèiem, va ser dia de festa i xerinola, però també de visites institucionals; l'alcalde de Barcelona Xavier Trias visità l'estand d'ExLL i es fotografià amb alguns membres de la plataforma, que li penjaren a la jaqueta el llaç amb la senyera, símbol de la defensa conjunta de la llengua.

L'alcalde Trias enllaçat

Un cap de setmana ple de solidaritat amb la vaga de mestres a les Illes, defensa de la llengua, debat sobre territori, música, gresca i molta feina, i el dia de la Mercè (dimarts 24), durant tot el dia a la paradeta recaptant fons per a la caixa de resistència i a les 17 de la tarda Contacontes de la Bressola.

A Barcelona, per Festa Major, Enllaça't per la Llengua!!

Enllaços amb més fotografies

MFLL i la voluntat de sumar; presents al Correllengua 2013 i enllaçats amb l'ANC

Darrerament estem vivint un període prou actiu al Moviment Franjolí per la Llengua, malauradament la política d'anorreament de la llengua catalana a la Franja per part del govern aragonès i la polèmica mediàtica del LAPAO ha produït un fet positiu, el que moltes persones i col·lectius s'interessessin pels afers de la Franja i que veiessin amb simpatia un moviment com el nostre que reivindica la catalanitat de la Franja i que no ve per a substituir res ni ningú, ans al contrari, valorem profundament tota la tasca feta durant anys i panys per les entitats culturals de la Franja, tot el suport i l'ajut doncs per l'ASCUMA, l'IEBC i el CERIB, per la ICFP, pels ajuntaments de la nova declaració de Mequinensa, pels intel·lectuals i autors franjolins que defensen i escriuen en català, per les formacions polítiques que defensen la identitat cultural de la Franja (ERC-Entesa per Calaceit, CDF, CHA,...), i per les persones "anònimes" que dia rere dia són un exemple de dignitat a l'hora d'expressar-se en la llengua pròpia davant els atacs que rebem a la Franja. Sobre aquesta base culural que a voltes excedeix en positiu la mateixa dimensió geogràfica franjolina, el MFLL volem ser un altaveu de totes les accions que se'n fan al territori, volem reviscolar el debat sobre la Franja des d'un òptica catalanista però que respecta tothom, perquè tothom pot sumar a l'hora de defensar la dignificació de la llengua del nostre territori. La voluntat és, queda clar, la de sumar tots els esforços i sinèrgies possibles per a què només n'hi hagi un guanyador; la llengua que s'ha parlat sempre a la Franja, el català de tots. Pensem que la nostra pertinença a la plataforma d'Enllaçats per la Llengua pot ajudar a esperonar la defensa de la nostra llengua i identitat des d'una vessant global i compartida amb la resta de Països Catalans, perquè només des de la globalitat de la nostra parla podem tenir les eïnes apropiades per a defensar-nos dels atacs que rebem.

Així agraïm la col·laboració encetada amb entitats com l'Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI; sectorial jove de l'ANC), que va convidar-nos a les seves I Jornades de Formació realitzades el passat 15 de juny a Monells (Baix Empordà). La companya d'ExLL l'Elisenda Romeu ens va proposar de participar en un debat sobre les raons per a la unitat nacional dels Països Catalans des de la visió franjolina.

També vàrem tenir l'oportunitat de parlar sobre la realitat sociolingüística de la Franja i la consciència nacional majoritària present al territori:

Per altra banda, també hem d'agrair a la Coordinadora d'Associacions per a la Llengua catalana (CAL), que ens ha inclòs dins el seu dossier del Correllengua 2013 recomenant el Movimet Franjolí per la Llengua i Enllaçats per la Llengua als organitzadors dels actes al principat, Catalunya Nord i Franja, per a què es fomenti la presència del llaç amb la senyera, símbol d'Enllaçats i de la defensa de la llengua compartida, i dóna idees d'organitzar debats i/o xerrades comptant amb el nostre moviment (pàg. 49).

Per cert, els actes del Correllengua 2013 han escomençat ahir dissabte a Roda de Ter.

(*)Difusió dels moviments 

“Enllaçats per la Llengua” i “Moviment Franjolí per la Llengua”

A través del Correllengua, la CAL impulsa els moviments “Enllaçats per la Llengua” i “Moviment Franjolí per la Llengua” que han aparegut recentment a les Illes Balears i la Franja amb la intenció de reforçar i renovar el missatge de la unitat lingüística i difondre la realitat sociolingüística i política arreu de la nació. 

Us proposem l’organització de xerrades, conferències o debats a l’entorn d’aquesta temàtica, i us facilitem possibles contactes.

Enllaçats per la llengua: bloc: http://exllengua.blogspot.com

Twitter: https://twitter.com/EnllacatsLlengu

a/e: enllacatsperlallengua@gmail.com

contactes Principat: Elisenda Romeu (659 717 284) o Montserrat Higueras (626 331 894)

Moviment Franjolí per la llengua: bloc: http://movimentfranjoli.blogspot.com.es

a/e: movimentfranjoli@gmail.com

(*) Dossier Correllengua 2013 CAL (pàg 49)

I això no s'acaba ací; hem tingut contactes amb la gent de la campanya Som Països Catalans, i dintre d'Enllaçats fomentem les relacions amb el Principat d'Andorra i l'Alguer. Properament estarem preparant conjuntament la participació d'ExLL a la Fira d'entitats de les Festes de la Mercè a Barcelona.

En definitiva, gràcies a tothom per la col·laboració i constatem que, des de la diversitat, junts som més forts!!

                        (Façana de l'ASCUMA a Calaceit enllaçada per Sant Joan)

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES

MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA CONTRA LA NOVA LLEI DE LLENGÜES

Davant l'aprovació per part de les Corts aragoneses de la "nova Llei de llengües" esdevinguda el passat dia 26-04-2013, fet que deroga definitivament l'antic projecte heretat de l'antic govern que concedia una timida consideració a la realitat plurilíngüe de l'Aragó, declarem el següent:

-L'absurditat de la negació d'una realitat cultural diversa a l'actual Comunitat Autònoma d'Aragó, on hi conviuen en major o menor grau tres llengües diferents.

-Que el criteri segons es divideixen les zones lingüístiques de la comunitat obeeix a una estratègia política ben orquestada per les institucions en mans del PP per tal de no reconèixer la pluralitat de llengües existents, així com segueix la tònica d'intent d'anorreament  contra la llengua a tots els països de llengua catalana, amb l'aquiescència del PSOE.

-Que aquest criteri circumscriu tota possible realitat cultural d'Aragó a les fronteres de l'actual autonomia aragonesa, obviant el fet que tres dècades de divisió administrativa d'un estat no poden passar per sobre de la història de la regió catalanòfona de la Franja, on està documentat que la llengua catalana hi arribà el segle XII amb el consegüent agermanament cultural amb les terres contígües.

-Que el fet de preservar les variants locals dels parlars franjolins no equival a negar la filiació de dits parlars com a varietat pròpia de la llengua catalana, no pas de la llengua aragonesa com defensa l'actual govern aragonès.

-Que l'atac i despersonalització que està rebent la societat franjolina respecte a la seva identitat cultural i lingüística és insostenible i totalment intolerable en el marc europeu de protecció de les llengües minoritàries, com així ha defensat alguna opció política al Parlament europeu.

-Voler negar, fins i tot, el nom de la llengua que n'és pròpia d'una franja  que s'estén des dels pirineus fins el Matarranya atempta contra la dignitat i la consciència lingüística i cultural dels habitants de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

-Que aquesta imposició s'ha fet en nom d'unes majories parlamentàries actuals que, tanmateix, poden ésser canviants en un futur, sense el degut consens amb les entitats culturals reconegudes de la zona  catalanoparlant (ICF), el món acadèmic, la comunitat educativa o amb d'altres opcions polítiques de l'Aragó.

-Per tot això demanem:

 Respecte per la realitat multicultural de l'Aragó, la derogació inmediata de la nova "llei de llengües" que nega el dret a l'ensenyament i a la normalització  en i de la llengua pròpia dels habitants de la Franja,  que és la llengua catalana, parlada de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

-Creiem fermament que ara més que mai és l'hora de seguir col·laborant en moviments i iniciatives conjuntes dins del marc de la comunitat lingüística catalana contra els atacs que rep la llengua compartida arreu dels territoris on es parla, com és el cas de la campanya d'Enllaçats per la Llengua.

-Així mateix desitgem el més prometedor dels futurs i tota la nostra solidaritat i germanor per a la comunitat de llengua aragonesa, amb la que compartim neguits i esforços en pro de la defensa de cadascuna de les llengües pròpies davant els atacs rebuts contra ambdós realitats. 

-L'escolarització en català i el coneixement de la llengua pròpia dels xiquets franjolins hauria de ser un dret inherent de l'especifitat del territori i no causa del menyspreu de les seves institucions.

     27 de Abril de 2013 / Moviment Franjolí per la Llengua 

Moviment Franjolí per la Llengua arranca a les xarxes socials

Avui hem inaugurat pàgina a Facebook per a fer ressò la nostra causa, un Moviment que cumpleix un any de vida en el què des de el primer moment hem defensat la nostra llengua, cultura i història. El nostre treball va començar amb l'avís de canvi de Llei de Llengües, cosa que es va confirmar al Juny del mateix any.

Us deixo la nostra pàgina de Facebook:

Moviment Franjolí per la Llengua

També inaugurem nou correu electrònic:

movimentfranjoli@gmail.com 

Entre l'aragonès i el català; el cas de Benasc

En un context de recentralització de l'estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d'aquesta situació per la seva condició d'especifitat lingüística i cultural dins d'un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l'estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d'aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s'ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l'Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l'aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l'altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l'historiador valencià Vicent Baydal d'una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l'enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia:

L'alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?

L'altre dia, en parlar de l'expansió medieval del català i l'aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d'isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s'hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d'aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d'eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d'Iberolingua, que ha donat a conéixer l'Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l'esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d'alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d'Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d'altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l'altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 

(Documental en benasqués sobre l'hospital del poble)

Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d'alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l'alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d'altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l'aragonés. Tant és així que encara d'altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l'altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l'aragonés de transició al català i el català de transició a l'aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l'últim dels mapes que enllace a continuació.

Enllaç a l'article original, amb més mapes, vídeos i reflexions de l'autor.

Entrevista a Moviment Franjolí

Fa una setmana van entrevistar van entrevistar a en Os a la Radio Arrels de Perpinyà,  el meu company de aquest modest bloc, es parla dels problemes del conjunt del nostre territori i de les mobilitzacions de Enllaçats per la Llengua, on Moviment Franjolí per la Llengua està integrat.

Accés a l'entrevista

Enllaçats per la llengua també a la Franja!

Estem vivint temps convulsos per a la llengua catalana arreu del territori on és parlada. L'estat espanyol està llençant una croada contra els drets lingüístics dels catalanoparlants a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses i a l'Aragó, lloc aquest últim on s'estan esdevenint fets molt i molt greus en contra de la llengua pròpia a les comarques de llengua catalana. La situació precària de la nostra llengua a la Catalunya Nord i a l'Alguer, els problemes de les escoles catalanes allà (La Bressola, La Custura) i la no oficialitat, també són motiu de la nostra preocupació. És per això i amb l'esperança que aquest sigui el començament d'una acció i col·laboració continuada en el temps que ens enforteixi a tots plegats, que el MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA s'adhereix, promou i dóna tot el suport a la campanya d'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, una iniciativa conjunta entre entitats del món educatiu, cultural, sindical i altres que preten enllaçar simbòlicament tot el territori pel proper 9 de març i voltants. A la Franja, les Jornades de dignificació lingüística a Fraga, "Llengua i seducció" (del 8 al 10 de març) s'han adherit al moviment i en faran referència al manifest conjunt. És per tot això que, ara més que mai, cal que la Franja s'enllaci amb tot els territoris dels Països Catalans per fer un nou crit d'afirmació quant a la pertanyença a la comunitat lingüística catalana, des de l'especifitat de les modalitats pròpies.

EL 9 DE MARÇ, A TOTS ELS TERRITORIS, SORTIREM AL CARRER PER LA LLENGUA!!!
M O B I L I T Z A ' T

Actuals Entitats reunides per a la mobilització:
ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, ACCIÓ CULTURAL PAÏSOS CATALANS, AMICS DE LA BRESSOLA, ASSEMBLEA DE MESTRES I PROFESSORS - Illes Balears, CAMPUS JOVE, CASTELLÓ PER LA LLENGUA, CCOO Catalunya, CCOO Catalunya – Educació, CCOO – País Valencià, CIEMEN, COORDINADORA OBRERA SINDICAL, EL TEMPIR D'ELX, ENLLAÇATS NO ACATEM, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ – CASTELLÓ, ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ - VALL D'UIXÓ, ESCOLA VALENCIANA, FAPA-València, FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER LA LLENGUA, INTERSINDICAL-CSC, MOVIMENT DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE MALLORCA, MOVIMENT FRANJOLÍ PER LA LLENGUA, OBRA CULTURAL BALEAR, ÒMNIUM CULTURAL, PDD - PLATAFORMA PEL DRET A DECIDIR, SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS, STEI-i – INTERSINDICAL BALEARS, STEPV - INTERSINDICAL PAÍS VALENCIÀ, TALLERS PER LA LLENGUA i USTEC-STEs – INTERSINDICAL PRINCIPAT i UGT – País Valencià.

MANIFEST ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

Enfront dels atacs contra la llengua catalana arreu dels nostres territoris, orquestrats
principalment pel Partit Popular, les entitats signants d’aquest manifest:

·     Ens refermem en la lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder viure plenament en la llengua pròpia d’aquest país.

·    Defensem polítiques lingüístiques d’equitat que passen per avançar en la normalització de l’ús i el coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les Administracions, a l’escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del català la llengua comuna i de cohesió social.

·    Denunciem que tractar de forma igual les dues llengües oficials a l’ensenyament, com pretén el ministre Wert, en el context actual, resulta injust, ja que és l’únic àmbit en què es pot garantir el dret dels ciutadans a conèixer la nostra llengua. Encara queda molt camí per fer per a la plena normalització lingüística.

·    Reivindiquem la necessitat de fer del català la llengua vehicular a l’educació, afavorint la immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.

·    Defensem, així mateix la necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació públics, l’administració, la justícia i els cossos de seguretat.

·   Volem aconseguir el ple coneixement del català per a tota la ciutadania, ja que és un acte de justícia amb la llengua i amb totes les persones que tenim el dret al seu ús i coneixement.

·   Argumentem que la construcció d’una comunitat lliure i cohesionada només és possible sobre la base de garantir el coneixement per a tothom, sigui quin sigui el seu origen social o cultural.

Per tots aquests motius, les entitats i els moviments civils que hem liderat socialment les diferents respostes en defensa de la nostra llengua davant cada agressió i en cada lloc,creiem que ara és el moment d’una gran resposta general en tot l’àmbit de la nostra comunitat lingüística.

Enllaçats per la llengua, proposta nascuda a les Illes enfront dels intents de minoritzar el català a les escoles i les Administracions públiques, és avui una expressió que ens convoca a la unitat en la defensa de la llengua que ens és pròpia, més enllà de les Illes, també a la Franja, a la Catalunya Nord, al País Valencià i al Principat de Catalunya.

Amb aquest lema, doncs, hem convocat el dia 9 de març a una jornada general d’acció per la llengua, amb mobilitzacions enllaçades i simultànies.

Per la dignitat i per la igualtat!


Signa el manifest