Presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

La Franja de Ponent, un llibre que recull, per primera vegada, la història conjunta de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya

«La història de la Franja encara és molt desconeguda. Són molt poques les persones que poden explicar per què a la Franja es parla català. Faltava una història de conjunt que donés resposta a tot un seguit de preguntes que els llibres d’història en general no contesten.» Aquesta història l’ha recollit l’historiador, escriptor, periodista i activista cultural Joaquim Montclús (Calaceit, el Matarranya, 1957) en el llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, que ha editat l’Institut d’Estudis Catalans. El llibre serà presentat el dia 24 de març, a les set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, en un acte presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat, i en què intervindran també Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, i l’autor.

El treball s’ha confeccionat a partir d’una important recerca bibliogràfica, històrica i jurídica de cadascuna de les quatre comarques principals que componen les terres de la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’estudi defineix la Franja de Ponent com el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol: una cinta de nord a sud que va des dels Pirineus fins a la comarca dels Ports del País Valencià, amb una superfície de 4.449 km2 i amb una població d’uns cinquanta mil habitants.
El llibre aprofundeix en la història i l’evolució d’aquest territori, des de la prehistòria fins a l’edat contemporània, i inclou una anàlisi jurídica sobre l’adscripció dels habitants de la Franja a Catalunya o Aragó, així com un treball històric i jurídic sobre la situació de la llengua catalana en aquestes comarques, que arriba fins als moments actuals: la Llei de llengües, promoguda pel Govern d’Aragó l’any 2009; la seva derogació posterior, i la posada en marxa de l’anomenada «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental d’Aragó», més coneguda com a LAPAO. El volum també recull una cronologia dels fets més importants, les biografies de personatges vinculats a la Franja i un diccionari d’autors contemporanis en llengua catalana de la Franja de Ponent. En el capítol de les conclusions, el llibre destaca que «les terres de la Franja de Ponent, malgrat la separació administrativa actual, sempre han estat unides a Catalunya».
La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics ha estat editat amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
 

dimarts
24  març  2015

Presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics

El llibre, de l’historiador Joaquim Montclús i editat per l’IEC, recull, per primera vegada, la història conjunta de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’acte de presentació serà presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat. També hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, i l’autor.

Lloc: Sala Prat de la Riba de l’IEC

Hora:19 hores 

Organització: Institut d’Estudis Catalans

Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l'Estat català del 1934

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l'època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d'esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d'Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d'uns temps apassinants i terribles. En una d'aquestes obres, "Revolución y contrarevolución" (1935), entre d'altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d'octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d'una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar "l'Estat català dins de la República Federal Espanyola".
 En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d'ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l'Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l'exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l'Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de "feixista", amb aires de "generalíssim" i "seguidor de Hitler". Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l'excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d'octubre (pàg. 128 del llibre; "La insurrección en Cataluña") i d'altres temes, com l'organització de l'estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria que incloiria l'estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, "Revolución y contrarevolución"

Un manifest: una reflexió pública, una demanda, una exigència.

La llengua catalana a les comarques de la Franja es troba en una situació de dificultat màxima i
mostra uns dèficits que costaran molt de superar si no s’actua amb diligència, contundència i
decisió des de tots els àmbits.
La situació del català a les nostres comarques comparteix les dificultats de tot l’àmbit lingüístic,
unes dificultats denunciades a bastament per les institucions més representatives d’arreu, entre
les quals destaca l’Institut d’Estudis Catalans que, en una declaració del proppassat mes
d’octubre, cridava l’atenció sobre la letal inferioritat de condicions que afecta la llengua catalana
en tots els territoris.
Les nostres comarques, en tant que comarques de l’administració aragonesa, són les úniques de
tot l’Estat espanyol que encara no tenen reconeguda l’oficialitat de la seua llengua i, en
conseqüència, després de 25 anys de Constitució i de més de vint d’Estatut d’Autonomia de
l’Aragó, el català a la Franja es troba en una situació gairebé de desemparament, tot i la
demanda social dels últims anys que va tenir en la Declaració de Mequinensa el punt més
rellevant de reivindicació del català a les nostres terres sense obtenir a penes efectes positius
En aquest sentit, les comarques de la Franja es manifesten encara més damnificades, certament
no només avui, perquè la delicada situació de la llengua catalana a les nostres comarques en
bona mesura és producte de la història i en bona part per la hostilitat i la desatenció dels poders
públics; últimament, però, no cal dir que les dificultats per fer del català una llengua normal d’ús
a casa nostra, una llengua digna i de prestigi, es poden agreujar, justament, quan les
circumstàncies del món actual i la pressió de la llengua més forta són més evidents i quan els
responsables polítics deserten de les seues responsabilitats.
Tenint en compte aquestes circumstàncies, i considerant que no podem allargar més el
desemparament en què es troba el català a les nostres comarques, atenent als nostres drets i
llibertats, manifestem i exigim que:
 s’actue en conseqüència i que es posen els mitjans a favor del reconeixement de la
importància de la nostra llengua i, en conseqüència, que es treballe per la dignitat del català
a les nostres comarques;
 es facen polítiques de discriminació positiva a favor del català a la Franja perquè és de
justícia, i per tant el que demanem és una reparació històrica i un marc de llibertats on
exercir els nostres drets lingüístics;
 es reconega la necessitat de treballar d’acord amb els altres territoris de l’àmbit català,
entenent que la nostra reivindicació i la nostra aspiració és la mateixa de la resta dels països
que tenen el català com a llengua pròpia;
 es reobre el procés pertinent, sense dilacions, que ha de culminar en l’aprovació d’una Llei
de llengües que faça possible l’inici de la recuperació del català cap a la seua normalització,
això és, cap a l’ús normal en tots els àmbits formals i públics: l’administració,
l’ensenyament, els mitjans de comunicació, el lleure, les relacions comercials, etc.
Signem aquest manifest:
Casals Jaume I de la Franja (Acció Cultural del País Valencià)
Institut Cultural de la Franja (Associació Cultural del Matarranya, Centre d’Estudis
Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Institut d’Estudis del Baix Cinca)
Òmnium Cultural de Ponent - Lleida
Fraga, 29 de gener de 2005

FONT: http://www.mallorcaweb.net/catalarago/documents/manifest.pdf

Declaració de Mequinensa

El text diu així:

Reunits a Mequinensa, representants dels Ajuntaments aragonesos de Areny, Benabarri, Bonansa, Montanui, Pont de Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp, Fabara, Calaceit, Vall-deroures, La Codonyera i Valljunquera, baix la presidència del Conseller de Cultura de la Diputació General d'Aragó, D. José Bada Panillo.

SOM CONSCIENTS de la importància històrica que té aquesta primera trobada d'Alcaldes i Consellers de la zona catalanoparlant d'Aragó.

RECONEIXEM que dintre de la nostra Comunitat Aragonesa es parlen diferents llengües i que la llengua catalana que se parla a la Franja Oriental perteneix al patrimoni cultural d'Aragó.

REBUTJEM les denominacions despectives de “chapurreau” i d'altres paregudes que encara s'apliquen a la nostra llengua materna.

DECLAREM:

1. Que es urgent desenvolupar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó pel que respecta a la conservació i estudi de les nostres modalitats llingüístiques.
2. Que es urgent desenvolupar mides concretes per a-conseguir la nor-malizació llingüística d'Aragó, i que, en el cas de la llengua catalana, significa aceptar com a norma la gramàtica catalana, sense menyspreu de les peculiaritats llinguístiques de cada poble o comarca.

PROPOSEM:

1. Accelerar les gestions davant del Ministeri d'Educació i Ciència per a que el català pugui ser ensenyat com assignatura optativa, i per ara en fase experimental, a les escoles i centres d'ensenyament dels municipis de la Franja Oriental d'Aragó que ho demanin.
2. Que la diputació General d'Aragó done suport i foment a la producció literària autóctona i a tots aquells estudis i tesis que tracten de la problemàtica sociollinguísfica de la Franja Oriental d'Aragó.
3. Que la Universitat de Saragossa, dins dels seus Plans d'Estudis i d'investigació es faci càrrec de les necessitats culturals i llinguístiques d'Aragó.

Per la nostra part, ENS COMPROMETEM a fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotullació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació, etc…

SOM PLENAMENT CONSCIENTS de que la integració cultural i política d'Aragó no es possible sense que tots els aragonesos reconeixin com a pròpia la riquesa cultural i llinguística de la Franja Oriental d'Aragó.

MEQUINENSA, 1 de febrer de 1984


FONT: http://ca.wikipedia.org/wiki/Declaraci%C3%B3_de_Mequinensa