La Franja de Ponent pels lligams amb el procés de Catalunya

Una sèrie de personalitats originàries de la Franja han signat una declaració amb la què reclamen els lligams de tots tipus de les comarques franjolines amb Catalunya, donen suport al procés d'independència política que viu el Principat del qual volen sentir-se partíceps, i en parlen de les possibilitats que se'n deriven a la resta de l'àmbit lingüístic, tot accentuant la catalanitat de la Franja.

Declaració:

Els sotasignats considerem que el futur de la Franja de Ponent està lligat al futur de Catalunya i que l’hem de compartir en els àmbits econòmic, empresarial, cultural, lingüístic, social, educatiu, sanitari..

Catalunya està vivint el procés cap a la Independència que tindrà unes conseqüències indiscutibles que afectaran tot l’àmbit lingüístic català.

Per aquesta raó, els ciutadans originaris de les comarques de la Franja que signem aquest document creiem convenient i necessari fer aquesta declaració de suport al procés i perquè es produeixin aquells efectes positius també a la Franja.

Aquesta declaració vol ser una constatació del nostre interès i implicació en el procés en tant que components de la comunitat lingüística catalana i partícips de la catalanitat.

Franja de Ponent, 3 de novembre de 2014

SIGNATURES:
Francesc Ricart (Baix Cinca)
Silveri Gómez (Baix Cinca)
Marta Canales (Baix Cinca)
Quim Gibert (Baix Cinca)
Carles Barrull (Ribagorça)
Josepa Vilar (Baix Cinca)
Paulí Fontoba (Matarranya)
Susanna Barquín (Baix Cinca)
Àngel Soro Gallinad (Baix Cinca)
Francesc Blanch (Llitera)
Joaquim Montclús (Matarranya)
Júlia Laforga (Llitera)
Francesc Serés (Baix Cinca)
Guillem Arnau San Martín (Baix Cinca)
José Miguel Gràcia (Matarranya)
Maite Alastruey (Llitera)
Mercè Gimeno (Matarranya)
Ricard Solana (Matarranya)
Ascensión Riu (Llitera)
Cèlia Badet (Matarranya)
Carles Pascual (Ribagorça)
Dolors Guiral (Baix Cinca)
Ramon Pedro Roy (Ribagorça)
Luís Puchol (Matarranya)
Eva Roselló (Matarranya)
Manel Riu (Ribagorça)
Mir Roy (Ribagorça)
Josep Galan Pérez (Baix Cinca)
Sebastià Aguilar (Llitera)
Josep Mesalles (Baix Cinca)
Artur Quintana (Matarranya)
Aurora Fontoba (Matarranya)
José Ramon Estupiñà (Matarranya)
Antonio Joaquín Abàs (Matarranya)
Marcel Pena (Llitera)
Josep Maria Moré (Ribagorça)

Proposta de "Jornades de la Franja"

Panell dedicat a la Franja a l'exposició de la FOLC

Recentment s'han celebrat al Born Centre Cultural de Barcelona, unes jornades força reeixides dedicades a l'Alguer, cosa que ens ha fet plantejar si no seria possible celebrar unes jornades similars-també en cap de setmana- dedicades a la Franja.
Creiem que sí, i que també tindrien gran èxit.

Ens atrevim a proposar un esbòs de programa i de persones que hi podrien intervenir. Evidentment és una proposta provisional i totalment oberta, però que, si de cas, podria servir com a base de partida.

Dissabte matí. Projecció de la pel·lícula "Aguaviva", rodada a Aiguaviva de Bergantes, i posterior col·loqui amb la seva directora, Ariadna Pujol, juntament amb altres persones significatives del Matarranya; com Natxo Sorolla, sociolingüista, Artur Quintana, excatedràtic i estudiós de la llengua, i Joaquim Montclús, historiador.

Dissabte tarda. Xerrada-col·loqui dedicat a un tema tan primordial com l'ensenyament; amb Francesc Ricart, del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i fragatí, Paco Bertran, professor de l'Institut de Fraga, Pepa Nogués, mestra i promotora de l'Associació de Pares en Defensa del Català CLARIÓ, i Manel Riu, docent d'institut i natural de Benavarri.
Posteriorment, un altre debat dedicat a la literatura frangenca, amb Hector Moret, Mercè Ibarz, Juli Micolau i Carles Terès com a ponents, amb la presència també d'Octavi Serret.
Cal dir que durant les jornades hi podria haver una exposició de les fotografies fetes a Mequinensa per Jesús Moncada, i una altra dedicada al pena-rogí Desideri Lombarte.

Diumenge matí. Actuació dels intèrprets franjolins "Duo Recapte" i Àngel Soro, cantautor.
Després xerrada-col·loqui sobre les possibles actuacions polítiques futures a la Franja, amb la intervenció de l'alcaldessa de Mequinensa, Margarita Gòdia, de l'alcalde d'Alcampell, Josep A. Chauvell, de l'alcalde del Pont de Montanyana, Javier Berga i del regidor per Calaceit, Paulí Fontoba.

Diumenge tarda. Com a cloenda, taula rodona dedicada a una visió general de la realitat cultural i socioeconòmica de la Franja, a càrrec de Joaquim Montclús, historiador, Ramon Sistac, lingüista i catedràtic a la universitat de Lleida, Josep Espluga, sociòleg i catedràtic de la UAB, Carles Barrull, de l'Institut Ramon Muntaner i Natxo Sorolla, sociolingüista.


Esperem que un dia es puguin realitzar unes jornades sobre la Franja paregudes a aquesta proposta, amb la presència d'aquestes persones i d'altres amb veu pròpia preocupades pel present i futur de la Franja i amb la col·laboració dels col·lectius que treballen per la llengua.

"Estimem la nostra llengua" (Activitats de CLARIÓ al Matarranya)

 Excursió al riu, activitat del matí.

Vam fer una excursió al riu Matarranya per tal d'investigar la salubritat del riu a partir de la fauna existent la qual és bioindicadora: des dels petits macroinvertebrats fins a la llúdriga passant pel cranc de riu. Per a finalitzar entre tots els assistents van fer un quadre-collage del cranc de riu utilitzant materials de la natura. A la tarda es va lliurar este quadre a l'alcalde de Beseit en agraïment a l'Ajuntament per la seua col·laboració com a amfitrió de la jornada. El cranc autòcton és una espècie protegida de gran valor ecològic. Per a sobreviure als seus depredadors es mimetitza amb l'entorn per pasar desapercebut. És com una metáfora de la llengua catalana a l'Aragó, que està en regressió i tan integrada a l'entorn que sembla invisible però a la vegada resisteix i continua present.

Després del dinar de germanor va tenir lloc l'assemblea de socis en la qual es va aprovar l'organització al llarg del curs 2014-15 de la celebració dels 30 Anys d'Ensenyança del català a les escoles de la Franja. Els actes s'iniciaran a finals de setembre amb una jornada dedicada a valorar els 30 anys i a reivindicar l'augment a 2 hores setmanals de l'asignatura de català a les escoles que encara no ho fan.

A la tarda, es va fer un gran acte popular a la Plaça que va començar amb una lectura d'un manifest per part del president de Clarió. Mentre berenaven els xiquets i xiquetes van poder participar en un mural col·lectiu amb post-its amb dibuixos i paraules sobre el lema: Estimem la nostra llengua. A continuació va tenir lloc la fantástica actuació del Mag Zapata del Museo de la Magia a Alcanyís que va deleitar a tot el públic assistent. Com a cloenda es va fer entrega de l'escultura Clarió al mag en agraïment a la seua participación i del quadre de collage de creació col·lectiva realitzat al matí amb tots els xiquets sobre el cranc de riu.

II ALIFARA CLARIÓ.

ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                      Beseit, dijous 21 d'agost de 2014

Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516

Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, pepanogues@gmail.com

El proper dijous tindrà lloc a Beseit la II Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua catalana entre els menuts com a llengua materna. Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Al matí hi haurà una excursió al riu per a explorar els animalets que hi viuen i conèixer amb lupa la conservació del riu Matarranya. A continuació, els participants podran col·laborar en la creació d’una escultura col·lectiva amb pedres del riu que representarà el cranc autòcton, una espècie protegida molt valorada que tenim als nostres rius. Després del dinar i l’assemblea per als socis, a la tarda tornaran els actes per a tothom amb una berena popular i la fantàstica actuació del mag Zapata.

Totes les activitats són gratuïtes. En la jornada han col·laborat l’Ajuntament de Beseit, la Comarca del Matarraña/Matarranya i la Caja Rural de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 3 anys de la mà de diverses famílies de la comarca després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a asignatura optativa, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.

PROGRAMA

II ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

                             Beseit, dijous 21 d'agost de 2014

- 11:00h EXCURSIÓ: 'ANEM A EXPLORAR AL RIU MATARRANYA'. Coneixerem la fauna i flora del riu i mirarem amb la lupa.

(Públic familiar, per a totes les edats. Sortida: Plaça de Beseit).

- 14:00h Dinar de convivència per als socis i simpatizants a l'Assut de Beseit. (Porteu el dinar i el banyador.)

- 18:00h BERENA i actuació espectacular del 'MAGO ZAPATA' a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)

Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d'informació de l'associació 'Clarió' i una paradeta de llibres en català a la Plaça de Beseit.

Totes les activitats són gratuïtes. Us esperem!

Organitza: 'CLARIÓ' Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.

Col.laboren: Ajuntament de Beseit- Comarca del Matarranya- Caja Rural de Teruel

Suport de l'Associació de pares del Matarranya a la concentració de Somescola per l'escola en català

Pepa Nogués, membre de CLARIÓ

Els companys de CLARIÓ, una associació de pares i mares de la comarca del Matarranya que neixqué davant la negació del govern aragonès de la llengua pròpia de la Franja, ens han passat aquesta mostra de suport a la concentració per l'escola en català que tingué lloc ahir dissabte 14 de juny:

CLARIÓ, Associació de pares del Matarranya en Defensa del Català, dóna ple suport i se solidaritza amb les entitats convocants de la manifestació de Somescola per la continuïtat del sistema educatiu d'immersió com el millor sistema per a una normalització lingüística.

Vall-de-roures a 14 de juny de 2014

Per una escola digna i en català, també a la Franja

Aquest proper dissabte 14 de juny es durà a terme una cercavila a Barcelona en defensa del model d'escola catalana, um model que porta dècades en ús a Catalunya i que té com a pal de paller la llengua catalana com a vehicular a l'educació. La plataforma educativa Somescola.cat convoca la concentració i crida a la participació en un acte festiu i reivindicatiu.

A la Franja també tenim el català com a llengua pròpia, la llengua (encara) majoritària a les viles i comarques franjolines, dels pirineus al matarranya. I tanmateix, aquí s'acaben les semblances, car la presència del català a l'escola es redueix, únicament, a ser una assignatura optativa dins un entorn totalment castellanitzat, i a on està per veure quines seran les conseqüències a l'ensenyament d'anomenar la llengua com a "Lapao".

Avui dia, cada colp més, la llengua de comunicació dels infants i jovenets del territori és el castellà, i aquesta situació pot esdevenir en el risc de la substitució lingüística en benefici del castellà i a la progressiva pèrdua de pes de la llengua pròpia en tots els àmbits.

I tot això només ho pot aturar l'escola, una escola on la llengua de la gent, la llengua del poble, sigui emprada amb normalitat i ajudi així a la seva dignificació, perquè a la Franja es parla una llengua digna, vàlida per a qualsevol cosa, una llengua tan digna com qualsevol altra, i els xiquets i xiquetes tenen tot el dret d'aprendre-la. Una llengua que es feia digna als llavis de Desideri Lombarte, exemple de dignitat lingüística ala nostra terra.

I és per tot això, perquè trobem normal que la normalització de la llengua pròpia de la Franja, el català, comenci per l'escola que demanem una eduació de qualitat, digna i en català.


Moviment Franjolí per la Llengua                                                                 13/06/2014 

Manel Riu: "La Franja som una unitat de destí en la desgràcia"

TAULA RODONA SOBRE LLENGUA

Manel Riu, docent, escriptor i activista per la llengua va participar  dissabte 12 d'abril en la taula rodona d'Enllaçats per la Llengua en el marc del Fòrum Social Català, titulada: "La lluita per la llengua. La revolta d'Enllaçats". En un debat on hi havien representants d'altres territoris catalanoparlants, Manel Riu representà la Franja convidat pel Moviment Franjolí per la Llengua. 

En Manel va recordar com el terme "Franja de Ponent" s'ho van inventar uns homes naturals de la Llitera al Centre Comarcal Lleidatà l'any 1976, i no és fruït del pancatalanisme de cap partit polític com tant els hi agrada de "recordar" a alguns a l'Aragó per tal de denunciar una suposada annexió catalana. Fruït d'aquesta connotació, actualment la majoria d'entitats que defensen el català a l'Aragó parlen de "Franja" o "Franja d'Aragó".

En altre moment també va parlar de la gairebé inexistent cohesió territorial de la Franja, fet que complica la coneixença de les diferents parts del territori i la conscienciació de la societat vers la llengua, "la Franja som una unitat de destí en la desgràcia" va dir sorneguer reflectint les calamitats sofertes pels franjolins quant a la llengua i l'oblit de les institucions aragoneses.

Manel Riu va fer un ràpid repàs sobre les diferents llei de llengües que han fet els diferents governs aragonesos. Després d'anys i panys sense cap intent de normalitzar la situació lingüística present a la comunitat, pel que fa a la llei del 2009 impulsada pel govern del PSOE (recordem que presidit per un franjolí de Bonansa, Marcelino Iglesias), comentà que "no deia pràcticament res", però almenys reconeixia que a l'Aragó s'hi parla català i creava una acadèmia per a l'aragonès i altra pel català. Amb l'arribada del PP al govern arribà també la llei del desgavell de la denominació de Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental (LAPAO), el 2013, que nega la filiació lingüística de la llengua pròpia de la Franja, tot recordant que és la primera llei que no aprova el Consell Escolar d'Aragó, i, com a curiositat, que fou en Natxo Sorolla qui es va inventar els acrònims de "LAPAO" i "LAPAPYP", que tant ressò tingueren a les xarxes i tants mal de caps estan causant al PP aragonès. Tanmateix assegurà que el terme "LAPOLLA" és d'ell: "Lapao i Lapapyp són d'en Natxo però Lapolla és meva", digué arrencant els somriures dels assistents.

Per acabar, va destacar la tasca feta per Josep Galan, impulsor de revistes en català com "Desperta Ferro!" o la mateixa de "Temps de Franja" i activitats com el "Franja Rock", recordà que l'ensenyament del català a l'escola segueix sent voluntari i fora de l'horari lectiu i alertà que la situació de la llengua a la Franja és molt fràgil i que el trencament generacional de la transmissió lingüística comença a ser un fet: "a Benavarri estic vivint la mort de la llengua en directe", deia mentre recordava els perills d'aquesta situació, si el català deixa de ser la llengua del carrer per a ser només la llengua de casa, i això succeeix a les ciutats més importants.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair en Manel Riu la seva participació en aquesta taula rodona, valorem molt positivament la mateixa per al coneixement de la situació de la llengua a la Franja, i esperem poder comptar amb el ponent per a pròxims esdeveniments per a ajudar a aconseguir una més gran consciació lingüística dels habitants de la Franja i de tot el territori catalanoparlant.

La situació de la llengua a la Franja al FSC

        TAULA RODONA SOBRE LLENGUA


Demà dia 12 d'abril, en el marc del Fòrum Social Català, la plataforma d'Enllaçats per la Llengua, de la que forma part el Moviment Franjolí per la Llengua, organitza una taula rodona anomenada: "La lluita per la llengua. La revolta d'Enllaçats", en la qual diversos ponents dels territoris de diferents Països Catalans intervindran per a explicar la situació de la llengua i la reivindicació per a la seva defensa.
El Moviment Franjolí per la Llengua ha convidat per a aquest event per representar a la Franja en Manel Riu Fillat, professor de secundària a Tremp, escriptor, activista per la llengua i un gran coneixedor de la realitat lingüística a les aules i al carrer. En parlarà de la polèmica del Lapao com a denominació per a la llengua, així com de la situació d'aquesta abans del trist acrònim i del que vindrà després.

No us ho perdeu!