ESCOLA NOSTRA 2015_ L’Escola d’Estiu de Clarió al Matarranya

NdP de Clarió:

Amb el títol "ESCOLA NOSTRA", l'associació de pares del Matarranya "Clarió" organitza la seua 1a Escola d'Estiu dedicada al foment de la llengua i al coneixement del patrimoni de la comarca. Des de danses i música tradicional fins a contalles de bandolers, passant per explorar com els arqueòlegs o visitar l'únic poble deshabitat de la comarca: el Mas de LLaurador. Tot amb activitats divertides i a càrrec d'especialistes locals o vinculats al territori.  

El programa es dirigeix a xiquets i famílies, però també està obert a tot el públic. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia, excepte en aquelles activitats en què s'especifica.

Més informació: José Manuel Aragonés, president (tel. 649850516- clariomatarranya@gmail.com)

ESCOLA NOSTRA 2015

L’Escola d’Estiu de Clarió- Estimem la nostra llengua i el patrimoni

PROGRAMA          

divendres 31 de juliol –JORNADA FOLK  a càrrec d’Espai de So

Mont-roig, al Salon Cultural

17 a 19 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat) i mostra de construcció d’instruments musicals

La Portellada, placeta de les piscines

20 a 21 h Taller de ball tradicional del Matarranya (ball solt i agarrat)

22 h Bureo Folk. Ball de participació oberta amenitzat per diferents músics de les Terres de l’Ebre i el País Valencià.

dissabte 1 d’agost

Queretes, trobada al parc infantil

10-13 h Excursió: Som arqueòlegs.

Visita guiada i taller a càrrec de Joan Lluís Camps de l’associació Medievo. Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Magda Aragonès: 637306366

dimecres 5 d’agost

La Freixneda, a la Llonja de l’Ajuntament

22 h Nit de contalles de bandolers: Lo Floro

A càrrec del poeta José Miguel Gràcia i l’artista José Manuel Aragonés

Dimecres 12 d’agost

18 h Valljunquera, trobada a la plaça del Sitjar

Mas de Llaurador: Contalles d’un despoblat

Visita guiada, taller i música a càrrec de l’historiador local Carles Sancho Desplaçament amb vehicles propis. Inscripció prèvia a Pepa Nogués: 676308021 o AMPA de Valljunquera

Notes:

Activitats per a xiquets, famílies i tots els públics

Totes les activitats són gratuïtes.

No cal inscripció prèvia excepte en aquelles activitats en què s’especifica.

Organitza: Clarió –Associació de Pares del Matarranya

Col·laboren: Comarca del Matarraña/Matarranya, Espai de So, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural Sucarrats (Mont-roig), Asociación Cultural Portillo de la Amistat (La Portellada), Associació Medievo (Queretes), AMPA San Juan (Queretes), AMPA de la Freixneda, Ajuntament de la Freixneda i AMPA de Valljunquera 

ALBELDA; UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA, Iris Carnicé Blanco

Treball titulat “Albelda, una pugna entre sentiment i llengua”, elaborat per Iris Carnicé Blanco i sent tutora Montse Bonansa Esquerda, el qual ha estat guardonat amb el “Premi extraordinari de batxillerat al millor treball de recerca 2015” per l’ institut Torre Vicens de Lleida.

La jove autora d'aquest treball de recerca, va escollir el tema de la parla d'Albelda per ser-li un tema proper i interessant, amb el que pogués gaudir. Els seus avis materns són d'Albelda (La Llitera) i sempre, des de petita, l'havia apassionat la seva manera de parlar, que sempre havia considerat un "català una mica estrany". Així, va començar a documentar-se sobre el tema, i aprofitant la llavors recent normativa en relació a la llengua, el polèmic "LAPAO", va decidir que seria un bon tema a tractar. "Quan vaig començar a escriure el treball vaig imaginar-me que ningú no hauria escrit res al respecte, i que es tractava d'una simple curiositat en la parla d'un poble de la Franja, però a poc a poc vaig anar descobrint tot el moviment que hi havia al voltant d'aquesta variant dialectal tan especial", explica Iris. 
Així fou com una simple curiositat que, des de petita l'havia voltat pel cap, va esdevenir un treball sobre la Franja de Ponent, i, a més, "va fer-me conscienciar sobre el tema, essent avui en dia, una de les meves passions: lluitar per la llengua."
Iris Carnicé és Matricula d'Honor pels estudis de batxillerat, començarà en breu els estudis de periodisme, té un gust especial per la literatura i per l'art d'escriure (està preparant la seva primera obra).

Podeu llegir el document on line al següent enllaç:

ALBELDA; UNA PUGNA ENTRE SENTIMENT I LLENGUA


Per a saber-ne més:

Albelda, la plasticitat de l'adaptació (blog d'en Toni Rovira)

Entrada d'Albelda a la wikipèdia

Conferència de Javier Giralt sobre el català d'Albelda

La llengua catalana en la documentació notarialdel segle XVI d'Albelda (Osca), J.Giralt, Aj.Albelda 2012

CLARIÓ alerta sobre l'eliminació del català als alumnes de 2n d'ESO de l'IES Matarranya

Nota de premsa de l'Associació de Pares i Mares del Matarranya en Defensa del Català_CLARIÓ:

ELS ALUMNES DE 2º D'ESO DE L'IES MATARRANYA NO PODRAN REBRE 2 HORES DE L'ASSIGNATURA DE CATALÀ EL CURS VINENT

Així els ho va comunicar el director de l'IES Ángel Aranda als pares que van matricular sons fills a català, en una reunió informativa convocada ahir a la tarda. Les dos opcions que els va donar van ser: repartir les hores (1 hora de francès i 1 hora de català) o fer dos hores de francès, ambdos en horari lectiu al matí. 

En tot un curs no s'ha aconseguit trobar una solució per a una situació que es va iniciar a principi de curs arran de la denúncia de la nova Cap del Departament de Francès de l'institut: Va al·legar que a eixa franja horària tots els alumnes que no fessen "Taller" (reforç de mates o llengua) estaven obligats a fer 2ª llengua estrangera; tot i que francès és una assignatura OPTATIVA.

Així, el model que havia utilitzat l'IES Matarraña els dos cursos anteriors a instància de la Inspectora d'aquell moment, de repent es convertia en il·legal i des d'Inspecció es volia obligar els alumnes a cursar únicament francès. La decisió salomònica final de permetre que els alumnes facen una hora de cada matèria ha anat en total detriment de l'interès dels estudiants que no han après ni una cosa ni l'altra.

Aquest extrem afecta els alumnes que faran 2º i només per a l'any vinent ja que la LOMCE, tot i que en una disposició adicional, dóna l'opció per a impartir català en la franja horària d'optatives de lliure configuració autonòmica, si el Director de l'institut oferta l'assignatura tal i com ha declarat en premsa. 

Des de l'associació CLARIÓ no entenem que estos alumnes queden marginats i vol recordar que amb això s'incompleixen moltes lleis, des de la pròpia llei de llengües d'Aragó, l'Estatut d'Automia i 4 tractats internacionals que obliguen els centres a oferir l'ensenyament de la llengua materna a les famílies interessades. És totalment irracional i antipedagògic que s'obligue els alumnes a cursar una segona llengua estrangera mentre se'ls impedeix aprendre la seua llengua materna.

També volem recordar que el Director del Centre ha anunciat que ja tenen projecte lingüístic. Possiblement això siga la solució per un problema que s'arrossega de fa massa anys. Convidem l'IES que faça públic aquest document i el presente a Inspecció Educativa, si és adequat i positiu per als drets lingüístics dels alumnes del Matarranya.

Cal recordar que mentre als xiquets de 2º d'ESO del Matarranya se'ls prohibeix fer 2 hores de català el curs vinent, a la resta dels instituts de la franja els estudiants poden escollir fer 3 hores de català i altres assignatures en català. És que no són iguals les lleis per a tots els aragonesos?

CLARIÓ, 11 de juny de 2015

Trobada d'Organitzadors del Correllengua 2015

Arriba la Trobada d’Organitzadors del Correllengua 2015

El proper dissabte 6 de juny farem la Trobada d’Organitzadors del Correllengua 2015, el fòrum en què, durant un matí, els organitzadors locals poden conèixer les novetats en matèria d’organització, així com els recursos i materials que la CAL posarà enguany a la seva disposició.

Un any més, comptarem amb la participació de diversos integrants de comissions organitzadores del Correllengua que explicaran experiències originals realitzades arreu del país, i que poden aportar idees per a la programació d’actes.

L’acte serà a la seu de la CAL Nacional (C. de Muntadas, 24-26 – Barcelona), de 10 del matí a 2/4 de 2 del migdia. Durant la jornada, tractarem els temes següents:

– Breu balanç del Correllengua 2014: resultats de l’enquesta valorativa
– Experiències del Correllengua al territori
– Propostes per al Correllengua 2015: objectius, nous recursos i materials

Si teniu previst organitzar un Correllengua al vostre barri, municipi o comarca, us animem a assistir-hi! 

Podeu confirmar la vostra assistència a través del correu cal@cal.cat o bé el telèfon 934159002, indicant nom i cognoms dels assistents, i vila on es fa el Correllengua.

Les famílies de l'IES Matarranya exigeixen l'ensenyament de català pel curs vinent

Foto Vilaweb

Aquest migdia una trentena de persones convocades per l'Associació de Pares del Matarranya en Defensa del Català _CLARIÓ s'han mobilitzat a les portes de l'IES Matarranya de Vall-de-roures per reclamar l'ensenyament de l'assignatura de català pel curs vinent i l'aprenentage dels xiquets i xiquetes de la seva llengua pròpia i de la comarca del Matarranya.

A les portes de l'institut s'ha llegit el següent manifest:

Senyor director, senyores i senyors professors, alumnes de l’institut Matarranya:

Aquí tenim un sac amb algunes de les paraules més boniques que mos han ensenyat los 

nostres pares i els nostres iaios. Paraules precioses com garvinada, arabogues, 

calamarsades, plugim, borrimet, aiguaneu, matacabra, aigualera o rosada…i d’altres no tan 

“majes” com desentès, panxampla, embustero, merdós o cagadubtes.

L’escola i l’institut és el lloc on enviem els nostres fills perquè els prepareu per la vida, per 

a què els ensenyeu, entre d’altres coses, quina és la seua història i la seua llengua. Natres 

to’ls hem confiat i vatres els hau d’educar amb tant d’amor i respecte com ho faríem natros, 

si l’administració mos dixara. Per això tos donem este sac de paraules boniques: per a què 

les tragueu del sac de l’oblit, per a què les ventileu i les ensenyeu als vostres alumnes, per 

a què sàpiguen qui són, on viuen i quins professors més majos que tenen a l’institut.

Cuideu-les i ensenyeu-les. No han naixcut per a ser oblidades sinó per a ser dites i ben 

dites.

Visca el Matarranya!!!

Visca el nostre institut!!!

Notícia de Vilaweb

Vídeo del TN comarques de TV3 on ix la notícia (del min 05:42 al 07:25)

Manifest dels alumnes de l'IES Matarranya

Clarió convoca demà una concentració per exigir l'ensenyament en català als centres del Matarranya

Per què al Matarranya no podem aprendre la nostra llengua?

Concentració per demanar una solució per a l'ensenyança del català a l'IES Matarraña de Vall-de-roures el proper dimecres 3 de juny a les 13:30 h.

CLARIÓ-Associació de pares del Matarranya en Defensa del Català convoca a pares, estudiants, familiars, veïns, polítics i altres interessats a una concentració a l'IES Matarraña de Vall-de-roures este dimecres 3 de juny a la mitja de les dos (13:30) per demanar una solució per l’ensenyança del català. Durant l'acte es farà entrega al director de l'Institut d'un sac ple de "paraules boniques" que són paraules del Matarranya que ja no coneixen los jóvens i que l'associació Clarió ha anat replegant de poble en poble en diversos tallers.

Amb l’aplicació de la LOMCE el curs vinent, la resta de centres de secundària de la Franja podran continuar impartint l’assignatura de català i els projectes lingüístics amb assignatures en català tal i com havien fet fins ara. En canvi, a l’IES Matarraña encara no hi ha una proposta oficial de si es podrà impartir l’assignatura. El currículum permet a les zones de parla aragonesa impartir l’assignatura d’aragonès en la franja horarària de les optatives (això fa “legal” la fórmula emprada a l’IES Matarraña des del 2012 fins a l’octubre de 2014 quan van obligar els alumnes matriculats a català a repartir el temps de l’assignatura amb el francès) però això només ho especifica para “una de las lenguas propias de Aragón” la LAPAPYP i de la LAPAO no diu perquè no. A més, del projecte lingüístic que van prometre des d’Inspecció a l’IES a començament de curs, que seria una solució definitiva i bona per a tothom que s’aplica a altres llocs de la Franja, no se n’ha sabut res més.

Els pares no entenen quin problema hi ha en què els seus fills aprenguen la seua pròpia llengua. No és un problema d’oposició social ja que a primària, entre el 75 i el 100% estudien l’assignatura de català, que és optativa, amb tota normalitat. Tampoc no és un problema legal, ja que les lleis obliguen els governs a fomentar les llengües pròpies (posem per exemple la llei de llengües d’Aragó que va promulgar el Govern d’Aragó del PP el 2013) i el nou currículum de l’ESO inclou l’estudi de l’aragonès (només esta "lengua propia), ni és un problema del PP en contra de tot l’ensenyament del català a l’Aragó, ja que la resta d’instituts de la Franja continuaran impartint l’assignatura. Per tant, al final el problema s’ha reduït als xiquets del Matarranya i els pares se senten decebuts i estafats després de tot un curs de promeses i mostres de bona voluntat per part d’Inspecció i de l’Institut que no han arribat a cap punt.

L’acte pretén visibilitzar el problema en un moment en què la situació pareix encallada. Fa dos setmanes l’inspector de Teruel es va personar a la capital del Matarranya per a comunicar a professors i mestres de primària i secundària que donaria autorització a l’IES Matarraña per a impartir l’assignatura de català en la franja horària de “Lenguas propias de Aragón”.  A l’endemà, la consellera d’Educació del Govern d’Aragó, Dolors Serrat, feia un míting a Vall-de-roures, per cert que el va fer en català, i en declaracions a Ràdio Matarranya va afirmar que el problema del català a l’IES Matarraña ja estava resolt, referint-se a què es faria segons havia comunicat l’inspector el dia abans. Però, uns dies més tard, a l’endemà de les eleccions municipals i autonòmiques, el Sr. Inspector en conversa telefònica amb Clarió ja no veia tan clar de firmar l’autorització i deia que li corresponia al Director de l’Institut de demanar-li-ho i estar-hi d’acord. Per la seua part, el Director de l’IES diu que és l’inspector qui li ha de donar l’autorització... Resumint, que a punt d’acabar-se el curs i començar les matrícules encara no hi ha una versió oficial de què passarà l’any vinent amb l’assignatura de català per als que comencen la LOMCE (1r i 3r d’ESO) i per als que faran 2n d’ESO.

En les reunions de preparació del currículum aragonès de l’ESO amb la LOMCE els inspectors havien anunciat que a la franja horària d’optatives a l’apartat d’assignatures de lliure configuració autonòmica ofertarien “lenguas propias de Aragón”, així es podien impartir 2 hores setmanals de LAPAO de forma optativa i en la franja horària de francès, taller de llengua o matemàtiques i altres optatives. Però, la sorpresa va ser que en sortir publicat l’esborrany del currículum en la descripció de l’apartat de “lenguas propias” especificava que solament es referia a una de les dos llengües pròpies d’Aragó que figuraven a la Llei de llengües d’Aragó (promulgada pel PP el 2013) la LAPAPIP (Aragonès). I així ha aparegut al text del currículum que finalment s’està aprovant estos dies.

CONTACTE CLARIÓ:

José Manuel Aragonés, president 649850516

Pepa Nogués, secretària 676308021

Teresa Ma Ballester, portaveu 685575493

clariomatarranya@gmail.com

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l'Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *

Antecedents:

Primer de tot hem d'observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d'una trentena d'ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l'assignatura de "català" a l'ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s'obria amb aquest fet, l'estancament de la situació és evident i l'estatus de la llengua roman fora de l'oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l'educació es troba en entredit.

La politizació de la denominació i l'ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l'anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del "Chapurriau"), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l'ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de "Ponent" substituint-la per l'aragonesa d' "Oriental", afavorint l'estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d'Aragó. El naixement d'entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió 

creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d'un espanyolisme militant molt evident

.

En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.

El 1999 s'aprova amb gairebé quòrum a l'hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s'oficialitze i  que es considere l'aragonès i el català com a llengües pròpies de l'Aragó, i que així deurà constar a l'Estatut d'autonomia (l'Estatut del 2007 parla de "modalitats lingüístiques").

El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una "Llei de llengües" que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l'oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d'Aragó).

El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de "l'agoserada" Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l'aragonès com a "Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo"( LAPAPYP) i al català com a "LAPAO"(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).

En l'any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s'ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a "Oriental"als informes de l'alumnat).

Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:

El Partit Popular d'Aragó és un dels principals causants de l'actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l'antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.

El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com "Chapurriau" o "aragonès oriental", fou l'impulsor d'entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme "d'aragonès oriental", de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme "català" només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l'Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l'Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L'excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l'alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.

El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l'aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d'acabar legislatura i d'un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l'avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s'ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.

La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol "presentar una nova llei d'obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l'ús de l'aragonès i el català en la vida econòmica i social". Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l'Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l'aragonès.

Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l'aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d'altres propostes que demostren el compromís d'IU respecte la pluriculturalitat de l'Aragó.

De Ciudadanos, en ple procés d'expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant "l'imperialisme català". El seu rebuig al català de la Franja és evident.

 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l'ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l'Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l'aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l'aposta d'igualtat lingüística.

Per ampliar informació:

Replega de referencias a as luengas propias de Aragón en os programas electorals 

Proposta lingüística de l'IEBC i resposta dels partits del Baix Cinca 

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.