Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l'Estat català del 1934

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l'època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d'esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d'Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d'uns temps apassinants i terribles. En una d'aquestes obres, "Revolución y contrarevolución" (1935), entre d'altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d'octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d'una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar "l'Estat català dins de la República Federal Espanyola".
 En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d'ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l'Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l'exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l'Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de "feixista", amb aires de "generalíssim" i "seguidor de Hitler". Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l'excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d'octubre (pàg. 128 del llibre; "La insurrección en Cataluña") i d'altres temes, com l'organització de l'estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d'Ibèria que incloiria l'estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, "Revolución y contrarevolución"

[2014] Any Desideri Lombarte

Natres

Que som, que si no som.

Que de la part d'aquí,

que de la d'allà.

Mos volen per amics?

Què mos volen donar?

Mos volen ajudar?

Com volen que parlem?

Que parlem com vullguem,

a n'ells los és igual.

I que no mos moguem,

que no mos cal pensar,

pensar ja pensen ells.

Lo d'escriure i llegir

més val deixar-ho estar.

Que no mos cal patir

que ja mos ho diran.

I si no diuen res

que anem tirant igual.

Que això que aquí parlem

si no ix d'aquí més val.

I si eixim, quan ixquem,

ja parlarem com cal.

Llegirem i escriurem

que mo n'ensenyaran.

I que els nostres drapets

que natres mo'ls llavem,

que no els cal ensenyar.

Vivim aquí on vivim,

parlem lo que parlem,

i que no hi ha remei,

relíquies del passat.

Que si no hi pensem massa

ho anirem oblidant.

Que són coses antigues

que ja aniran passant.

I que arribarà dia,

d'aquí a quatre-cents anys

que això que ara parlem

ja estarà superat.

I diran los més vells

que parlàvem abans

una llengua molt vella

de fa més de mil anys.

Que no es podie escriure,

només per a parlar.

Que no es podie escriure,

que ho tenien vedat

i si algú l'escrivie

estave mal mirat.

Desideri Lombarte.

Pena-roja 1937-Barcelona 1989

Des del Moviment Franjolí per la Llengua ens volem sumar de gust a l'homenatge que enguany rep un homenot pena-rogí com en Desideri Lombarte, escriptor, poeta i un home d'ampla cultura que ajudà com ningú a dignificar la llengua pròpia de la Franja, el català. L'Associació Ascuma ha preparat un blog i ha obert una pàgina de facebook per a commemorar l'efemèride com es mereix.

Avui 7 de febrer, bon aniversari mestre! 

Una vegada més volem expressar tot el suport a aquesta iniciativa.

Enllaços:

Blog Any Desideri Lombarte

Biografia

Pàgina al facebook

Un dia corrent a la Franja. Els joves davant els conflictes lingüístics

Us oferim un testimoni real d'un xiquet franjolí que frega la majoria d'edat i que viu i estudia a la Llitera. Com es pot veure en aquest breu i esquemàtic relat, els joves franjolins es troben amb tot tipus de dificultats i mancances a l'hora de poder fer vida en la seva llengua, en català. Ja sigui a l'institut, en la retolació dels carrers, als mitjans de comunicació o entre la mateixa relació amb els companys, queda palesa la no normalització de la llengua catalana a la Franja. Tanmateix també és interessant veure com prenen consciència dels conflictes que palpen (bens de la Franja, relacions amb Catalunya, català a la Franja, etc.)   Aquest n'és el relat:

"Em llevo del llit i esmorzo el que pillo a la cuina, marxo cap al institut i veig el busos dels companys de fora del poble, només un ho posa en el original el nom de l’institut, mentre altres o no tenen el rètol o ho posen en castellà.  Faig classe quasi tot en castellà (quin avorriment en Filosofia!), a la classe de català, nomes fem una a la setmana o alguna vegada dues si li dóna la gana al de castellà, tenim que donar-nos pressa per acabar el temari abans de l’examen del nivell C de Català, ja què els racanos dels de la DGA* només en dóna el nivell B i gràcies. Classe d'història és molt castellanitzada, es a dir que ens diuen el que vol el Govern de torn o la DGA, però pareix que la DGA no fica res de nou a la Central. 

Surto de l’institut i torno a casa veient la toponimia en castellà, algun borró que ha fet algú per reinvindicar el català. Ja a casa surt a la tele autonòmica només Saragossa i els bens de la Franja, pareix que els volen posar a Barbastre, i clar està molt bé si es posen a les Parròquies, pero si van a Barbastre, què hi guanyem? després parlo amb un company pel whats, em diuen que la setmana que ve hi ha un treball, 2 exàmens i 20 deures, ens mataràn aquestos profes!!! 

Surto de casa i vaig al repàs al poble de la vora i m’encontro un estand de la FACAO, dient a la gent lo del Aragonés Oriental i que ens volen annexionar els catalans, etc. Després torno a casa i quasi totes les cadenes de televisió son en castellà, que si la Esteban, que si els extremistes catalans i euskeras, que si ho fa malament Rajoy i a la catalana amb l’Artur Mas, que si fa el referèndum o en la aragonesa surt les jotes, quita, quita!!! 

Em fico en l’Ordinador i em conecto amb els companys; que si demà anem a la Flaix o a la Maxima o si anem a Lleida, la qüestió es surtir, i em fico com una cuba, a les vuit del maití truco a casa, em fan la bronca i me'n vaig a dormir..."

* DGA: Diputació General d'Aragó

MFLL amb el company d'Enllaçats per la LLengua Vicent Maurí

Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem manifestar el nostre absolut suport i solidaritat al nostre company de la plataforma Enllaçats per la Llengua i portaveu del sindicat Intersindical Valenciana, Vicent Maurí, que demà ha d'assisitir a un judici verbal de faltes acusat de causar desordre públic el passat 26 de juliol.

El sindicat ha desmentit en un comunicat els fets pels quals s'encausa en Vicent i acusa els governs de practicar "la repressió contra els moviments socials, sindicats, partits i persones que són crítiques amb el sistema i amb les polítiques antisocials que apliquen els governs de la troica."

Finalment, fem una crida a participar activament en la concentració que tindrà lloc el proper dia 7 de gener, a les 10 hores, a la Ciutat de la Justicia de València (Avinguda del Saler, 14) i a que envieu notes de suport i solidaritat davant del judici a la següent adreça de correu: 
intersindicalvalenciana@intersindical.org

Més informació al portal de la IV

Enllaçats per la Llengua es reuneix a Castelló i acorda accions en defensa de la llengua

COMUNICAT D'ENLLAÇATS PER LA LLENGUA PLENARI CASTELLÓ 21 D

Participaran en la manifestació en commemoració del 81 aniversari de les normes de Castelló
Aquest matí s'ha reunit a Castelló diferents entitats que formen Enllaçats per la Llengua a la seu de STEPV-Intersindical Valenciana. En concret, aquestes entitats són: Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, STEPV Intersindical Valenciana, STEI Intersindical Illes Balears, Assemblea de Mestres i professors en català Illes Balears, La Bressola, Amics de la Bressola, Federació d’organitzacions per la llengua catalana, Plataforma pel dret de decidir, Moviment Franjolí per la Llengua, Acció Cultural de Països Catalans, USTEC-STES, Associació Cívica El Tempir i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

Hem fet una valoració positiva de les darreres campanyes fetes pels Enllaçats. La del 9 de març per la llengua a tot el territori, lectures de manifests, cadenes humanes enllaçant els centres, la de Sant Joan, l’anada al Congrés de diputats a Madrid per demanar la retirada de la LOMCE, campanya en suport als Ajuntaments de la Franja contra la llei de llengües d'Aragó, campanya de suport a la vaga indefinida dels docents de les Illes Balears i de suport als treballadors de RTVV i per un espai comunicatiu català, etc.

Durant la reunió s’han pres els acords següents:

1.- Ampliar la xarxa d’entitats que formen part d’Enllaçats de la Llengua i reforçar la seva estructura interna i comunicativa.

2.- Promoure activitats conjuntes a tot el territori en defensa de la llengua a l’escola, als mitjans de comunicació i fer accions que afavoreixin l´ús social.

3.- Fer costat a la iniciativa d’Acció Cultural del País Valencià que treballa per retornar el senyal de TV3 en aquesta part del territori. Animem el Govern de la Generalitat de Catalunya a fer tot el possible perquè, com més aviat millor, arribi el senyal de TV3 al País Valencià. També exigim l'obertura immediata de RTVV.

4.- Fer una crida a la insubmissió al TIL i a la LOMCE que afecta directament l’ensenyament de la llengua pròpia.

5.- Continuar amb la campanya dels llaços com a símbol de la defensa de la unitat de la llengua.

Castelló, 21 de desembre de 2013

Adjuntem foto de la reunió.

Més informació:
País Valencià. Vicent Maurí 639.60.69.91
Principat de Catalunya. Elisenda Romeu 659.71.72.84
Catalunya Nord. Montserrat Higueras 626.33.18.94
Illes Balears. M. Antònia Font 619783884
La Franja de Ponent. Òscar Adamuz 628.08.18.69 

Plenari d'Enllaçats per la Llengua 21D a Castelló

REUNIÓ PLATAFORMA ENLLAÇATS PER LA LLENGUA

21 DE DESEMBRE A CASTELLÓ DE LA PLANA

>> Enllaçats per la Llengua anuncia la celebració d'una reunió-plenari de les entitats i persones que en formen part el proper 21 de desembre a Castelló de la Plana, dins el context del record del 81è aniversari de les “Normes de Castelló”.

>> Així mateix, animem a participar dels diversos actes relacionats amb la llengua que s'estan celebrant aquests dies per part de la plataforma “Castelló per la Llengua”.

>> Participació a la manifestació de la vesprada convocada a les 18h a la pl. de la independència de Castelló, “per una escola valenciana, pública i de qualitat”.



Anunciem que el proper dia 21 de desembre les entitats que constitueixen la plataforma Enllaçats per la Llengua, -Escola Valenciana, Amics de la Bressola, STEPV Intersindical Valenciana, Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears, Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) Federació d’Associacions per la Llengua Catalana (FOLC), Acció Cultural El Tempir, STEI Illes Balears, Moviment Franjolí per la Llengua, Acció Cultural dels Països Catalans (ACPC), Acció Cultural del País Valencià (ACPV), USTEC-STES Principat de Catalunya, i les entitats que encara falten per confirmar l’assistència-, celebrarem la nostra reunió-plenària a la seu de l'STEPV- IV de Castelló de la Plana. En aquesta trobada abordarem diversos temes d'organització interna, valorarem les campanyes encetades, accions de futur i davant els atacs que rep la llengua catalana a tots els territoris, reforçarem els lligams entre els col·lectius que defensem la llengua comuna per tal de fer una tasca més eficaç.

La reunió es desenvoluparà en el marc de la commemoració del 81è aniversari de les “Normes de Castelló” i els cent anys de les normes ortogràfiques de l'IEC, fets històrics d'especial rellevància per a la unitat de la llengua catalana.
Recordem la crida a la mobilització per a la manifestació convocada a la vesprada del mateix 21D a les 18 hores a la plaça de la Independència de Castelló, amb el lema: “Per un país de tots, escola valenciana, pública i de qualitat”, a la qual adjuntem nosaltres “per la unitat de la llengua catalana”.

Finalment animem també a la participació en els diversos actes que s'estan produint aquests dies relacionats amb la situació de la llengua catalana, a càrrec de la plataforma “Castelló per la Llengua”, com les taules rodones amb representants de tots els territoris.
#Crida21D #81anysNormes

Agrairem que feu el màxim de difusió d'aquestes informacions.

Salutacions cordials, Enllaçats per la Llengua http://exllengua.blogspot.com

Enllaçats per la Llengua va sorgir davant la necessitat d’actuar conjuntament a tots els territoris dels Països Catalans de manera coordinada. Ha fet costat a la Bressola, als alcaldes i docents de la Franja de Ponent, a la Vaga Indefinida per l’educació a les illes Balears, a les agressions i amenaces contra la llengua al País Valencià i en general a l’ofensiva del PP en contra de la llengua allà on governa. 

"LAPAOTROPIA", l'altra cara del LAPAO, per Carles Terès

Diuen que LAPAO és l’acrònim de «Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental». Però jo, com a bon aragonès de llengua catalana i, per tant, coneixedor dels meus conciutadans i la seua circumstància, vaig intentar esbrinar què punyeta volia dir, aquesta «paraula».

La primera cosa que em va venir al cap, en veure els sectors que l’aplaudien, va ser aquesta*:

L: de «locura», és a dir, follia, trastorn.

A: d’«Aragonesa». Ací sí que hi coincideix, la meua interpretació amb els redactors de la llei.

P: de «perder». Està clar que la intenció de la nova llei de llengües és ajudar a la pèrdua d’aquesta cosa tan molesta que és el patrimoni lingüístic de l’Aragó oriental, és a dir, la llengua catalana.

A: d'«aprisa», que vol dir ben de pressa. I és que, només arribar al govern, el que primer van emprendre va ser la redacció d’aquesta llei.

O: d’«orígenes». Hi ha uns quants aragonesos que pareix que s’avergonyeixen dels seus orígens. Aquells que no han estat assimilats per la Gran Castella (o Països Castellans) en què es va convertir Espanya després de la Guerra de Successió, són vistos com una anomalia dins l’antic Regne. Com els nadius americans que sobreviuen en reserves.

En definitiva, que, quan vaig sentir la paraula LAPAO, de seguida vaig llegir:

Locura Aragonesa por Perder Aprisa los Orígenes

Ara que m’hi fixo, tampoc veig que m’hagi errat de gaire...

*En castellà, és clar, que és la llengua que usen els defensors de denominacions estrambòtiques per a la nostra llengua.

MFLL: Carles Terès és escriptor, la seva primera obra "Licantropia" ha estat premiada i força aplaudida per la crítica. També coordina la revista editada per la ICF "Temps de Franja", també víctima de la manca de suport del govern aragonès. Des del Moviment Franjolí per la Llengua volem agrair-li la col·laboració feta, el seu activisme en pro de la llengua catalana a la Franja i el desitgem molts d'èxits amb les seves futures obres.