[Caminar per la Franja] Pujada el mirador del tossal gros a la serra de Sis, Ribagorça, per Antoni Coll

Pujada el mirador del Tossal Gros a la serra de Sis, Ribagorça.

Aquest és un mirador natural que es troba a la serra de Sis, Ribagorça. Per anar-hi ens dirigirem a la capital de l'Alta Ribagorça, El Pont de Suert i agafarem la carretera local que puja al poblat de Buira, aquest ja dins la Ribagorça, la carretera la trobareu just el costat de l'institut de la capital.

Un cop a Buira aparcarem a prop de l'església de Sant Hilari, la pista que passa per darrere és la que haurem de seguir a peu. És un bon moment per estirar les cames i fer unes bones fotos.

Deixarem l’església enrere seguint la pista a peu i encara li fem una altre foto amb la faiada del Malpas de fons.

O si ens fixem bé tamé veurem el petit poblat de Cirés.

Seguirem pujant per la pista i a pocs metres després del dipòsit d'aigua seguirem pel corriol que surt del marge esquerre de la pista, després d'uns 200m tornarem a seguir per la pista.

Ara ja seguirem per la pista fins a arribar a un gran prat, haurem de trencar a la dreta per pujar a un petit tossal on trobarem l'ermita de la mare de Déu de la Mola.

Aquesta altura ja trobem que és un bon mirador de tot el Pirineu Ribagorçà. És un bon lloc per recuperar forces i contemplar-lo.

Seguirem la pista que travessa el prat i puja bosc amunt, de pujada encara podrem treure'n unes bones fotos, dels quals em sento molt orgullós.

L'ermita de la Mola i el poblat de Gotarta, semblen que quasi es toquen però entremig passa el riu Noguera Ribagorçana.

O l’ermita de la Mola i l’antic poblat medieval abandonat d’Erill Castell, amb els seus dos pics de referència,  el Corronco i la pica Cerví de Durro (Alta Ribagorça).

Fa pujada i seguirem caminant. Trobarem un petit refugi per quan bufa el vent de port, de pedres, pel pastor sobretot.

Bé, quan arribem a dalt de la cadena seguim a la dreta, ens espera una rampa molt forta d'uns 100m i un cop a dalt ja haurem arribat el tossal gros. Calculeu unes 2h de caminada, depenen del pas i les parades.

Ara la faiada del Malpas es veu més petita, oi?

Llàstima de la poca visibilitat del dia mirant el sud, però coneixeu aquesta forma? Mont-rebei, molt bé, si us fixeu bé aquest primer tros hi ha Betesa just a sota, Sant Orenç i Pallerols. També el port d'espina que ens portaria a la ribera de Cornudella i Areny de Noguera. !

També podem contemplar una punteta del Turbó.

La serra de Gia nevada a la dreta i  la vall de Benasc.

La tuca d’Aneto mig tapada pel núvol.

La vall de Barravés.

La vall de Boí. Amb el tossal de Miravet en primer pla.

El Corronco i pica Cerví.

La serra de Sant Gervas vist per la cara nord.

I això mirant el congost de Terradets.

I això és tot companys, ara ens toca desfer el camí, anirem més ràpids que fa baixada.

Antoni Coll.
PD: Us deixem un video sobre aquest article:

Sant Pere de Cornudella, Areny de Noguera (Ribagorça). [Caminar per la Franja] - Per Antoni Coll

Sortirem amb cotxe d’Areny de Noguera (Ribagorça), direcció a El Pont de Suert per la N230 fins a 1km on ens desviarem a Cornudella i Sobrecastell per una carretera local i en bon estat. Seguirem direcció el poblat de Rivera d’Avall, sempre seguint la direcció del barranc principal. No trobarem senyalització.















Arribats a Rivera d'Avall aparqueu a prop de l'església, aneu caminant seguint la carretera fins a trobar una pista que baixa el prat i d'allà aneu per creuar el barranc, tal com està marcat en el mapa (mercat amb P com pàrquing, el color blau la carretera i el groc per on hem de seguir a peu). Trobareu senyals de color groc a pedres i arbres.

Un cop en el barranc seguim les marques que ens guiaran per un corriol i ens enfilarem per un altre barranc més petit, fa un xic de pujada però seran pocs metres.

El corriol no té pèrdua i ens enfilarem per damunt del barranc fins aquest punt, està ben senyalitzat.

Seguirem pel corriol que està ben marcat fins que es va obrint una petita vall, començarem a veure prats i ja no trobarem cap marca, aquí és quan hem de pujar i buscar un corriol que vagi amunt. Hi ha un punt que veurem la torre de l'església.






I un cop trobat el camí, llavors sí que trobarem un indicador.

A partir d'aquí no hi ha pèrdua i gaudirem de les vistes del paisatge, notarem que en temps antic la zona estava cuidada i ben aprofitada, veurem molts murs de pedra per aprofitar el terreny i no tardarem a trobar quelcom de cases en ruïnes.

Quan arribem dalt de la serra ens meravellem amb les vistes de la serra de Sant Gervas a la dreta i davant el coll d'espina per arribar a Pallerols, o una obra d'art esculpida sobre la pedra durant milers d'anys, el barranc de la plana.

Després d’agafar aire contemplant aquesta bellesa de vistes seguim per l’esquerra, el camí ens portarà de seguida a un pilaret i a l’església de Sant Pera, llàstima del seu estat de deteriorament.

I això és tot, si aneu, podreu descobrir més coses interessants del lloc que no he explicat per no fer spoiler.



Antoni Coll.

Barranc de Gavasa, la Llitera [Caminar per la Franja]

Gavasa és un poble que pertany al municipi de Peralta i Calassanç. Es troba a la comarca de la Llitera i és situat a una alçada de més de 600 metres.
A l'entrada del poble ja trobem un cartell que anuncia el barranc de Gavasa (en català menys el topònim del poble). La informació turística present ens explica l'itinerari d'uns 3/4 km que va del poble fins al Clot de l'ull, i que pot ser circular si es torna per la carretera. Els cartells d'informació turística que trobem son en castellà, editats per la Comarca de la Llitera i la DGA.

Tot just travessat el poble hi ha un desviament cap a la dreta que ens mena al "Salt del Pont", un petit salt d'aigua sota un pont que ens permet obtenir una primera bona instantània.

Tornem a pujar i deixem el pont a mà dreta agafant el sender de l'esquerra, seguint les indicacions de "Barranc de Gavasa/zona alta"

Després de caminar una estona per un entorn boscós i amb el riu a mà esquerra, després de pujar algunes escales arribem a la cascada del Rocat, un salt d'aigua que ja ens anuncia allò que trobarem més endavant.

Pel camí anem veient força bancs per poder reposar  envoltats de natura i en un entorn sempre humit.

Seguim sense desviar-nos del camí (no té pèrdua), un camí enfangat en diversos trams, que ens porta a la cascada de Santa Anna, el salt d'aigua més espectacular de tot l'itinerari.

Decidim almorzar just al davant d'aquesta meravella asseguts a la taula que hi ha al costat.

I, caminant caminant, arribem a l'extrem de la carretera, on hi trobem nous cartells informatius.

Des d'aquest punt es pot continuar fins al Clot de l'ull o tornar un tram per la carretera, però decidim refer les nostres passes, per veure el camí des de la perspectiva inversa i tornar a gaudir dels salts d'aigua.

El camí de tornada al poble l'admirem des d'aquesta visió.

Per acabar, novament des del pont abans de trepitjar els carrers del poble, immortalitzem les vistes a la Roca del Migdia i a l'entorn del barranc.

Marxem de Gavasa amb un molt bon regust pels paisatges amagats en aquest indret de la zona alta de la Llitera, a tocar ja de la comarca de la Ribagorça, com ens indica el cartell enterament en castellà, sent l'únic cas a la Franja on el nom oficial de la comarca no està en la doble denominació català/castellà.

L'itinerari és molt recomanable i de fàcil accès, tenint en compte que hi trobem fang i branques que obstaculitzen el pas en certs punts, que poden provocar relliscades. Amb aquestes precaucions, l'excursió és molt apta per a fer amb criatures.

*Excursió realitzada el març de 2018.

J. R. Noguero

Òscar A.C.

Enllaços als detalls de la ruta i més informació de la zona amb fotografies:

WIKILOC_EL CONGOST DE GAVASA

WIKILOC_BARRANC DE GAVASA

"La Franja, malgrat tot" [opinió]

Casa de Desideri Lombarte (Pena-roja de Tastavins)

El passat 10 de març es va presentar a Calaceit un conveni de col·laboració entre l'Institut d'Estudis Catalans i l'Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA).
Un mes abans la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua va organitzar una taula rodona a la Universitat de València on s'exposava la situació de l'escola en català amb representants de tot el domini lingüístic català. Per la Franja de Ponent hi participà en Francesc Ricart, del Casal Jaume I de Fraga convidat pel Moviment Franjolí.

Tornant a març, i gairebé simultàniament, mentre el sociòleg matarranyenc Natxo Sorolla oferia una conferència a Perpinyà (Rosselló) sobre llengües i xarxes, dues experiències docents quant a l'ensenyament del català a dos instituts de la Franja s'exposaven, juntament amb d'altres de la resta dels Països Catalans, en un simposi celebrat a la Universitat de les Illes Balears (Palma, Mallorca).

Aquestes quatre activitats, cadascuna al seu àmbit, en són bons exemples (n'hi ha més de ben recents, també*) que la vida cultural a la Franja de Ponent és viva i ben viva, malgrat que, sovint, la situació política i social del Principat no deixi gaire més espai mediàtic per a notícies com aquestes.

El fet de remarcar aquesta mena d'accions no és casualitat, doncs indica un camí d'entroncament de la realitat sociolingüística de la Franja dins el marc cultural de la resta de la catalanofonia. La referència d' aquest marc, que podria semblar una evidència, no sempre és fàcil des de la Franja i massa vegades ha estat obviat o camuflat.  Activitats realitzades al País Valencià, Catalunya Nord o les Illes Balears han comptat amb representació franjolina, mentre que acords com el ressenyat obren nous (vells) camins i més possibilitats per a la promoció de la llengua i cultura catalana de la Franja.

Per a un territori difús com la Franja, poc cohesionat i amb comunicacions defectuoses, el saber-se part d'una comunitat lingüística de més de deu milions de parlants i que engloba quatre estats europeus diferents, no deixa de representar una injecció d'autoestima i dignificació per als parlants de la llengua pròpia, més enllà de localismes exacerbats i polèmiques estèrils i interessades sobre la denominació de la llengua.

I encara, més enllà del món cultural que hem de valorar, hi és present una realitat social precària però que se sent part en major o menor mesura d'una mateixa comunitat que presenta unes especificitats concretes: paisatge, llengua comuna, tradicions semblants, interessos laborals, fluxos comercials i relacions de veïnatge horitzontals, estudis i serveis fora de territori aragonès en molts casos, etcètera; aquesta comunitat es diu Franja, malgrat tot, i va de les muntanyes dels Pirineus al riu Matarranya. Terra de frontera; riquesa d'un patrimoni cultural que cal preservar.

Òscar Adamuz
Activista cultural   

* http://www.lafranja.net/?p=28416

La llegenda del Cos Sant. Sopeira, Ribagorça [Vídeo]

A la Ribagorça, i banyada per les aigües de la Noguera Ribagorçana, es troba el municipi pirinenc de Sopeira, on hi ha el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó.
L'Antoni Coll recorda la figura històrica de l'Abat Benet Latras i la llegenda del Cos Sant en aquest vídeo d'edició pròpia amb imatges espectaculars de l'indret. El vídeo forma part de la campanya del Moviment Franjolí "La nostra Franja, la nostra llengua", que cerca valorar la bellesa natural i el patrimoni cultural històric de la Franja de Ponent, amb el català com a mitjà de cohesió.

Entre tots i totes, #FemFranja

Font: Canal de Youtube d'en Toni Coll

Convocatòria a Fraga de les proves per a l'obtenció dels certificats de català B2 i C1

CONVOCATÒRIA GENERALITAT DE CATALUNYA DE PROVES PER A L’OBTENCIÓ DELS CERTIFICATS DE CATALÀ 2018 B2 i C1 A FRAGA

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat les proves per a l’obtenció dels certificats de català 2018.  A l’igual que l’anterior convocatòria, Fraga serà localitat d’examen per al certificat de nivell intermedi de català B2 (anterior nivell B) i per al certificat de nivell de suficiència de català C1 (anterior nivell C).  Aquestes proves es realitzaran a l’IES “R. J. Sender” els dies 5 i 26 de maig, respectivament. El termini de presentació de sol·licituds comença el 29 de gener i finalitza el dia 14 de febrer.  Es poden fer servir diferents canals d’inscripció: presencialment (oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona o dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre) o per internet (Oficina Virtual de Tràmits gencat http://web.gencat.cat) amb un 10% de bonificació.  

Per ampliar informació: http://www.gencat.cat/llengua/certificats.

 

---

Institut d'Estudis del Baix Cinca - IEA

Fraga

iebc@iebc.cat