dissabte, 2 de gener del 2016

Sobre l'aliança natural de catalanisme i aragonesisme ["Per la concòrdia", Joaquim Torrent]


Font orginal: http://blocs.mesvilaweb.cat/Medard/?p=268298

Font: lafranja.net
Per la concòrdia


Algun cop des d’àmbits aragonesos, d’una manera bastant desencertada i errònia, s’ha arribat a comparar l’espanyolisme amb el «pancatalanisme», com fossin dos tendències imperialistes equiparables. Penso que caldria clarificar un poquet les coses: en principi el catalanisme és el moviment –en els seus orígens merament culturalista– que vol el màxim de sobirania per a tots els territoris de parla catalana, mentre que el pancatalanisme, en la interpretació semàntica més estricta del terme, com indica el prefixe «pan», intentaria aconseguir la unió política dels territoris catalanoparlants. Com es pot observar, la distinció entre catalanisme i pancatalanisme és molt subtil, i amb força freqüència quan es parla de «pancatalanisme» en realitat s’està al•ludint al catalanisme. Sembla bastant evident que les possibles propostes pancatalanistes aplicables a la Franja no tenen, a hores d’ara, gaire sentit, ja que implicarien la unió política dels territoris de parla catalana, i això actualment és una possibilitat molt remota, tant entre autonomies com, i encara més, entre aquestes i territoris pertanyents a d’altres autonomies o realitats estatals.

Per tant, i tornant al principi, penso que seria molt més útil i prudent fixar, per part dels qui treballen per una realitat nacional catalana, uns objectius simplement catalanistes, en el sentit d’aconseguir el màxim de sobirania per als diversos territoris de parla catalana –sempre i quan els seus habitants, fent servir el dret a l’autodeterminació, també ho demanen– i no pronunciar-se sobre una hipotètica articulació política entre els esmentats territoris. Això darrer, sense rebutjar-ho explí- citament, caldria deixar-ho com una qüestió a resoldre en el futur, ja que realment ara no toca plantejar-ho i insistint-hi únicament s’aconsegueix generar tones i més tones de paperassa, crispació i xerrameca inútil i estèril. I, d’altra banda, també des de l’aragonesisme caldria canviar d’actitud. En realitat el catalanisme hauria de ser l’aliat natural de l’aragonesisme, ja que tots dos moviments s’enfronten a un adversari real comú, i si gratem un poc veurem que són moltes més les coses que ens uneixen –especialment en aquest nou ordre global– que no pas les que ens separen.

Joaquim Torrent (Temps de Franja, 75)

dilluns, 14 de desembre del 2015

Denunciem la presència de FACAO a la Fira del llibre aragonès de Montsó

Com ve sent habitual, a la Fira del llibre  aragonès celebrada els passats 6, 7 i 8 de desembre a Montsó, l'associació FACAO, que considera que els parlars de la Franja són un dialecte de la llengua aragonesa, va tenir un stand propi amb total normalitat, envoltats d'entitats que lluiten per la salut de la literatura aragonesa.

La Fira és organitzada per la Institución Ferial de Monzón, amb el suport de les institucions locals, provincials i autonòmiques de l'Aragó.


Des del Moviment Franjolí denunciem la presència d'una entitat secessionista i clarament anticatalanista en unes jornades de reivindicació de la literatura d'Aragó (i una petita finestra per a la llengua aragonesa). Apostem per la normalització i defensa de l'aragonès però creiem que fets com aquest, amb la connivència d'autoritats i els organitzadors, no fan sinó contribuir a crear mal ambient¨i confusió entre els parlants de dues realitats lingüístiques minoritzades per les institucions aragoneses.

Que aquesta situació sigui constant any rere any fa que considerem com a greu la situació, ja que dita Fèria té el suport de les institucions públiques, que permeten que una associació que busca la confrontació des de posicions acientífiques respecte a la llengua parlada a la Franja comparteixi lloc i espai amb d'altres col·lectius normatius i facin publicitat dels seus productes secessionistes.

Demanem a les corporacions públiques i a les entitats presents a la Fira que no tornen a permetre que dita associació desvirtui un acte que, per altra banda, mereix tot el suport i solidaritat, com és el foment de la lectura en qualsevol de les llengües presents a l'Aragó.

dissabte, 14 de novembre del 2015

L’IEBC VOL POSAR EL NOM DE JOSEP GALAN A UNA ESCOLA DE FRAGA

Font i text: Intitut d'Estudis del Baix Cinca-IEA
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col•laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, ha acordat demanar formalment a l’Ajuntament de Fraga que el nou col•legi, provisionalment denominat Fraga III, porte el nom del mestre, filòleg i activista cultural Josep Galan.

Josep Galan Castany (Fraga, 1948-2005), va dedicar la seua vida a exercir la professió docent, principalment en l’escola Antoni Gaudí de Santa Margarida de Montbui (l’Anoia), on va impulsar una metodologia activa. Paral•lelament vaportar a terme tota una sèrie de treballs d’investigació sobre el català de
Fraga, individualment (Estudis lèxics de la parla de Fraga, 1985; Refranyer fragatí, 1987; Les cançons de la nostra gent, 1993, reeditat l’any 2013 amb cançons gravades; Les motades de Fraga, 1994; Estudi descriptiu de la llengua de Fraga, 1995; Lèxic esmortoït de la parla de Fraga, 1997; Modismes i frases fetes de la parla de Fraga, 2003; Lèxic de Fraga, inèdit; Estudi comparatiu del lèxic de la comarca, inèdit) o en col•laboració (Bllat Colrat, recull de literatura popular del Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça, 1997), així com va escriure la novel•la Mort a l’Almodí (1991, 1996 i 2006) i diversos poemes i cançons, obres fonamentals per a la posada en valor de la nostra parla. També és autor
del cançoner infantil il•lustrat amb cançons gravades, Toca manetes, que es va publicar pòstumament (2014) a partir de materials del cançoner anterior.


Entre 1989 i 2004 va presidir l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre de referència comarcal per a l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, de la Diputació Provincial de Huesca, entitat des de la qual va impulsar diverses col•leccions científiques i literàries (La Sitja, Gàl•lica Flàvia, Quaderns de la Glera, Quaderns de les Cadolles, Quaderns del Cingle; anuari Cinga), va promoure la investigació sobre temes locals i comarcals (Jornades Cinga i Beques Amanda Llebot) i va impulsar les publicacions periòdiques de caràcter informatiu i cultural Batecs i Temps de Franja, així com va instituir els Premis 6 de novembre (ara “Josep Galan”) a la normalització lingüística i cultural a la comarca.

Galan va ser una persona de referència sobre la llengua i la cultura de la nostra comarca (col•laborador en la Gran Enciclopedia Aragonesa, assessor de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de l’Institut d’Estudis Catalans), representant del Baix Cinca en la Plataforma per a la Defensa de les Llengües Minoritàries d’Aragó), reconegut tant des de l’Aragó com des de Catalunya (Premi Jaume I d’Acció Cívica de la Fundació Lluís Carulla, 2003; Premi Recercat a una persona vinculada al món dels centres d’estudis l’any 2007 de l’Institut Ramon Muntaner), tot i que, per damunt de tot, les persones que el van conèixer recorden la seua qualitat humana i el seu entusiasme per la gent i la cultura. Josep Galan va morir el 26 d’octubre d’ara fa 10 anys.

dijous, 12 de novembre del 2015

Un espai de comunicació que situe la Franja al mapa, per Marcel Pena

Debat radiofònic sobre la Franja a Ràdio Kanal Barcelona
Marcel Pena. Durant la temporada 2008/2009 de l'ACB, jo que sóc un gran aficionat al bàsquet, els diumenges al migdia podia muntar el meu propi 'carrusel' amb els partits del Barça, el València Bàsquet i el Menorca Bàsquet, que emetien les diferents televisions autonòmiques. A l'última temporada que vaig poder gaudir de tots els equips dels Països Catalans, i no va ser només per culpa del descens esportiu del Menorca Bàsquet. Quan l'equip balear va tornar a competir a la màxima categoria, la reciprocitat amb IB3 i Canal 9 ja no existia.

La situació dels mitjans de comunicació és similar als problemes territorials: una divisió artificial, forçosa i forçada que no correspon amb la realitat social del país. A la Franja de Ponent tenim la sort de poder veure i escoltar TV3 i Catalunya Ràdio, cosa que serveix per reivindicar el territori i donar valor a la llengua, a més de connectar de tant en tant les comarques franjolines amb el Principat. Tot i que és cert que els mitjans de la CCMA pequen moltes vegades de centralisme barceloní i una mirada massa autonomista, només algunes informacions provinents de Catalunya treuen la Franja de l'ombra informativa a la que ens ha abocat un trencament territorial que no respecta les peculiaritats culturals dels seus habitants.

TV3 és el mitjà audiovisual de referència a la Franja. És un dels factors fonamentals per la supervivència del català. L'altre canal autonòmic que rebem, Aragón TV, no respecta ni la singularitat pròpia de les nostres comarques ni la llengua que s'hi parla. Esta manca de respecte no rau només en girar el cap a l'existència d'altres llengües en els actuals límits autonòmics aragonesos, sinó que quan en fan referència és per humiliar els parlants. Una bona prova d'això és el programa 'Bien Dicho', on fins fa un parell de temporades utilitzaven una grafia "alternativa" per referir-se a les paraules pròpies dels pobles franjolins que visitaven. A més, esto programa mai empra el mot 'català', sinó que denomina la llengua segons les variants despectives imposades pel secessionisme lingüístic, com 'xapurreat' o 'fragatí'.

A nivell local i comarcal, el català sembla no existir per les diferents ràdios de la Franja. Només Ràdio Matarranya, de titularitat privada, ofereix una programació completa en català. A Ràdio Fraga, per exemple, la presència del català es redueix a una estona pel maití i a l'informatiu de la nit. A la Ribagorça i La Llitera, el feit que la capital administrativa estigue en una població no catalanoparlant (Graus i Binèfar, respectivament) redueix encara més l'ús de la llengua catalana en tots els marcs informatius.

La reciprocitat de canals i la construcció d'un espai de comunicació comú hauria de servir també per dibuixar la realitat social i històrica dels país sencer, trencant amb límits territorials imposats. Per exemple, el temps de TV3 ja dóna la previsió meteorològica amb un mapa dels Països Catalans, just després del de la Catalunya autonòmica. Però, si en el seu dia es va fer el pas d'incloure tot l'àmbit geogràfic dels Països Catalans, també s'hauria d'incorporar la Franja i la Catalunya Nord com a part del Principat, igual que fa MeteoMauri, el programa de Catalunya Ràdio, al seu compte de Twitter.


Els mitjans de comunicació ens han de permetre articular-nos, dibuixar-nos com a país. Veure tots els partits dels equips catalans de l'ACB o assabentar-se del temps que farà a Fraga, Perpinyà, Maó o Alacant hauria de ser el nostre pa de cada dia. Mitjans com Ràdio Terra o Vilaweb, entre molts d'altres, són imprescindibles ja no només pel que fa a la Franja, sinó també per posar en relleu tot el que compartim com a Països Catalans.



Marcel Pena, periodista

*Article publicat per a Enllaçats per la Llengua i Moviment Franjolí per la Llengua en el context de la campanya per un Espai de Comunicació en català.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Reclamem un Espai de Comunicació en Català des d'Enllaçats


Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua som adherits i impulsors de la campanya, i animem a signar a les entitats en defensa de la llengua catalana.



FONT ExLL


La xarxa d’entitats d’Enllaçats per la Llengua llença una campanya per demanar el bastiment d’un Espai de Comunicació en Català i la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió

Enllaçats impulsa un Manifest amb un gran suport d’entitats culturals i sindicals de tot el territori catalanoparlant, obert a l’adhesió de col·lectius i personalitats del món de la cultura i defensa de la llengua.

El Manifest denuncia la greu situació general dels mitjans en català, la no reobertura de RTVV i el greuge comparatiu que pateix la llengua pròpia respecte les llengües estatals, com el castellà.

ExLL vol presentar pròximament la campanya a Barcelona, València, Palma i Perpinyà.

Per adherir-se al manifest cal enviar un correu:e a:enllacatsperlallengua@gmail.com

“ENLLAÇATS PER UN ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ”

Reclamen la reciprocitat de tots els canals de ràdio i televisió en la nostra llengua


La xarxa d’entitats en defensa del català d’Enllaçats per la Llengua constatem que:

Les recents eleccions a Aragó, les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià han configurat unes majories de govern favorables a l’ús i la presència pública de la llengua pròpia.

Tot i això, no hi ha hagut cap progrés visible en el camp dels mitjans de comunicació en català, on la situació és realment preocupant: al País Valencià, la ràdio i la televisió públiques valencianes continuen tancades i continua impedint-se la recepció de les emissions Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); a les Illes Balears tampoc no es reben aquestes emissions, i inversament, les d’IB3, la televisió de les Illes, no arriba a Catalunya, que, al seu torn, no rep les emissions d’IB3 ni, evidentment, les de la radiotelevisió pública valenciana.

Contràriament, la presència de mitjans públics i privats en castellà és aclaparadora i l’Estat, per la seva banda, no pren cap mesura per reequilibrar aquesta situació. De fet, no sols no fomenta la presència normal del català en els mitjans sinó que la dificulta i fins i tot arriba a incomplir de manera flagrant la legislació internacional que ha subscrit: la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que, en l’article 11.2 compromet l’Estat espanyol “a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima”.

Per tot això,

INSTEM els governs corresponents a

Reprendre les emissions de la CCMA i IB3 a tots els territoris de llengua catalana, en la línia de la reciprocitat de la recepció aprovada pels parlaments de Catalunya i del País Valencià en un conveni signat el 2013, acord que caldria generalitzar a tota l’àrea catalanoparlant.

Recuperar amb la màxima urgència les emissions de la ràdio i la televisió valencianes que el govern del PP va clausurar de manera vergonyosa.

Fer efectives que totes les emissions de les ràdios i les televisions públiques siguin en català. L’oferta pública i privada de ràdios i televisions en la llengua estatal corresponent és massiva als nostres territoris i els mitjans públics han de complir la missió, establerta legalment i imprescindible socialment, de promoure la llengua pròpia, i de superar el desequilibri radical actual.

Establir la col·laboració necessària entre tots els ens de comunicació dels territoris de parla catalana per a la realització de programes de producció pròpia, doblatges, subtitulacions, etc., cooperació que fomenta la nostra indústria audiovisual i permet reduir els costs i maximitzar els resultats, alhora que obre els ciutadans de cada territori a accents i perspectives diverses i enriquidores de la nostra llengua.

I, en darrer lloc, però no menys important, exigim al govern de l’Estat espanyol que, com és la seva obligació, sigui respectuós amb tots els seus ciutadans catalanoparlants i defensi els seus drets, i per tant també la seva llengua, i, conseqüentment amb això, no sols asseguri la lliure recepció de les emissions en català sinó també promogui una actuació positiva perquè les ràdios i les televisions en aquesta llengua—que l’Estat hauria de considerar seva també en els fets—tinguin una presència social àmplia i normal, tal com ara ho fa només per al castellà.

Així mateix, convidem totes les persones, entitats i col·lectius que defensin la llengua catalana a signar aquest manifest, denunciar aquests fets i sumar esforços per revertir la situació.


Barcelona, València, Palma, Andorra, Perpinyà, l’Alguer, 24 d’octubre de 2015

Primers signants (per ordre alfabètic):


-Acció Cultural del País Valencià_ACPV
-Agrupació Borrianenca de Cultura
-Associació d’Amics de la Bressola
-Associació Cívica per la Llengua El Tempir
-Acció Cultural dels Països Catalans
-Amics de cerdanya
-La Bressola, escoles catalanes de la Catalunya Nord
- Ca Revolta
-Castelló per la Llengua
-Catalans sense fronteres
-Centre Excursionista de l’Alguer
-Comunitat Educativa “Escola dels Encants”
-Escola Valenciana_FEV
-Estira la llengua
-Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana_FOLC
-Intersindical-CSC
-Intersindical Valenciana
-Moviment Franjolí per la Llengua
-Òmnium Cultural de l’Alguer
-Plataforma pel Dret a Decidir-País Valencià
-Plataforma pel Dret de Decidir_PDD
-Plataforma per la Llengua de l’Alguer
-Sectorial Veïns per la Independència ANC
-STEI-intersindical Illes Balears
-STEPV-iv
-USTEC-STEs (IAC)


Per adherir-se a la campanya i per més informació:

enllacatsperlallengua@gmail.com

http://exllengua.blogspot.com.es/


dimecres, 7 d’octubre del 2015

Jornades Europees de Patrimoni a l'Alta Ribagorça




Enguany, les activitats es realitzen els dies 9, 10, 11 i 12 d'octubre de 2015 per poblacions d'arreu del territori català, i posaran especial èmfasi a descobrir i potenciar el patrimoni industrial; serà una bona ocasió per posar de relleu la importància històrica de l’activitat industrial a Catalunya i els nombrosos testimonis que se’n conserven i posseeixen un valor històric, tecnològic, social o arquitectònic.




Activitats al Pont de Suert (Alta Ribagorça):


DISSABTE 10 D'OCTUBRE, a les 11 a la Confraria Nova de Sant Sebastià:
- Presentació de les activitats de l'Any Lavaix 2015-2016.
- Xerrada: El monestir de Lavaix, rellevància històrica i organització del territori", a càrrec de l'historiador Jaume Fernandez Gonzalez

DIUMENGE 11 D'OCTUBRE, d'11 a 13 h,
Visita guiada al monestir de Santa Maria de Lavaix, a càrrec del Col·lectiu Camina del Pont de Suert.
Punt de trobada: aparcament de la font de la Mena, carretera N-260, PK 345
Cal fer reserva prèvia al tel. 973 690005 o a l'a/e: cultura@elpontdesuert.cat







Font: IRMU

divendres, 2 d’octubre del 2015

III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA, Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015



El proper diumenge tindrà lloc a Aiguaviva la III Alifara infantil que organitza anualment Clarió, una associació de pares del Matarranya dedicada a la promoció i conservació de la llengua materna catalana entre els menuts. Aquest any tindrà un marcat aire de condol donat que el passat dissabte 26 de setembre va morir de manera sobtada Teresa Maria Ballester, membre fundadora de l’associació i promotora de l’Alifara. Per això, la jornada començarà amb un recordatori dedicat a aquesta mare, professora i dinamitzadora cultural. A continuació, la Junta de l’associació ha decidit que continuarà amb els actes previstos donat que seria la millor manera de retre-li homenatge.

Amb el títol: “Estimem la nostra llengua”, s’ha organitzat una festa amb tot tipus d’activitats. Després del Recordatori, el matí continuarà amb una xerrada per anar a buscar bolets, o “pebrazos” com en diuen a Aiguaviva, i a continuació s’organitzarà una gimcana de jocs tradicionals. Al migdia hi haurà un dinar de picnic i la tarda estarà dedicada a un taller artístic de construcció de bolets i se’n farà un de gegant entre tots que es regalarà al final de la jornada a l’ajuntament.

Aquest any l’Alifara té lloc coincidint amb la 25ª Trobada de l’Associació Cultural del Matarranya per tal de fixar l’atenció en la importància de la conservació de la llengua entre els infants. S’ha escollit la població d’Aiguaviva perquè és un dels pobles de la zona catalanoparlant d’Aragó on més en recessió es troba la llengua, fins i tot en l’ús oral: mentre que el català és la llengua habitual dels iaios del poble, els sagals ja no l’usen i la majoria ni tan sols l’entenen. L’actual alcalde i regidor de cultura s’han proposat començar per recuperar la llengua per ells mateixos i intenten usar la llengua dels seus avantpassats per a parlar-se entre ells.

Totes les activitats són gratuïtes. En l’organització de la jornada també han participat l’Ajuntament d’Aiguaviva i l’Associación Cultural del Matarranya. A més, ha col·laborat la Diputación de Teruel.

Clarió es va formar ara fa 4 anys de la mà de diverses famílies de la comarca del Matarranya després de detectar la important pèrdua en la llengua materna dels xiquets en l’actualitat i per a reivindicar la responsabilitat dels governs de garantir la conservació de la llengua. En l’actualitat, els escolars de primària només reben una hora setmanal de la seua llengua materna, i com a assignatura optativa i voluntaria, la qual cosa és insuficient per garantir el coneixement oral i escrit de la seua llengua.






PROGRAMA


III ALIFARA CLARIÓ. ESTIMEM LA NOSTRA LLENGUA.

Aiguaviva, diumenge 4 d’octubre de 2015


- 11:00 h BENVINGUDA

A continuació: PARAULES BONIQUES: RECORDATORI A LA TERESA MARIA

- 11:30 h XERRADA sobre bolets: “Anem a buscar pebrazos”, amb Agustí Amela de Morella

- 12: 30 h GIMCANA de jocs tradicionals

- 13: 30 h Cant de jotes populars, amb Laura Satué de Nonasp

- 14:00 h Dinar de convivència per als socis i simpatizants

- 16:30 h Taller de construcció d’un bolet gegant

- 18:00h BERENA i actuació espectacular del 'MAGO ZAPATA' a la Plaça de Beseit. (Per a tots els públics)


Al llarg de tot el dia hi haurà un punt d'informació de l'associació 'Clarió' i una paradeta de contes i llibres, a la Plaça. A més, recollirem “paraules boniques” i en farem un gran mural.

Totes les activitats són gratuïtes.

Us hi esperem!




Organitza: 'CLARIÓ' Associació de pares i mares del Matarranya en defensa del català.


Col·laboren: Ajuntament d’Aiguaviva, Associació Cultural del Matarranya i Diputación de Teruel



Contacte:

Portaveu i President de Clarió: José Manuel Aragonés, tel. 649850516


Secretària: Pepa Nogués, tel. 676308021, clariomatarranya@gmail.com