Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.
La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L'escassa presència del català a l'escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d'agreujant.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l'ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.
El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.
Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d'Enllaçats per la Llengua: "Llengua normalitzada, literatura sense fronteres".
L'Octavi Serret fa més de tres dècades que n'és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d'activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L'Octavi sempre té una activitat extraordinària, d'una vida dedicada al món de les lletres.
Marcel Pena
-Primer
de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses
que te pugue passar.
-La
llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català
a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels
franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat
aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només
llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen,
català o castellà. A partir d'ahí, s'ha de seguir fent pedagogia per a que això
funcione.
-Quin
és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser
novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada
deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes
digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent
que li interessa.
-Què
creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant
Jordi m'ajudarà molt. L'any passat vam passar un primer trimestre molt dolent,
després de cinc anys seguit d'una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura
i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el
vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir
fent el treball que m'apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura
en català.
-Quines
són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en
llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l'Ebre. Tenim
moltíssim material d'escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va
recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre
Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els
autors del Matarranya i la Franja.
-Què té
el Matarranya, Maestrat i Terres de l'Ebre per ser un territori tant prolífic
pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet
desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com
"autors del boom" dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes,
Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d'un
punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes
forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se
intel·lectualment.
-Com
afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al
consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes
van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí
al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d'ús
històric, també els del PP i el PAR.
Que se m'hagi donat a mi una Creu de Sant
Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions
de gent que no m'hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant
Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més
acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d'oli. La
cultura és l'únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant
tot.
-Quines
novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les
recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que
els dos llibres que més es vendran són Argelagues
de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor
Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb
el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta
de pobles del Matarranya.
El passat 5 d’abril va fer cinc anys.
Encara recordo quan vaig tenir la idea
de crear el Moviment Franjolí per la Llengua, llavors no gaire més que un
simple blog. Eren els anys de Luisa Fernanda Rudi i de la Dolors Serrat, la
consellera d’Educació (d’origen català per a més inri) que va presentar el
LAPAO i el LAPAPYP just quant, després
de 30 anys esperant, havíem obtingut el reconeixement de llengua pròpia pel
Català de la Franja. Fou el llunyà 2009 amb l’anterior govern i a corre-cuita,
però es va fer realitat, tot i que fos efímera. Dos anys més tard nos lo van
treure, sentint-nos com la riota de tota Europa. També recordo que en aquells
temps es barallaven els governs català i aragonès per l’art sacre dels
franjolins, per l’assistència mèdica a l’Arnau de Vilanova de Lleida i el
govern aragonès “donava guerra” contra tot aquell que pensava que existia la
Franja i la seua singularitat com a territori, i el seu pensar com a poble.
Contra l’actitud normal de mantindre’s al marge de tota discussió, la nostra
neutralitat en què l’única frontera era l’administrativa; quan un d’Almacelles
s’ajuntava amb els de Tamarit i els de Fraga tenien relació amb els de Seròs o
Alcarràs, o tot el marge nord de la Franja anava sense sentir-se’n foraster a
Lleida, com un més, o els del sud anaven a Tortosa o Tarragona. Això feia nosa
i ho volien treure, perquè tinguéssim
que relacionar-nos amb unes capitals artificials que només existien per a la qüestió
administrativa.
En aquestes circumstàncies va néixer el
Moviment Franjolí; amb vocació de ser la
veu a la xarxa de tots els nostres ciutadans i de les nostres associacions que
defensen el català al nostre territori, mètode que estava per explotar en l’
àmbit del catalanisme franjolí. I encara recordo quan vaig conèixer al meu
company de travessia, l’Òscar. Sent de Badalona, em va demostrar que tenia
ganes de lluitar pel territori al meu costat i poder muntar alguna cosa nova en
aquest aspecte. Sempre li he agraït lo que sempre ha fet per la causa i encara
estic en deute emocional amb ell.
Això me demostra que ser de la Franja o de
qualsevol altre lloc no és impediment per a defensar la nostra terra i la
nostra llengua comuna, sempre pensant que la unió fa la força i que si estem
dividits mai no ho aconseguirem.
Els franjolins sempre hem anat a la nostra, de
manera individual o cada grup de gent estava barallada l’una amb l’altra, per petits matisos: uns més
aragonesos, altres més catalans... i les institucions d’Aragó sempre ha
aprofitat això per fer valdre la seua idea d’un Aragó centralitzat en Saragossa
i de manera castellana. Naltres hem fet molt per la nostra terra quan hem estat
units, amb la Declaració de Mequinensa, lluitant per mantindre l’assistència
sanitària a l’Arnau, que puguem veure TV3 a les nostres cases i moltes coses
mes. Però no es suficient, hem de estar units per a que nos reconeguin com allò
que som, i això significa que la nostra llengua sigui oficial, que el català
tingui els mateixos drets que el castellà, hem de dir prou a l’ensenyament en
castellà i a les dos hores voluntàries de català, no estem als anys 80! tenim
dret a que nos ensenyin tant en castellà com en català. I això és només un
exemple del que hem de defensar: la retolació en català dels carrers i dels
pobles, que los nostres béns estiguin en les parròquies franjolines i no se les
quedin a Basbastre, i un llarg etcètera.
Separats no aconseguirem res, naltres mereixem
més i per això hem de caminar units. És una qüestió de drets, de drets
lingüístics que no ens paren de trepitjar. La dignificació de la llengua encara
espera passats aquests cinc anys, però astí som: en Moviment per la llengua i
per la Franja. Amb veu pròpia, creixent.
José
Ramón Noguero de Llano, fundador del Moviment Franjolí per la Llengua
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 23 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, ja sigui física o jurídica.
D'entre les entitats guardonades destaquem a:
Llibreria Serret
Per l’esforç constant per preservar i difondre els valors de la cultura i la llengua catalana. Aquest és un establiment de referència al Matarranya i a les Terres de l’Ebre per la intensa activitat cultural que desplega. Ha organitzat un gran nombre d’actes que inclouen exposicions, presentacions de llibres, conferències o taules rodones.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua felicitem al llibreter Octavi Serret per aquest merescut guardó a la funció de la llibreria com a referent cultural de la comarca del Matarranya i de tota la Franja de Ponent.
Reivindiquem la presència del català als cartells de la Fira d'Areny de Noguera
El proper dissabte 1 d'abril tindrà lloc a la localitat d'Areny de Noguera (Ribagorça) la III edició de la Fira d'Areny. Un any més, des del Moviment Franjolí reivindiquem la presència del català als cartells oficials de la Fira, que tenen el castellà com a llengua predominant, també quant al topònim del poble (Arén). Creiem que des de l'administració municipal haurien de fomentar l'ús social del català i vetlar per la normalització de la llengua pròpia d'Areny, reflectida també en la retolació de tots aquells actes públics organitzats per l'Ajuntament, que és un dels signants de la Declaració de Mequinensa de 1984, on disset municipis de la Franja reivindicaren la presència del català a l'ensenyament i es comprometeren en fomentar l'ús públic de la llengua pròpia als seus pobles. Per respectar els drets lingüístics de milers de catalanoparlants, a la Franja en català!
Reproduïm l'entrevista que la xarxa d'entitats d'Enllaçats per la Llengua, de la qual en forma part el Moviment Franjolí, va fer a la nostra portaveu Marta Canales, per parlar sobre la situació sociolingüística a la Franja de Ponent i a les propostes que fem com a col·lectiu.
Un estudi recent sobre el cens de població de 2011 a l’Aragó quant a la presencia de les llengües pròpies, alerta que el català a la Franja podria estar en risc de desaparèixer si es confirma el trencament de la transmissió oral a nivell familiar. No és la primera vegada que diversos informes de sociolingüistes confirmen aquesta tendència. Per parlar sobre els efectes d’aquesta informació parlem amb Marta Canales, portaveu del Moviment Franjolí i històrica activista de la Franja.
Òscar Adamuz
-Amb les dades a la mà d’aquest darrer estudi i veient els titulars de diversos mitjans, cal ser pessimista amb la situació del català a la Franja de Ponent?
Els realistes ja ho solem semblar, pessimistes! (riu). Aquest estudi és la constatació del que fa anys estem observant i advertint des d’alguns sectors al territori.
-En quins àmbits es detecta, a nivell de carrer, aquesta minva de l’ús social de la llengua pròpia de la Franja?
El futur de la llengua passa per la població escolaritzada i, per això, el pati de l’escola és un significatiu termòmetre. Si la canalla perd el català com a llengua de relacions socials força majoritàriament, com és el cas, tenim un greu problema.
I una dada que ens preocupa desesperadament és el trencament generacional de la llengua. Sé que l’afecció en petits pobles no és la mateixa que en poblacions majors; però a casa meva, a Fraga, el trencament és un fet. I Fraga significa un terç de la població total de la Franja... En termes territorials, el trencament generacional és una de les pitjors amenaces reals per a la pervivència de la llengua a la Franja, ja que havia estat la garantia natural del català.
-L’informe també demana “mesures d’impacte” en política lingüística al govern de la DGA (format per PSOE i CHA des de 2015). Quines podrien ser aquestes mesures reals?
Abans de parlar de mesures concretes, un incís: “política lingüística i Aragó” són gairebé un oxímoron històric.
I parlant de mesures, en els dos darrers anys no hi ha cap iniciativa institucional de dignificació i conscienciació lingüístiques, de promoció social en l’ús o de protecció jurídica garant.
Des dels estaments institucionals entenem que s’han d’assumir aquestes tres línies d’actuació, i aquest estaments inclouen també l’administració local, la qual té un gran marge d’actuació i de responsabilitat, i un compromís per la llengua a demostrar.
-Com a col·lectiu, el Moviment Franjolí quines idees projecta per afavorir la normalització del català i augmentar-ne l’ús al carrer?
Aquest curs escolar, els alumnes del territori han rebut les agendes escolars de la Franja. Són unes agendes escolars en català que pretenen ser una potent ferramenta per a la conscienciació i dignificació lingüística, deixant palès la nostra pertinença a una comunitat cultural i lingüística potent de milions de catalanoparlants.
Aquesta línia d’actuació no volem oblidar-la ni bandejar-la. Continuem, tant pels bons resultats aconseguits com per la convicció esperançada que tenim en les sinergies i complicitats amb la comunitat educativa de la Franja.
Altrament, aconseguir generar un punt d’inflexió en la dignificació i en el foment de l’ús social ampli és una de les nostres lluites permanents i aquesta primavera endegarem alguna campanya en aquesta línia.
-Per acabar, què es podria fer i no es fa des de la resta del domini lingüístic per revertir aquesta inèrcia negativa que presenten els estudis acadèmics sobre el català a la Franja?
Personalment, no vull caure en exigències vers la resta del domini ni retreure “pseudodeures” a ningú. Revertir la situació que tenim a les nostres comarques i la que serà previsible, si les coses no canvien i avalades per aquests estudis, depèn principalment de la gent de la Franja. Tenim aquesta responsabilitat.
Ara bé, ¿que hi ha entitats, institucions i administracions al domini que podrien tenir-hi una complicitat proactiva? És evident. Que hi ha casos de sordesa aguda? També.
Què vull dir, amb això? Que el gruix de la feina és a la Franja i des de la Franja, però que la resta del domini, si vol, hi té un rol a jugar també és cert...
Un exemple és el conveni de col·laboració que tenim el Moviment amb la Plataforma per la Llengua i que s’està vertebrant molt positivament.
El Moviment Franjolí i part del teixit cultural de la Franja estem encantats quan signem convenis de col·laboració amb qui compartim país! (riu).
Àngel Soro és un cantautor fragatí. Tot i
créixer en una torre al camp, prop de Fraga, la seva família ve de la Plaça
Cigonyer, al centre històric de Fraga. D'aquesta plaça se'n recorda sovint en
les seves cançons i articles. Soro, que actualment viu a Lleida, va començar a
escriure poesia als 14 anys, anima't per un professor. A partir del 2001, va
canviar els recitals poètics per la guitarra i els poemes per cançons. Des de
llavors, Soro ja ha publicat dos discos. L'any 2014 veia la llum Homenatge 1.0. Un disc on, com diu el
títol, s'homenatgen diferents poetes i personatges dels Països Catalans que
l'autor va voler rescatar de l'oblit.
-A Homenatge 1.0
fas una reivindicació de molts poetes de les terres de Ponent.
Al meu disc he volgut tractar poetes sense
distingir la línia fictícia que separa, posem per cas, el Baix Cinca i el
Segrià. M'agrada barrejar i tractar Desideri Lombarte, Maria Mercè Marçal, Manuel
de Pedrolo o Josep Galan com una mateixa realitat.
-Què uneix a tots aquests poetes?
Els uneix la seva cultura, però també el
compromís amb el seu poble i la seva classe. I sobretot, el silenci. A Pedrolo,
Marçal o Puig Antich, si alguna cosa els
ha unit molts anys, ha estat un estrany silenci, també per part de qui els
hauria de reivindicar. Jo, de manera humil, he intentat que tinguessin el seu
reconeixement.
-És aquest el fil conductor del disc?
El fil del disc, com s'indica al títol, és l'homenatge.
Volia treure de l'oblit uns personatges per recuperar el seu discurs sobre
nació oprimida i la classe a la que pertanyien. A mi m'agraden els que quan fan
un poema hi posen cor i ànima, i que quan s'ha de protestar, protesten. Pedrolo
deia que "cal protestar fins i tot quan no serveix de res". Són
poetes "tres voltes rebels", com la Maria Mercè Marçal, afegint-ne
una quarta, l'oblit.
-És un disc molt arrelat a la terra, però a la vegada,
multicultural.
Entenc la meva posició social, cultural,
lingüística i política des de l'internacionalisme. Està arrelat a la terra,
però també m'agrada que sigui d'àmbit internacional. Al disc també versiono a
Josep Maria Prous i Vila, de Reus, a Mikel Laboa o a Habeas Corpus.
-Són unes influències molt variades!
Musicalment, el disc és molt surrealista en
la barreja d'estils. Versiono de manera molt tranquil·la Habeas Corpus, faig un
poema a ritme de rock, un rap... M'agrada barrejar, llengües i idees, perquè en
la barreja està la riquesa.
-Amb els autors citats i la riquesa cultural, té Ponent
les aptituds necessàries per considerar-lo com a moviment artístic autònom?
Qualsevol zona que geogràficament i
lingüísticament estigui emmarcada en un context té un corrent propi. Ponent té
el seu caliu especial i no serà igual l'escriptor d'aquí que el de Perpinyà o
Maó. La meva idea sempre ha sigut reivindicar el component propi lligat a
internacionalitzar-lo, explicar-lo a altres llocs amb les seves especificitats
pròpies.
No el considero un territori millor ni
pitjor que un altre, però sempre s'acaba donant difusió al mateix. No sé si és
una manca d'autoestima des del territori o un centralisme barceloní que sempre
dóna veu al mateix tipus d'expressió artística. A Ponent també hi ha músics,
pintors, escriptors, etc. Artistes tan bons o tan dolents com qualsevol altre.
Portada d'Homenatge 1.0, segon disc d'Àngel Soro.
-Un dels autors internacionals als que cantes és el basc
Mikel Laboa. Quines semblances trobes entre la situació cultural dels Països
Catalans i Euskal Herria?
Totes dues realitats són molt diferents tot i que pugui
semblar que tenen connexions. En el manteniment de la llengua, nosaltres hem
aconseguit que es parli més. A Euskal Herria han tingut més dificultats, potser
perquè és una llengua més complexa i van rebre molta migració com a Catalunya,
però la seva llengua és molt més complexa i per tant molt més difícil
d’aprendre i de ser utilitzada.
En canvi, personalment em fa molta enveja la
reivindicació dels seus autors. A mi, un dels pocs reconeixements que m'han
arribat després de molts concerts ha vingut des del País Valencià. Al
Principat, rarament m'han trucat per preguntar-me "què fas amb Pedrolo i
Marçal?". Segurament si jo hagués nascut al País Basc i versionés poetes
bascos, sortiria a tots els mitjans nacionals. Tot i fer només un petit
homenatge a Mikel Laboa, ja em van trucar de mitjans d'allà per interessar-se
pel que havia fet. Aquí, amb un disc ple de poetes catalans i el primer poema
musicat de Pedrolo*, cap mitjà generalista ens ha trucat mai.
*Disc Efecte Espiral, Bullanga Records, any 2003. -Com treballes tu a l'hora de fer les cançons?
Dins de la meva obra, podem distingir dues
vessants: les versions de poetes units per la llengua i el territori, però
també per la crítica social; i després, les cançons pròpies on homenatjo Josep
Galan o Guillem Agulló, o canto contra la globalització.
-Precisament, un dels homenatges que fas és a Josep Galan. Què et
va portar a recordar-lo al costat de les altres figures?
Josep Galan era amic de casa nostra. Com a
lingüista, va recollir les motades de Fraga, va fer llibres al voltant de la
llengua catalana que sempre va defensar... En el moment que va sortir la llei
del LAPAO, intent per fer el més indigne possible el català, volia reivindicar
la seva figura com a filòleg i com a franjolí que sempre va afirmar que parlava
la llengua que parlem a tots els Països Catalans.
-Què vas pensar quan el Govern d'Aragó va canviar el nom
a la llengua de la Franja?
Intentar tallar la relació de la llengua
canviant-li el nom, és absurd. Si volen dir-li LAPAO, molt bé, però llavors
parlem LAPAO de Perpinyà al Carxe. Sense entrar en delimitacions polítiques,
observo que de Fraga a Lleida hi ha una llengua comuna, vehiculada per camps de
fruiters, animals, plantes i persones. En canvi, de Saragossa a Fraga hi ha 120
quilòmetres de desert.
-Falten veus que expliquin la Franja al Principat?
Falten veus que expliquin la Franja a la
Franja. S'ha instaurat una oficialitat al món de la premsa i la política, on
allò institucional és el que mana. En canvi, al carrer, hi ha una altra cosa.
Existeix una reivindicació de la Franja com a territori amb una llengua i una
cultura que han de ser protegides. En canvi, el que té veu és la uniformitat.
Falten veus de qualsevol espectre polític que reivindiqui la catalanitat de la
Franja. No és un intent de pancatalanitzar res, sinó de defensar allò autòcton.
-Escrius per a Llibertat.cat, de manera inevitable, moltes vegades sobre
la Franja. Quina resposta reps quan parles sobre el nostre territori?
La Franja es coneix més del que ens sembla
des de dins. A Llibertat.cat hi escric un cop al mes i intento que cada any,
dels dotze articles hi hagi tres o quatre relacionats amb la Franja. D'aquests,
sempre hi ha algú que t'envia un missatge per felicitar-te o preguntar-te
alguna cosa. L'escrit que vaig fer sobre Lombarte, Marçal i Pedrolo, reivindicant-los com autors de Ponent, va ser molt
compartit i vaig rebre un munt de correus electrònics. L'interès existeix,
perquè si no, no seria així.
-Moltes gràcies, Àngel. I molta sort amb els projectes
futurs.
He d'agrair-vos a vosaltres per pensar en
la meva persona, però és en aquest punt on he de donar les gràcies a
col·lectius, ateneus, mecenes, músics, tècnics, càmeres, traductors, amics i
amigues, família i persones del món de la cultura compromesa en general, que
han col·laborat sempre amb il·lusió col·lectiva i desinteressada, per donar
suport als projectes autònoms. Sense vosaltres res no hagués pogut ser. Sou
guspira. El videoclip Guanyarem, versió del poema de Prous i Vila, va ser enregistrat entre la Franja i Lleida.
